divendres, 30 de setembre del 2011

Crisi i escola concertada: on som?

Això que, per abreujar, anomenem crisi i que, si més no, és un conjunt de crisis, ens ha arribat de manera tan sobtada i té tal fondària, que ens ha deixat en bona mesura descol·locats. Som com actors d’una obra que de cop es troben amb un escenari canviat del tot i el guió de la quals ja no té cap sentit ni coherència.

Aquest sentiment de desconcert i de sentir-se extraviats en un context del qual hem perdut les referències és força general i és viscut amb especial intensitat en el món educatiu pels requeriments i les altes expectatives que la societat hi projecte. I encara podem afegir que es viu de manera més sagnant en el sector de l’escola concertada. Si fa temps que el model dels concerts educatius es troba en un atzucac, la crisi n’ha agreujat totes les contradiccions i n’ha rebentat totes les costures. L’escola concertada, en els entorns populars, és a tocar del col·lapse i només se sosté per un esforç difícil de mantenir ja, fins i tot, en el curt termini. Tot el conjunt de l’escola concertada necessita resituar-se, però costarà -i potser no podrà fer-ho- si el marc jurídic i social no canvia també. La crisi que estem vivint és tan fonda i tan sobtada, que encara ens troba amb el pas canviat.

Ara que fa tres anys de l’inici de la crisi hipotecària als Estats Units, podem veure com vivíem en un núvol del qual, de cop i volta, hem caigut i hem anat a parar a un autèntic malson.

Caiguts del núvol...

Quan al setembre de 2008 cau el primer banc americà enmig de l’estupor generalitzat, a l’Estat espanyol vivíem els primers mesos de la 2a legislatura de Zapatero, se’ns retornaven 400 euros que semblava que a l’estat ja no li feien falta i es repartien els famosos xecs Zapatero. Els més de 2000 euros per fill van arribar a tenir l’honor de portada d’alguna revista d’humor. En el traspàs del 2008 al 2009, sentíem aquest president de govern dir allò que el sistema financer espanyol era dels millors i més fiables del món.

El 2009 va ser una any ambivalent per a l’educació a Catalunya. Va ser l’any de l’aprovació de la LEC, que anava acompanyada d’una memòria econòmica que anunciava importants increments de la despesa pública per a l’educació. Per al sector concertat, superat el desencís del Pacte Nacional per a l’Educació -que va incomplir totes les principals promeses fetes envers aquest sector-, la LEC semblava que podia superar la postergació històrica en què es trobava el sector. Un motiu d’esperança, doncs. A més, era l’any de l’acord del nou finançament per Catalunya en aplicació del nou Estatut.

Però dèiem que va ser un any ambivalent. El nou finançament, tot i que el govern el va vendre com a magnífic, de seguida va plantejar dubtes sobre la seva bondat. D’altra banda, a algunes escoles concertades la crisi ja es feia notar: endarreriments en el pagament de quotes per part d’algunes famílies, disminució de la demanda d’alguns serveis... Un fenomen que, des d’aleshores, no ha parat de créixer. A finals del 2009, en conèixer els pressupostos d’Educació per a l’any següent, ja vàrem tenir el desencís. Ni la memòria econòmica de la LEC, ni els efectes positius del nou model de finançament es van veure per enlloc.

I de sobte... el malson!

És ja en el 2010 que, si algú encara restava en el núvol, comença el desvetllament, sense previ avís. El mes de maig, el president Zapatero, que fins a aleshores havia estat negant la crisi i tapant-la amb eufemismes de tota mena, anuncia les famoses primeres i importants retallades, entre les quals el 5% de mitjana del salari dels funcionaris, mesura que al tripartit català li va faltar temps per traslladar també al professorat de l’escola concertada, mesura a la que ens vàrem oposar. Després hem sabut que Zapatero va actuar forçat per l’exterior, ja que l’alternativa era la intervenció de l’economia espanyola i un desastre econòmic sense pal·liatius.

Malgrat ser bombardejats pels missatges contradictoris que el govern espanyol anava llançant i malgrat albirar la gravetat de la situació, encara en desconeixíem l’abast. He de confessar que, fins al mes d’octubre, encara pensava que es podria corregir o mitigar la retallada. La campanya electoral de les eleccions catalanes d’aquell novembre ja va començar a donar el to del moment. CiU es veia guanyadora i va extremar la prudència en promeses que comportessin despesa econòmica. Això, enmig d’una campanya electoral, és molt simptomàtic.

La victòria de CiU i el canvi de govern a la Generalitat va anar destapant la realitat de les malmeses finances i ha coincidit amb un reguitzell de notícies econòmiques negatives, tant referides a la situació econòmica mundial com, molt específicament, a la situació espanyola i catalana. En aquesta situació, hem passat un any i, per tant, avui som més conscients de la realitat.

En el context de la greu situació econòmica mundial, que poc o molt coneixem, la Generalitat es troba amb un dèficit acumulat del 16,8 % (calculat sobre el PIB) que, a finals d’aquest any, es pot situar a prop del 20% i amb un deute acumulat el finançament del qual li pot costar uns 2.000 milions d’euros, només en interessos, el 2012. Una sagnia brutal, ja que aquesta xifra supera el pressupost complet del Departament de Benestar o suposa el 40% de tota la despesa del d’Ensenyament i només es tracta d’interessos, sense retorn de capital.

Ens convé saber on som. Ara ens podem enfadar amb les multinacionals, amb els bancs, amb els governs o amb qui vulguem, però el que cal fer, sense més dilació, és començar a situar-nos en aquest nou escenari i adaptar l’obra o canviar-la. La que estàvem representant ja no s’hi adiu. Entre tots, caldrà que redactem un nou guió.

dijous, 29 de setembre del 2011

"La crisis comienza ahora"

Malauradament pot tenir raó:

La crisis comienza ahora: … pero los medios de incomunicación de masas no quieren enterarse. [ .. ]

Para seguir cultivando la cultura cainita de la guerra “social”, fiscalizando el recorte del gasto, cuando lo urgente es fiscalizar la deuda acumulada para maquillar la crisis, por estas razones: -El Estado providencia está en bancarrota, víctima de las deudas más gigantescas de la [...]
Seguir llegint...

El Programa d'Auxiliars de Conversa de l'Escola Cristiana

En relació a l'entrada anterior adjunto un enllaç amb el blog del programa (PAC News). Una gran experiència!

La segona edició del Programa Auxiliars de Conversa és a punt d’acabar. A final de curs, els més de 50 nois i noies de parla anglesa que han estat durant tot l’any a més de 60 escoles de tot Catalunya, tornen a casa seva. El període de sol·licitud d’Auxiliar de Conversa per al curs vinent ja s’ha tancat, amb un total de 110 sol·licituds de 90 escoles de tot Catalunya!

Volem que els nostres 250.000 alumnes visquin i convisquin en anglès

“Volem que els nostres 250.000 alumnes visquin i convisquin en anglès i assoleixin les principals certificacions en el coneixement de llengües”. Amb aquestes paraules, el secretari general adjunt de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya (FECC), Carles Armengol, ha presentat aquest matí en roda de premsa la finalitat del Programa d’Auxiliars de Conversa (PAC), un projecte pioner a l’Estat espanyol que té com a objectiu que els alumnes de les escoles critianes de Catalunya, i les seves famílies, millorin el coneixement de la llengua de Shakespeare gràcies a la presència de joves angloparlants.

L’Escola Multilingüe de la FECC se sosté sobre tres pilars: “les classes de l’assignatura d’anglès, la impartició d’altres matèries en aquesta llengua i el PAC”, ha declarat Armengol. “El nostre propòsit és augmentar les hores d’exposició dels alumnes de les nostres 406 escoles a l’anglès, i el PAC n’és un recurs clau que va agafant embranzida a cada edició”.

El PAC, que el proper 30 de setembre portarà 110 joves anglesos, irlandesos, canadencs i estatunidencs a Catalunya perquè col·laborin en l’ensenyament de la llengua anglesa a les escoles sol·licitants, “no seria possible sense les famílies acollidores”, ha afirmat Juanjo Fernández, responsable del projecte Escola Multilingüe de la FECC. “Aquestes famílies no sols donen allotjament i manutenció” als joves, sinó que “també permet a aquests nois i noies un intercanvi lingüístic i cultural i, sobretot, suport emocional”. Fernández s’ha mostrat satisfet de la progressió del PAC, que la FECC va endegar fa tres anys amb 12 auxiliars i que enguany ha ascendit a 110.

“Tots aquest joves passen per filtres molt rigurosos”, ha assegurat la representant de l’empresa Home to Home, Raquel Garcia, qui s’encarrega de seleccionar els nois i noies angloparlants que, al llarg d’aquest curs, treballaran per a les escoles cristianes catalanes i que conviuran amb famílies d’arreu del territori. “Bona part d’ells són estudiants universitaris, i aquest és el perfil que busquem, ja que han d’interactuar amb nens i nenes”. Garcia ha afirmat que cada cop hi ha joves angloparlants més interessats en el programa, “alguns dels quals consideren que es tracta d’una experiència interessantíssima”.

CatalunyaReligió.cat

diumenge, 11 de setembre del 2011

Màrius Serra: 'Català a l'atac! Visca la llengua viva!'

Magnífic discurs de Màrius Serra a l'acte institucional de la Diada Nacional de Catalunya:


Màrius Serra: 'Català, a l'atac! Visca la llengua viva!' from VilaWeb on Vimeo.

El text transcrit aquí.

Per un país de tots, l'escola en català



Davant la interlocutòria del Tribunal Suprem, que posa en qüestió el model d'immersió lingüística a Catalunya, la Coordinadora en defensa de la immersió lingüística "Som escola" proposa les següents accions de rebuig a la mesura:

  • Al matí de dilluns 12 de setembre, penjar el cartell a tots els centres escolars amb el lema "Per un país de tots, l'escola en català".
  • A les 19 hores del mateix dia 12, fer concentracions simultànies davant dels ajuntaments de tots els pobles i ciutats de Catalunya amb la pancarta "Per un país de tots, l'escola en català".
Cal que aprofitem el primer dia del curs escolar per reclamar alt i fort que no farem ni un pas enrere en l'ús del català a l'escola. La normalització lingüística aplicada s'ha mostrat eficaç i font de convivència.
Us animem a participar en les mobilitzacions!

Feu clic aquí per descarregar-vos els materials:
CARTELL (DinaA3)
LONA (3m. x 1m.)
ADHESIU (10 cm. x 7 cm.)

Altres notes: 

divendres, 9 de setembre del 2011

Au, a matinar!

“Si ens aixequem ben d'hora, però ben d’hora, ben d’hora, ben d’hora... i no hi ha retrets, no hi ha excuses i ens posem a pencar, som un país imparable, creieu-me que som imparables”.

Josep Guardiola, 8 de setembre de 2011
Preludi de la Diada Nacional de Catalunya


Una fórmula infalible per al país i per a tant i tants projectes.
I els que no estigueu per la feina, si més no, no feu nosa, que portem pressa!

dimecres, 7 de setembre del 2011

Ai! Que passarà amb el “nostre” negociat?

(Publicat a al blog de Xarxanet)

En temps d’eleccions s'observa un fenomen que ara ha rebrotat entorn a la, per a mi magnífica en les seves intencions, llei òmnibus. Molts sectors, des del turisme fins a les universitats, i també el tercer sector i específicament el món associatiu en les seves diferents branques, de la cultura popular a la promoció de la pau, malden i reivindiquen el manteniment o la creació de departaments i òrgans administratius a les diverses administracions públiques que tinguin cura dels seus afers.

Pot semblar lògic a bones i primeres, però no deixa de sobtar també aquesta passió pels aparells burocràtics alhora que es constata la necessitat d’aprimar les administracions públiques. Sovint s’imposa la sensació que cada sector i subsector, cada àmbit de cada sector o cada variant associativa necessita una finestreta on adreçar les seves sol·licituds d’ajut (¿que hay de lo mío?).

Pots acabar de llegir-ho cliclant aquí.

dissabte, 3 de setembre del 2011

L’escola concertada de Catalunya defensa la immersió lingüística com a model pedagògic i de cohesió social

Suport a l'escola catalana
Personalment ja em vaig manifestar, reprodueixo aquí el comunicat conjunt de totes les entitats representantives de titulars d'escoles concertades ordinàries de Catalunya, emès ahir:

Davant la interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que dóna dos mesos de termini a la Generalitat perquè apliqui les mesures necessàries perquè el castellà sigui llengua vehicular a l'escola, aplicant així la sentència del desembre del 2010 del Tribunal Suprem de l’Estat, volem manifestar el nostre total suport al model escolar d’immersió lingüística en català

El model d’immersió lingüística en català ha permès evitar la segregació escolar i ha estat un factor decisiu de cohesió social, tal com han reconegut i avalat les institucions europees, diverses instàncies científiques i el sentit majoritari de la societat catalana. 

L’experiència directe dels nostres centres així com totes les avaluacions realitzades fins ara, acrediten que aquest model no genera cap perjudici a l’alumant, sinó que permet assolir nivells satisfactoris en el coneixement tant del català com del castellà. 

Entenem que el país no pot prescindir d’aquest model educatiu i que, en qualsevol cas, caldrà maldar per trobar les fórmules que garanteixin els drets de tothom sense amenaçar la convivència i la cohesió, la qual cosa passaria si abandonem la immersió lingüística a l’escola. 

Donarem tot el suport a les autoritats educatives de Catalunya en les mesures que s’encaminin vers aquesta finalitat. 

Barcelona, 2 de setembre de 2011 

- Agrupació Escolar Catalana 
- Associació Professional Serveis Educatius de Catalunya - Fundació Escola Cristiana de Catalunya - Confederació de Centres Autònoms de Catalunya
- Federació Catalana de Centres d’Ensenyament 

dijous, 1 de setembre del 2011

"Si no respetan al profesor, ¿cómo van a aprender?"

Un nano immigrant de 20 anys ens ha d'explicar allò tant obvi però que havíem oblidat. Atenció a la darrera frase. Molt oportuna en mig del debat sobre el PIRMI.
"Si no respetan al profesor, ¿cómo van a aprender?"