dijous, 29 de novembre del 2012

Mas, Junqueras i el nostre futur

M'està agradant molt l'Enric Vila en mig de la boira postelectoral que estem vivint.

Tot i que a molts els molesta la metàfora bèlica, trobo exactes les paruales de l'Enric Vila, a El Punt-Avui de dimarts: La guerra. I, ben mirat, potser l'expressió és més literal que metafòrica.

També m'ha agradat molt avui, en el seu blog: Mas i Junqueras
Mas va dir que els catalans havíem de creure en nosaltres mateixos, fins i tot si aquesta vegada no ens en sortíem. Aviam si aquesta fe que ens demanava ara li haurem d’anar a reclamar a ell. Hem guanyat. Tothom que tingui dos dits de front pot entendre que la clatellada que s’ha clavat Mas va molt més enllà del que es podia exigir a un líder polític. Qualsevol persona que no sigui imbècil de matar és capaç de veure que els vots que ha perdut CiU no fugien de Mas, sinó de la història, i dels dimonis amb els quals ha hagut de ballar el president per poder posar la independència en el centre del debat.


dissabte, 24 de novembre del 2012

Intervenció de Salvador Cardús al miting final de CiU


Una magnífica intervenció molt reveladora del caràcter excepcional d'aquestes eleccions.


President,
Fa molts anys que m’interessa la política d’aquest país i que he tingut l’oportunitat i el privilegi d’opinar-ne en públic. I sempre he fet bandera de mantenir una distància escrupolosa amb els interessos de partit. Sóc dels que es resisteixen a signar manifestos, i no solc anar a mítings. L’únic compromís que sempre he professat i confessat, a més de tenir-lo amb la veritat, ha estat amb la independència del meu país, és a dir, en la seva ambició de prosperitat, justícia, llibertat i dignitat.
Però les eleccions d’aquest 25 de novembre són excepcionals, i calen gestos excepcionals. I sóc aquí, president, perquè vull que se sapigueu que he posat tota la confiança en la vostra fidelitat en el compromís coratjós que heu pres de portar aquest poble a l’exercici democràtic de la seva voluntat sobirana. No faig un gest d’adhesió, president. L’adhesió el relaxa, el compromís. És un gest de confiança, perquè sé que només la confiança obliga al compromís.
Tots sabem que som en temps difícils, tan difícils com gran és la glòria que anuncien. A vos que us agraden les metàfores nàutiques, deixeume que us n’expliqui una. L’explorador britànic d’origen irlandès, Ernest Shackleton, per trobar tripulació per a la seva darrera exploració a l’Antàrtida amb l’Endurance el 1916, va posar un anunci per paraules al The Times que deia: “Es busca tripulació per a viatge perillós. Sou baix. Fred intens. Llargs mesos de foscor completa. Perill constant. [D’esborranys, no en deia res...] Retorn segur, dubtós. Honor i reconeixement en cas d’èxit”. S’hi van presentar 5.000 voluntaris…
A vos, president, sense anuncis, l’Onze de Setembre us vam venir a buscar un milió i mig de voluntaris.
President, el 26 a primera hora del matí, salpem!
Salvador Cardús i Ros
Terrassa, 23 de novembre de 2012
Pot llegir la notícia a Vilaweb clicant aquí, o al diari Ara clicantaquí.

dimecres, 14 de novembre del 2012

"No ens confessem mai del pecat contra la caritat"

Aquest dissabte s’ha celebrat la vuitena jornada anual del Grup Sant Jordi, una iniciativa de debat transversal que va promoure el bisbe Joan Carrera. La caritat ha estat el punt de referència de la reflexió en un context de crisi econòmica i com a resposta des de la comunitat cristiana. Una Església que se sosté per la caritat.
“L’Església de Jesús es composa d’un poble que tendeix a estimar-se, fet que avui és més imprescindible que mai”. Aquesta ha estat una de les reflexions de l’historiador Juan María Laboa en una de les ponències de la jornada. Laboa, autor del llibre Por sus frutos los conoceréis. Historia de la caridad en la Iglesia ha remarcat la dificultat de ser realment fidels a la pobresa que predica l’Evangeli: “La gent gairebé no es confessa mai del pecat contra la caritat” i “parlem de la riquesa del Vaticà però pocs cristians reparteixen la meitat de la seva fortuna”. En aquest sentit, ha remarcat “la immensa capacitat que tenim de seleccionar i fer políticament correcte l’Evangeli”.
La ponència del germà de Sant Joan de Déu Miguel Martín també ha situat com a nucli del cristianisme la donació als altres en una societat que “som molt de fer-nos llàstima i no de compadir-nos”. Per Martín, davant dels eslògans en els que tots podem estar d’acord, és necessària la pràctica: “tot indica que no serem jutjats per la nostra ortodòxia, sinó per la nostra ortopraxis”.
Les intervencions han situat la caritat com un dels signes que pot fer més visible l’Església i amb la que es pot fer entendre. “L’Església com un espai de caritat on tothom sigui acollit”, ha definit Laboa, i ha lamentat en que durant molts anys no s’hagi comptat amb un laïcat preparat o que no s’hagi sabut donar-li suficient protagonisme.
Martín també ha parlat de “la caritat com un llenguatge universal” i ha alertat de que “no tot el Regne de Déu està en l’Església, ni tot el que fa l’Església construeix el Regne de Déu”.
La taula rodona que ha completat la jornada s’ha centrat en l’experiència concreta de caritat de cinc testimonis que ha deixat frases com que “La caritat no entén de fronteres, i al mateix temps la caritat és respectuosa amb tots els pobles” o que “El que tens de més és el que falta a un pobre”.

A la jornada de reflexió hi han participat unes 150 persones de diversos ambients eclesials i socials, entre ells Francina Alsina, Carles Armengol, Oriol Badia, Josep M. Benítez, Joaquim Brustenga, Miquel Calsina, Josep Maria Carbonell, Josep Maria Cullell, Oriol Domingo, Josep Maria Esquirol, Miquel Esquirol, Pere Fàbregas, Josep Maria Fisa, Eduard Fornés, Ignasi Garcia Clavel, Concepció Huerta, Eduard Ibañez, Marcel Joan, Josep Maria Jubany, Jordi Lòpez Camps, Josep Llunell, Albert Manent, Antoni Matabosch, Màxim Muñoz, Ramon Maria Nogués, Lluís Portabella, Manel Pousa, Felip Puig, Enric Puig, Xavier Puigdollers,  Josep Maria Puigjaner, Francesc Rosaura, Peio Sánchez, Lluís Serra, Josep Vaquer, Caterina Verdera, Antoni Vives i l’arquebisbe Joan Enric Vives. També hi han assistit convidats de Madrid, del País Basc i del País Valencià com José María Aguirre, Jesús Bastante, José A. Badiola, Javier Baeza, Ramón Ibeás, Fernando Sanz, i Julio Silvestre. 

[No ens confessem mai del pecat contra la caritat]