dimecres, 11 de desembre del 2013

Acció de gràcies i pregària per Catalunya

Dimecres dia 18 de desembre, a les 21h, acte a la Cripta de la Sagrada Família.

Declaració de Cristians per la independència

Des de l’onze de setembre del 2012 el procés històric de Catalunya ha fet un salt qualitatiu: la consciència nacional ha crescut en extensió, intensitat i densitat. Aquesta realitat obeeix, sens dubte, al treball constant de molts dels nostres conciutadans que de llarg temps ençà han treballat de manera responsable i generosa perquè fos així. A tot això, cal afegir i celebrar que el president de la Generalitat, les institucions de Govern i alguns responsables polítics s’hagin  compromès a liderar el procés cap a la plena sobirania política de Catalunya.

Cristians per la Independència manifestem el nostre goig pel camí iniciat de manera democràtica i pacífica i desitgem que culmini en bé de tota la societat catalana a la qual “l’Església vol continuar servint”, i en forma part.

Com a cristians que pensem que la independència és el marc idoni per afrontar el futur amb garanties d’èxit, per resoldre les conflictes seculars amb els altres pobles d’Espanya i per cercar una relació de bon veïnatge i col·laboració solidària, fonamentem la nostra voluntat en els principis ètics i morals que expressa el pensament social de l’Església, entre els quals “el valor de la democràcia, el diàleg i la voluntat d’acord, com a formes de resolució de conflictes i... la defensa dels drets de les persones i dels pobles”. Així com el número 5 del document episcopal “Al servei del nostre poble” que afirma “defensem la legitimitat moral de totes les opcions polítiques que es basin en el respecte de la dignitat inalienable de les persones i dels pobles i que recerquin amb paciència la pau i la justícia”.

El poble català no vol trencar cap dels vincles afectius que de manera global −i molts ciutadans de forma particular− té amb els altres pobles de la península. Però sí que malda per alliberar-se de la subjecció forçada a l’Estat espanyol que lluny de servir-lo, respectar-lo i permetre-li aprofitar tot el seu potencial,  no fa més que maldar per assimilar-lo i drenar tots els seus recursos. 
  
Ens cal donar testimoni clar, per part nostra, de la defensa dels drets de Catalunya, que,  des de fa segles, sistemàticament li són conculcats, i contribuir des de l’humanisme cristià a configurar la nostra nació sobirana, justa, fraterna i solidària amb els altres pobles del món.

Els cristians laics, i també aquells als qui dins l’Església els ha estat conferit un ministeri, mai no perdem el caràcter de ciutadans, ans el contrari: el fet cristià el potencia i ens insta a ser-ne de manera responsable, treballant pel bé de les persones, defensant la seva dignitat, tant a nivell personal com col·lectiu. La doctrina social de l’Església ofereix una basta fonamentació sobre els drets de les nacions, fet que ens il·lumina i encoratja en aquest moment transcendental pel nostre país.

Estem vivint un dels moments més decisius per a la nostra nació i els cristians sabem de la força espiritual que té l’acció de gràcies i la pregària, força que reverteix indubtablement en la manera com actuem en el món.  Per aquest motiu convidem  a tots els nostres conciutadans a donar gràcies pel procés que estem vivint i a demanar coratge i saviesa per afrontar de forma cívica, pacífica democràtica, coratjosa, generosa i perseverant, els reptes del 2014, convençuts de que “La pau es fonamenta no tan sols en el respecte dels drets de l’home, sinó també en el respecte dels drets dels pobles, en particular el dret a la independència” (Compendi de Doctrina Social de l’Església 157).

Considerem que aquestes dates de final d’any conviden a fer balanç, a recordar tot el que s’ha fet i a renovar conjuntament les forces i el compromís amb el què ens espera, amb plena confiança amb l’èxit del camí. 

Aquest és el sentit de l’acte que convoquem pel proper 18 de desembre a les 9 h del vespre a la Cripta de la Sagrada Família.

Barcelona, 6 de desembre del 2013

Cristians per la independència és una assemblea sectorial de l’Assemblea Nacional Catalana. La seva tasca principal és difondre els objectius de l’ANC en els àmbits creients de Catalunya i donar a conèixer la Doctrina Social de l’Església sobre els fets nacionals i d’autodeterminació dels pobles. La sectorial està oberta a la participació de tota persona cristiana independent de l’església o confessió religiosa cristiana a la què pertanyi.

Per a més informació podeu contactar al correu cristians@assemblea.cat

divendres, 15 de novembre del 2013

Podem aixecar l’alçada moral del país?

El dissabte 9 de novembre es va celebrar l’IX Jornada del Grup Sant Jordi de Promoció i Defensa dels Drets Humans i dels Equips de Pastoral Política i Comunicació, amb el tema “Alçada moral i dignitat política”.

Fa mesos, en pensar el sentit d’aquest nova jornada, en Josep M Esquirol ens va proposar reflexionar a partir d’allò que podria ser una declaració d’intencions o una carta de presentació d’un país o d’una comunitat política com Catalunya:

"Som una comunitat petita, un país petit, en el concert de les nacions del món. Tenim la sort que ens banyi la mediterrània: llindar i unió de cultures mil·lenàries. La nostra latitud en el globus terraqui ens ofereix el regal d'un clima suau i del pas de les estacions. Tot i la bellesa i la diversitat del paisatge, el nostre bé més preuat és la gent. 

Hi ha diferents maneres de viure, de pensar i de creure, però el civisme i el sentit moral ho emmarca tot: l'entesa en les coses importants va sempre per davant de la desavinença; el respecte per davant de la burla; la preocupació pels altres, i sobretot pels més desafavorits, per davant de la indiferència. Els interessos particulars de cadascú, o de cada grup, no restringeixen l’espai del bé comú. Cadascú desitja que les seves habilitats i els seus talents li siguin reconeguts, però és prou generós per reconèixer els talents dels altres. Una bona dosi de realisme i de seny ens fa sabedors que, en general, la vida no és fàcil i que la vida social i política tampoc. Calen tothora renovats esforços per afrontar les sempre també renovades dificultats...”

La jornada tenia com a finalitat principal recordar que allò que de debò dignifica una comunitat política té a veure amb el contingut d’una carta similar a l’anterior; recordar que aquest horitzó moral, al qual tant ha aportat la inestimable saó cristiana, és la més necessària i alta aspiració de tota comunitat.  

Per fer-ho vàrem comptar amb dues ponències, una sobre “La relació entre ètica i política” a càrrec de Marciano Vidal i l’altra sobre “L'humanisme cristià i l'horitzó de la política” a càrrec de Teodor Suau, i un taula rodona de testimonis d'acció i de convicció amb Oriol Badia (ex conseller de la Generalitat de Catalunya, també va presidir Caixa Terrassa), Victòria Molins (religiosa teresiana, treballa al barri del Raval de Barcelona), Anna Punsoda (filòsofa i periodista), Pilar Rahola (periodista i escriptora) i Àngel Ros (alcalde de Lleida). 

Trobareu una bona crònica de la taula rodona clicant aquí.
I la reflexió de Josep M Puigjaner aquí.

dijous, 31 d’octubre del 2013

Les entitats cristianes pel Dret a Decidir al Parlament de Catalunya

Parlament en l'acte de lliurament públic de les adhesions conjuntes de les entitats cristianes al Pacte Nacional pel Dret a Decidir - 31 d'octubre de 2013

Molt Honorable Sra. Núria de Gispert, Presidenta del Parlament de Catalunya,

Membres de diverses entitats catòliques hem coincidit darrerament en la preocupació per la situació del nostre país, Catalunya, i per l’atzucac jurídic i polític que està vivint, especialment arran de la sentència del TC, que va mutilar l’Estatut d’Autonomia elaborat en aquesta cambra i referendat pel poble de Catalunya. I un atzucac que comporta conseqüències negatives per a les persones no es pot perllongar indefinidament.

També hem coincidit a defensar, des de la nostra inspiració en el pensament social cristià  -i avalats per la doctrina social de l’Església-, que la millor manera de superar aquesta situació és retornar la veu al poble. Davant els reptes que avui afronta Catalunya, només podem admetre respostes democràtiques. No són acceptables les solucions autoritàries, i cal denunciar i actuar contra qualsevol amenaça que es faci en aquest sentit.

La doctrina social de l’Església, amb caràcter universal i al més alt nivell, reconeix i defensa els drets dels pobles, que considera una extensió dels drets humans aplicats a les comunitats nacionals. Entre aquests drets, hi ha el dret de decidir sobre el propi futur i sobre la forma política en què es vol organitzar la nació. És a dir, el dret a l’autoderminació.

Pel seu costat, els bisbes de Catalunya, en reiterades ocasions, han donat fe de la realitat nacional de Catalunya. Per la qual cosa, des d’aquests ensenyaments, només hi cap defensar la plena legitimitat del dret a l’autodeterminació aplicat a la nació catalana.

Per tot això, avalats per tots aquests pronunciaments dels nostres pastors, un grup d’entitats, a l’inici d’aquest mes d’octubre, vàrem formular una crida a les institucions i grups catòlics o d’inspiració cristiana a defensar aquest Dret a decidir i a fer-ho col·lectivament i pública mitjançant l’adhesió al Pacte Nacional pel Dret a decidir.

30 dies després d’aquesta crida, us lliurem a vos, com a representant de la sobirania del poble de Catalunya que resideix en aquest parlament, una primera relació de 55 entitats, o grups d’entitats, que se sumen a aquesta adhesió i que volen fer-la pública com a testimoni de compromís amb aquest poble. Us agraïm ben sincerament, Sra. Presidenta, que ens hagueu obert les portes d’aquesta institució per poder testimoniar aquest compromís. La crida seguirà oberta i ben segur que encara seran més les entitats que s’hi adheriran.

Som aquí una petita representació dels milers de persones que formen part d’aquestes entitats de filiació o inspiració cristiana i que aporten especificitat, sensibilitats i tradicions ben diverses. Organitzacions religioses, institucions diocesanes i entitats laïcals de tota mena ens hem aplegat entorn aquest objectiu. Per això, dues veus més completaran el sentit que aquest acte té per a tots nosaltres.

Carles Armengol

Tota la crònica de l'acte a CatalunyaReligió. De Gispert: “Gràcies per defensar la dignitat de Catalunya”.

Relació d'entitats aqui: Adhesió d’entitats i institucions catòliques o d’inspiració cristiana al Pacte Nacional pel Dret a Decidir.

dilluns, 28 d’octubre del 2013

Alçada moral i dignitat política - IX Jornada del Grup Sant Jordi: Accés al programa i inscripció


La IX Jornada del Grup Sant Jordi de Promoció i Defensa dels Drets Humans i dels Equips de Pastoral Política i Comunicació se celebrarà el proper dia 9 de novembre, dissabte, a l’Hotel Alimara (carrer Berruguete, 126).


Les places són limitades i hauríeu de confirmar l’assistència abans del dia 3 de novembre, mitjançant aquest formulari.

Consulteu el programa detallat aquí.

diumenge, 13 d’octubre del 2013

Mobilització eclesial pel Dret a decidir

Article publicat a El Matí digital

Un grup d’entitats d’Església crida les entitats catòliques o d’inspiració cristiana a manifestar públicament la seva adhesió al Pacte Nacional pel Dret a Decidir.

Sectors cada cop més amplis de la societat catalana estan advocant per un canvi en l’estatus polític i jurídic de Catalunya. El caràcter majoritari d’aquests sectors es va entrellucant al Parlament, al carrer –sobretot amb els actes dels dos darrers 11 de setembre- i també a les enquestes d’opinió. Aquesta aspiració necessita i mereix una forma democràtica de plasmació inequívoca.

Des del govern de l’Estat –i des de molts sectors polítics i socials espanyols- és nega qualsevol via democràtica per tal que el poble de Catalunya es pugui expressar. Aquesta reacció és molt preocupant. La deriva antidemocràtica, el discurs de la por, l’apel·lació a tota mena d’amenaces, àdhuc a determinades formes de violència, requereix una resposta no tant sols política i social sinó, fins i tot, ètica.

Un grup d’entitats d’Església han volgut que aquesta, en coherència amb els seus ensenyaments socials i d’acord amb la seva trajectòria de compartit els goigs i les esperances del seu poble, tingués també veu davant d’aquesta realitat. Per aquest motiu han fet una crida a les entitats, moviments i institucions d’Església, o que es reconeguin d’inspiració cristiana, a manifestar la seva adhesió al Dret a decidir.

Aquestes entitats, apel·lant a la doctrina social de l’Església, que defensa rotundament el dret a l’autodeterminació dels pobles i al reconeixement de Catalunya com a nació que han fet els seus prelat, criden a aquesta adhesió conjunta al Pacte Nacional pel Dret a Decidir.

Totes les institucions, grups o entitats que es vulguin sumar a aquesta iniciativa poden fer-ho enviant un correu electrònic a l’adreça: grupsantjordi@gmail.com (fins al dia 25 d’octubre)Aquesta adhesió es formalitzarà amb l’escrit que reproduïm a continuació i que es lliurarà al Parlament de Catalunya a finals d’aquest mes d’octubre.

Llegir sencer clicant aquí.



dilluns, 7 d’octubre del 2013

L’Església és poble! Crida a les entiats cristianes pel Dret a decidir.

Com avançavem fa uns dies, una colla d'entiats, i amb elles el Grup Sant Jordi de Promoció i Defensa dels Drets Humans, hem fet una crida a grups i institucions catòliques o d’inspiració cristiana per fer una adhesió pública i conjunta al Pacte Nacional pel Dret a Decidir.

Us podeu sumar a la crida a través del nostre correu: grupsantjordi@gmail.com.


Així ho ha recollit Catalunya Religió:

Entitats cristianes fan una crida a sumar-se al Dret a Decidir


(Jordi Llisterri-CR) Una vintenta d’entitats cristianes ha obert una crida per formalitzar una adhesió conjunta de grups i institucions catòliques o d’inspiració cristiana al Pacte Nacional pel Dret a Decidir. Aquest grup promotor convida a la resta d’entitats a afegir-se a la demanda per “la celebració d'una consulta sobre el futur polític de Catalunya” que proposa el Pacte Nacional promogut per una amplia majoria del Parlament de Catalunya. L’objectiu és mostrar el suport dins de l’Església catalana a la celebració d’una consulta. Aquest suport es visualitzarà a finals d’octubre amb un acte al Parlament en el que la presidenta Núria de Gispert rebrà els representants de les entitats cristianes adherides.

Aquesta crida –es pot veure aquí- vol aplegar un nombre rellevant i significatiu d’entitats cristianes que donin suport al dret a decidir i a la celebració d’una consulta, més enllà de “la legitimitat moral de totes les opcions polítiques” i de la seva posició final. Entre les entitats que inicialment fan aquesta crida hi ha el Grup Sant Jordi de Promoció i Defensa dels Drets Humans, Justícia i Pau, la Fundació Joan Maragall, la Federació de Cristians de Catalunya, la Fundació Hospitalitat Mare de Déu de Lourdes, la Fundació d’Escoles Parroquials, el Patronat de la Fundació Dr. Albert Bonet, l’Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona, la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat, o la Legió de Maria. També fan la crida inicial des del món dels religiosos la Junta directiva de la Unió de Religiosos de Catalunya, i ordes com els Escolapis o els Claretians; i associacions de laics com el Moviment de Cristians de Pobles i Comarques de Catalunya i el Moviment de Professionals Catòlics de Barcelona.

Amb aquesta iniciativa es vol mostrar públicament el suport que també té el dret a decidir dins de l’Església de Catalunya. Fins el 25 d’octubre recolliran les noves adhesions al Pacte Nacional per poder-les presentar conjuntament i mostrar la diversitat i l’extensió del suport a la celebració d’un consulta entre els col·lectius cristians. També volen representar un conjunt de trajectòries i de sensibilitats eclesials diverses.


També se'n fan ressò altres mitjans:



Flama: Entitats catòliques s'adhereixen al Pacte Nacional pel Dret a Decidir.

------
També us poden interessar les raons per defensar el Dret a decidir des del pensament cristiàEl dret a decidir i l'Església.


dissabte, 21 de setembre del 2013

Crida pel Dret a decidir a les entitats i moviment...

Sant Jordi: Crida pel Dret a decidir a les entitats i moviment...: El Grup Sant Jordi (grup cristià de promoció i defensa dels drets humans i dels pobles, creat pel bisbe Joan Carrera) i altres entitats...

dimarts, 17 de setembre del 2013

Commemorar el Tricentenari a l’escola



L’11 de setembre d’enguany, a banda de la dimensió més estrictament política amb la Via Catalana, n’ha tingut una de cívica, històrica i cultural. Coincidint amb la Diada s’ha donat inici als actes de commemoració del tres-cents ani­versari dels fets del 1714. Activitats que s’estendran al llarg d’un any, fins a l’11 de setembre de 2014.
 
Recollint un mandat del Parlament de Catalunya, de 26 d’abril de 2012, el govern de la Generalitat promou la commemoració solemne d’aquest tricentenari amb l’objectiu, expressat pel Parlament, que les diverses actuacions tinguin el màxim efecte com a elements dinamitzadors de la consciència històrica i civil.
 
En la moció del Parlament es demana que aquestes actuacions tinguin “una vessant educativa centrada, d’una banda, a disse­nyar materials específics destinats als centres educatius i al públic en general, amb atenció a tots els públics; de l’altra, a elaborar material promocional vinculat a la commemoració i als seus episodis més rellevants”.


dijous, 12 de setembre del 2013

¿Para qué sirve estudiar? Paraules sàvies de Gregorio Luri

El Café de Ocata: ¿Para qué sirve estudiar?: En el libro de la periodista Amanda Ripley The Smartest Kids In The World , una joven norteamericana que está pasando un año en Finlandia, ...

dimarts, 10 de setembre del 2013

Per una nova Renaixença. La independència només és un mitjà.

Catalunya es troba en una cruïlla on la pervivència de la nació demana construir un estat homologable als estats del nostre context europeu.

La independència de Catalunya, que durant molts anys ha pogut semblar un ideal, una quimera o un somni, avui, sense deixar de ser un procés difícil, complex i incert, és l’única proposta mínimament articulada i coherent per sortir de l’atzucac polític i jurídic en el que es troba el país, particularment després de la sentència sobre l’Estatut de 2006.

Tres anys després d’aquella sentència, l’únic projecte col·lectiu que tenim sobre la taula és bastir un estat independent. Cap força social ni política ha proposat altres alternatives per recuperar, com a mínim, allò que el poble de Catalunya va votar l’any 2006 (i que havia estat referendat pels parlaments català i espanyol).

Tampoc s’ha articulat, ni des de Catalunya ni des d’Espanya, res que es pugui considerar com una tercera via (una via situada, s’entén, entre la dependència espanyola actual i la plena independència de Catalunya).

El projecte independentista és, per tant, crucial per al futur del nostre país i una fita importantíssima que mereix tota la mobilització que ja està assolint i tota la determinació per culminar-la i assolir-la.

Aquest impuls i aquest objectiu de la independència, no ens ha de fer perdre de vista que és tant sols una fita en el camí. L’autèntic objectiu de fons, el repte més important és bastir un nou estat català. Proclamar la independència és un pas determinant però tant sols és el primer pas.

Per tot això, el que Calalunya necessitat és que l’independentisme esdevingui, més enllà de la proclamació de la independència, un moviment de regeneració de gran abast que ajudi a bastir una Catalunya estat, lluny dels paràmetres d’estatismes caducs i en bona part corruptes, com ho és l’espanyol o d’altres.

Ens convé que l’independentisme esdevingui com una nova Renaixença. Que mogui la societat catalana en un moviment de recuperació de les nostres virtuts cíviques i dels valors col·lectius. Fer present i actualitzar el bo i millor del catalanisme: vitalitat social, progrés, obertura al món, qualitat democràtica, innovació... Promoure aquells trets que hem volgut que ens caracteritzessin personalment i com a poble: civilitat, iniciativa, treball, emprenedoria, participació, compromís...

Això vol dir un independentisme que ens impulsi a objectius i valors que ens transcendeixen. Una força moral esmerçada en la construcció de quelcom nou i millor, més enllà del nostre interès exclusivament personal.

La força cívica, pacífica i democràtica que està desfermant l’independentisme no hauria de replegar-se un cop proclamada la independència, sinó posar-se al servei de l’obra col·lectiva de bastir el nou estat català. Una obra que demana el millor de nosaltres mateixos i tota la generositat de la que siguem capaços. Una tasca molt exigent per a tots -feina, sacrifici, compromís, generositat, magnanimitat...- però que pot tenir com a resultat un llegat magnífic.

Podem aconseguir que la nostra pàtria sigui menys pobra, bruta, trista, dissortada. Podem treballar per una Catalunya on un dia la gent sigui neta i noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç. 

11 de setembre de 2013
Diada Nacional de Catalunya

CADENA DE BLOGS PER LA INDEPENDÈNCIA: La cadena continua aquí.  

diumenge, 8 de setembre del 2013

IX Jornada Grup Sant Jordi: “Alçada moral i dignitat política"

El Grup Sant Jordi ja té a punt el programa de la seva jornada anual.
Us adjunto un enllaç amb el blog del Grup on podreu consultar l'interessant progama del dia 9 de novembre.

Grup Sant Jordi: IX Jornada Grup Sant Jordi: “Alçada moral i dignit...: D’aquí a dos mesos, el dissabte 9 de novembre , celebrarem la IX Jornada del Grup Sant Jordi de Promoció i Defensa dels Drets Humans . Ens ...

dimecres, 28 d’agost del 2013

L’Ernest Maragall, Conseller d’Educació

Durant els quatre anys que Ernest Maragall va ser Conseller d’Educació, en diversos moments va ser objecte de les meves crítiques sovint reflectides en aquest blog. 

Exemples significatius, però no pas únics d'aquestes crítiques, que podeu trobar aquí mateix al Vent de cara, són la política de llars d’infants (que no havia iniciat ell, però que no va rectificar ni corregir) i les primeres retallades, que ens van agafar a tots per sorpresa i amb el pas canviat, perquè el mateix govern ens havia estat amagant la crisi i amb la LEC se'ns prometia molt

Potser sobre aquest darrer punt avui matisaria la meva l’opinió, respecte altres crítiques a aspectes concrets de l’actuació de l’administració durant el seu mandat les mantinc.

Amb tot, el discurs del Maragall Conseller sempre em van interessar i fins i tot seduir. En molts aspectes era un llenguatge fresc i nou en el món educatiu, molt necessari i escaient. A voltes trobava contradictori el discurs de Maragall i la pràctica del departament d’Educació del que ell era titular. Aquí mateix vaig fer palesa la meva perplexitat per el que jo considerava contradictori amb l’apunt És Maragall el Conseller d’Educació? 

El llibre de Maragall i Colomé, març de 2013

El perquè d’algunes d’aquestes contradiccions i moltes altres coses queden ara explicades a Escola nova, poble lliure (editat per RBA La Magrana), el llibre en que Ernest Maragall i Francesc Colomé, tot explicant els seus 4 anys (2006-2010) al capdavant d’aquest departament de la Generalitat, van trenant una reflexió sobre l'ensenyament i la política educativa que va més enllà de la crònica d'aquells 1492 dies.


No cal dir que el llibre és molt interessant i recomanable per a tots els interessats en l’educació a Catalunya, tal com insistia en la nota que vaig publicar a El Matí Digital (El Conseller Maragall es reivindica):

El Conseller Maragall es reivindica, amb el llibre Escola nova, poble lliure

Ernest Maragall va ser un Conseller valent. No va defugir mai les responsabilitats i va demostrar que si acceptava ser Conseller d’Educació era per impulsar reformes.
Ernest Maragall és un polític gens anodí. Els seus darrers moviments són coherents amb la seva trajectòria de polític amb personalitat pròpia i sempre incòmode amb els aparells. El seu pas com a Conseller d’Educació, després d’un nomenament que va sorprendre tothom -també a l’interessat-, tampoc va ser un “qui dia passa any empeny”. S’hi va abocar i va intentar un grapat de reformes, amb desigual fortuna, però va deixar com a llegat una Llei d’Educació ambiciosa i, insòlit en l’àmbit educatiu, aprovada per un ampli consens (la LEC).
Cliqueu aquí per llegir tot l'article.

diumenge, 25 d’agost del 2013

Els goigs i les esperances del poble són també els de l’Església?

El Dret a decidir i l’Església

Article a Catalunya Religió

Una de les virtuts del moviment sobiranista català és la seva radicalitat democràtica. El debat, previ al de la independència, sobre el Dret a decidir pot semblar a alguns un “marejar la perdiu”, una manca de claredat en la proposta o una prudència sospitosa de manca de convicció. Però, a desgrat dels impacients –entre els que hi ha dies que m’hi compto-, cal dir que és un clar encert estratègic. 

Davant del col·lapse jurídic provocat per la sentència sobre l’Estatut d’Autonomia, dictada pel cada cop més desprestigiat Tribunal Constitucional, contra la voluntat popular expressada per àmplies majories en els parlaments català i espanyol i en referèndum pel poble de Catalunya, la resposta és la radicalitat democràtica del Dret a decidir.

Potser també us interessarà llegir:

La independència és una opció moralment acceptable per a l’Església 
L’opció moral de la independència
El magisteri catòlic avala el dret a decidir
Independentisme i regeneracionisme
Cristians per la independència davant l'11 de setembre
"El nostre patriotisme" 
Cristians per la Independència

dimecres, 7 d’agost del 2013

La bona gent que creu en el país

Gent sense agenda oculta ni segones intencions, de bona fe, que no porfidieja, que no espera un benefici directe o personal de la construcció d’un estat català.

Aquesta gent és la garantia del procés per a la independència de Catalunya. Aquesta gent ens portarà a la llibertat i no pas els que barregen causes particulars que divideixen, ni els egòlatres que mai cedeixen el seu protagonisme personal, ni els que fan de Catalunya el baluard d'altres causes i que distreuen del camí, en aquesta cruïlla històrica que pot ser la de la llibertat.

A parlat d'aquesta bona gent he dedicat un article publicat a El Matí Digital. Si us abelleix, llegiu-lo aquí.



dijous, 11 de juliol del 2013

L'anglès dels nostres alumnes SÍ que està millorant, i a l'escola cristiana hi treballem molt!



Us enllaço un article molt interessant de Juanjo Fernandez, amic i responsable del Projecte Escola Multilingüe de l'Escola Cristiana de Catalunya:

Coses Que Penso: I els del meu poble, què? (ei, que a l'escola cris...: El diari ARA va llençar una edició ben curiosa 24 de juny del 2013 amb un interessant dossier dedicat a l'Anglès a l'escola,  a...

divendres, 21 de juny del 2013

El concert educatiu, un model en qüestió

Entre l’espasa d’un finançament insuficient i la paret de no poder cobrar pels seus serveis, les escoles que no reben un suport addicional de les famílies estan abocades a la fallida econòmica.
Els concerts educatius són l’instrument creat per la llei orgànica del dret a l’educació (LODE) per tal que centres d’iniciativa social o privada participin en la provisió de places escolars gratuïtes.
En el moment de promulgar la LODE, l’any 1985, i tal com n’han reconegut els pares intel·lectuals, la solució del concert educatiu va ser concebuda des del plantejament de subsidiaritat de l’oferta privada en relació al sector públic, tot pensant que podia ser quelcom transitori fins que l’oferta pública fes innecessària la concertada. Eren moments en què alguns encara aspiraven a una escola única. Però la defensa del pluralisme i la llibertat ha anat guanyant partidaris i la realitat s’ha mostrat més tossuda que la voluntat dels legisladors, de tal manera que l’escola concertada, tot i minvar un xic en nombre, no ha desaparegut ni de bon tros. (Seguir llegint)


Altres articles relacionats