"Si algú té raó se li estira l'americana, tot recomanant-li calma i serenitat" (J. Pla)
dimarts, 2 de desembre del 2014
JOAN CARRERA, Un bisbe del poble
CONSIDERATE LILIA AGRI: JOAN CARRERA, Un bisbe del poble: Aquest és el nom del llibre biogràfic sobre el Bisbe Joan, escrit per en Joaquim Ferrer i en Francesc Teruel, prologat pel sr. Cardenal Arq...
dimecres, 29 d’octubre del 2014
Grup Sant Jordi: L’alegria essencial (Jornada, dissabte 15 de novembre de 2014)
Grup Sant Jordi: L’alegria essencial: Xa Jornada del Grup Sant Jordi de Promoció i Defensa dels Drets Humans i dels Equips de Pastoral Política i Comunicació L’alegria es...
dimecres, 10 de setembre del 2014
La independència no santifica… però la dependència, tampoc!
[resposta publicada a Catalunya Cristiana el 31 d'agost de 2014]
El setmanari Catalunya Cristiana,
en la seva edició del 3 d’agost de 2014, va publicar una “Carta oberta als
cristians que s’adhereixen al Pacte Nacional pel Dret a Decidir”, signada pel
Sr. Jorge Gaya Nofre. Una apel·lació tan directa no pot quedar sense resposta
i, per tant, això és el que em proposo de fer, si bé a títol individual, ja que
és molt difícil parlar en nom d’un col·lectiu tan divers i plural com el de lesmés de 100 entitats cristianes adherides a l’esmentat Pacte. Escric, per tant,
com a cristià defensor del dret a decidir i, en el meu cas -i per posar totes
les cartes sobre la taula-, com a ciutadà partidari de la independència deCatalunya.

Aquest aclariment, per evident o obvi que sembli,
és fonamental, ja que la confusió impossibilita el debat. De fet, l’al·legat
del Sr. Gaya és, fonamentalment, contra la independència de Catalunya. Tot i
que s’adreça als cristians favorables al dret a decidir, no he sabut trobar cap
argument directe contra l’exercici d’aquest dret; per contra, s’esplaia sobre
l’opció independentista.
Amb la dificultat de la constant
barreja d’aquestes dues esferes tan diferents, intentaré respondre les
principals objeccions del Sr. Gaya.
Sobre una pretesa manca de diàleg veritable i en termes morals
Si algú està propiciant un diàleg
sobre la qüestió que ens ocupa som precisament els partidaris del dret a
decidir. Quan defensem la necessària consulta és amb la voluntat que es pugui
debatre a fons la qüestió i les possibles opcions en joc. Precisament els que
neguen la consulta també neguen el diàleg: la independència és il·legal i, per
tant, no hi ha res a parlar –sostenen-.
Pel que fa als termes morals del
debat, disculparà el Sr. Gaya que hagi restat perplex davant l’exemple al qual
al·ludeix. Diu: “[...] posa al descobert l’actual deriva del separatisme
catalanista, que ha situat Ítaca en el si de la Unió Europea (UE). Com tracta la
UE els immigrants? Permet la UE el comerç d’armes? Combat la UE l’economia
criminal i mafiosa? [...]”. Certament, la UE dista molt de ser moralment
exemplar; però, dins d’Espanya, Catalunya quedaria al marge d’aquest club
immoral i permissiu amb el crim? Home! Si precisament des d’Espanya ja se’ns
diu que si som independents ens faran fora d’aquest club tan distingit i
exclusiu. Més seriosament, el tema de la deriva de la UE és important –i
tant!-, però per res es dirimeix en la qüestió que estem tractant aquí.
Pautes de discerniment
La Carta ens recorda algunes
pautes de discerniment del Magisteri per a situacions de secessió que reconec
valuoses i que, en conseqüència, hem de tenim ben presents. Precisament –al meu
criteri- n’hi ha força que avalen l’opció per la independència. Dos exemples
d’aquestes pautes suara esmentades: “grau d’opressió i naturalesa dels greuges”
(sense ser exhaustius, subordinació de la llengua catalana i règim fiscal són
dues mostres evidents del “grau i naturalesa” dels greuges) o “grau de
democratització de les estructures polítiques en què està inserit el poble” (el
rol del Tribunal Constitucional ha esdevingut un clar dèficit democràtic
utilitzat contra Catalunya, anul·lant decisions de dos parlaments i refrendades
pel poble).
La garantia de Justícia i de Veritat

La interpretació del Magisteri
Acusa el Sr. Gaya d’una interpretació
parcial del Magisteri. Si l’acusació es refereix a la defensa del dret a
decidir, no aporta cap prova que amb aquesta defensa s’incorri en cap
parcialitat. L’únic contrapunt que ens ofereix és que –d’acord amb el pensament
exposat principalment per Joan Pau II- el dret de les nacions no té per què
suposar la independència o secessió. Diu Gaya: “Ni la pau internacional ni el dret
fonamental a l’existència de les nacions exigeix
necessàriament una sobirania estatal”.
Aquí segueix, crec que ben fidelment, el pensament de Joan Pau II,precisament una de les principals fonts -per la seva claredat i contundència-en què ens fonamentem els partidaris del dret a decidir. I encara més: queda
ben clar que quelcom no necessàriament exigit no significa pas que estigui
negat o proscrit. Ans al contrari. Si precisament cal esmentar de forma
explícita que la independència no és l‘única forma possible de sobirania
nacional és perquè és la més comuna i que tothom dóna per descomptada.
Sense anar més lluny, en el vídeointroductori de l’Acte de Cristians pel dret a decidir del passat 7 de juliol,
se citaven unes paraules, ben escaients, de Mn. Antoni Maria Oriol i Tataret,
bon coneixedor del Magisteri: “Si, sense excloure la hipòtesi d’una Catalunya
Estat, considerem Espanya com un Estat plurinacional (...), les diverses
nacions assolirien a Espanya una veritable plenitud de sobirania a través del
seu Estat comú. Cada nació podria dir de manera expressiva: Sóc tan
respectada i promoguda per aquest Estat plurinacional que no me'n cal −ni el
desitjo− un de nacional. El problema de les nacions de l'Estat espanyol és
que aquesta plenitud de sobirania no té lloc.”
Espanya es podria haver
constituït de tal manera que la independència no fos necessària perquè la nació
catalana sobrevisqués (tingués respectat, per tant, aquest dret inalienable a
l’existència del qual parla Joan Pau II). Però, com deia Mn. Oriol i com opinem
molts d’altres, això no ha esta així en els darrers 300 anys.
I aquí ve la meva afirmació en
favor de la independència, que, si bé no deriva del Magisteri, tampoc no el
vulnera. Si les circumstàncies –a criteri de la ciutadania- ho requereixen,
evidentment que el dret fonamental a l’existència de les nacions es pot exercir
a través d’una nova sobirania estatal. Una interpretació ben senzilla i diàfana
de les paraules de Joan Pau II. Cap parcialitat. Si se’m permet l’excurs
personal, aquest pas l’he donat jo convençut, per bé que un xic a contracor,
atès que provinc d’una tradició confederal identificada amb les “Hispànies” com
a conjunt de nacions que s’estenien per tota la península ibèrica. És la deriva
espanyola centralista i uniformitzadora, i gens respectuosa amb les nacions que
la conformen, la que em porta avui a optar per la independència, encara que contingent i imperfecte com totes.
El Sr. Gaya posa punt final a la
seva carta amb una referència als sentiments contraposats i al caràcter ofensiu
de l’expressió “sentir-se maltractats”. No ho acabo d’entendre. Sembla com si
la víctima no tingui dret a expressar-se per no ofendre el maltractador. Sigui
com sigui, en qüestió de sentiments prefereixo no entrar-hi, ja que són íntims
i personals. Entenc, doncs, que el gruix de la carta i, per tant d’aquesta
resposta, es mou en el terreny de la raonabilitat, i que no ens n’hem de
bellugar gaire.
Carles Armengol
Del Grup Sant Jordi de promoció i
defensa dels Drets Humans
Etiquetes de comentaris:
Coses que passen,
Pensament,
Política
Programa pel dia 11 de setembre
12 h. Concentració amb l'ANC i l'Omnium. Pça Sant Jaume.
16 h. Via Catalana 2014 - "V" Tram 6.
20:14 h. La V també a Twitter! Fem arribar el missatge a tot arreu, piulem la V al món! #araéslhora
dijous, 4 de setembre del 2014
dilluns, 25 d’agost del 2014
El més vist juliol i agost
22/07/2014
| ||
21/02/2013
| ||
07/08/2013
| ||
20/07/2012, 1 comentari
| ||
28/07/2014
| ||
divendres, 15 d’agost del 2014
Trencar amb la legalitat espanyola: un pas ineludible per a la independència
Aquests dies d'agost el "tema" és si fer o no fer la consulta en el cas -ben provable- de desautorització per part dels tribunals espanyols.

Espero que hi hagi experts més qualificats que jo per veure en quin moment cal procedir a trencar amb la legalitat espanyola. En un article a El Matí Digital (Trencar amb la legalitat espanyola) jo apuntava que precisament el 9 de novembre, votant -o intentantant fer-ho-, podiar ser un bon moment per fer aquesta ruptura. El que és ineludible és passar per aquesta fase de trencament amb la legalitata espanyola. També ho explica molt bé Elisenda Paluzie, avui a El Punt Avui.
Ja se sap, no és pot fer truita sense trencar cap ou.
Etiquetes de comentaris:
Coses que passen,
Política
dimecres, 13 d’agost del 2014
X Jornada Grup Sant Jordi, 15 de novembre. Us avancem els ponents principals.
Ja podeu reservar la data del 15 de novembre per a la X jornada del G. Sant Jordi. En el blog del grup s'avancen els ponents d'enguany i promet un gran interès:
Grup Sant Jordi: X Jornada Grup Sant Jordi - 15 de novembre: Ja tenim els ponents i la majoria de participants en la taula rodona de la X Jornada del Grup Sant Jordi d e Promoció i Defensa dels Drets...
Grup Sant Jordi: X Jornada Grup Sant Jordi - 15 de novembre: Ja tenim els ponents i la majoria de participants en la taula rodona de la X Jornada del Grup Sant Jordi d e Promoció i Defensa dels Drets...
Etiquetes de comentaris:
Coses que passen,
Pensament
dilluns, 28 de juliol del 2014
Contra la discriminació... selectivament?
Un apunt a CatalunyaReligió sobre el projecte legislatiu que s’està tramitant al Parlament de Catalunya, la «Llei de Drets de les Persones Gais, Lesbianes, Bisexuals i Transsexuals i per a l'eradicació de l'homofòbia, la lesbofòbia i la transfòbia», esperant que es reconsiderin aspectes del seu contingut.
Etiquetes de comentaris:
Coses que passen,
Política
dimarts, 22 de juliol del 2014
Cristians pel dret a decidir? Oi tant!
Enllaço l'article publicat amb aquest títol a El Matí Digital i que tant nerviosos ha posat als autors de la frase citada: “Deben cortarse cuellos, han de rodar cabezas”.
dijous, 19 de juny del 2014
Cristians pel Dret a Decidir: Vídeo acte obert 7 de juliol 2014
Etiquetes de comentaris:
Coses que passen,
Política
dimecres, 18 de juny del 2014
dimecres, 11 de juny del 2014
El compromís cristià pel Dret a Decidir: acte públic el 7 de juliol, dilluns, a les 19:30 h
Cristians pel Dret a Decidir: 7 de juliol, dilluns, a les 19:30 h a l’auditori del centre cultural CaixaForum (Av. Francesc Ferrer i Guàrdia, 6-8, Barcelona – Montjuïc).
Ara, constatant amb preocupació els entrebancs que té l’exercici del Dret a Decidir, convoquem un acte públic per afirmar i explicar el compromís cristià pel Dret a Decidir, per sumar noves adhesions i per reclamar-ne el seu exercici.
Per diversos problemes d’agenda, aquest acte no es farà el dia inicialment indicat, sinó el proper 7 de juliol, dilluns, a les 19:30 h a l’auditori del centre CaixaForum (Av. Francesc Ferrer i Guàrdia, 6-8, Barcelona – Montjuïc).
Us demanem que us reserveu la data i en feu difusió.
Salutacions cordials,
Grup promotor de l’adhesió d’entitats i institucions catòliques o d’inspiració cristiana al Pacte Nacional pel Dret a Decidir
Etiquetes de comentaris:
Coses que passen,
Política
divendres, 30 de maig del 2014
“És inaudit que un tribunal es pronunciï en temes pedagògics”
Entrevista a El Punt Avui (30/05/14)
El secretari general de l'Escola Cristiana de Catalunya, Carles Armengol, que avui serà entrevistat a El Punt Avui Televisió, consciencia del retrocés jurídic que estem vivint i de les repercussions que aquest suposa per a l'educació.
...
El secretari general de l'Escola Cristiana de Catalunya, Carles Armengol, que avui serà entrevistat a El Punt Avui Televisió, consciencia del retrocés jurídic que estem vivint i de les repercussions que aquest suposa per a l'educació.
...
dimecres, 21 de maig del 2014
Grup Sant Jordi: Cristians pel Dret a Decidir
Grup Sant Jordi: Cristians pel Dret a Decidir: Comunicat del grup promotor de l’adhesió d'entitats i institucions catòliques o d’inspiració cristiana al Pacte Nacional pel Dret a Deci...
diumenge, 18 de maig del 2014
Preguem i treballem (comunicació de Cristians per la Independència)
Com a cristians, conscients del valor de la pregària, us convidem que en la pregària de cada dia tinguem en compte el nostre país i el procés que estem vivint. També us fem avinent que el proper 29 de maig a 2/4 de 8 del vespre a la cripta de Santa Maria del Pi,
farem la segona pregària, a la que us inviten que us hi sumeu
presencialment o bé en la distància. Us adjuntem l'enllaç al facebook per que en feu divulgació.
Us encoratgem a fer un esforç des de tots els àmbits que pugueu. La
data de la mobilització del proper 11 de setembre i del 9N cada cop
s'apropa més.
Us recordem la importància de poder iniciar un debat serè i
constructiu, aportant dades i arguments en l'àmbit de les nostres
parròquies, temples, grups de pregària. Mireu de poder organitzar un debat / taula rodona / xerrada / pregària ....
Tots ens haurem de posicionar davant d'aquest procés i és important de
tenir tots els arguments per a poder prendre la nostra decisió en
consciència.
També, no oblidem la importància dels valors de l’ humanisme cristià,
de la concòrdia, de l'acollir, de la justícia, la solidaritat, la
caritat, l'Amor, el respecte... de cara al procés que estem vivint i
al nou estat que volem construir.
Us recordem que en l'apartat de documents d’interès i documents de la sectorial hi trobareu molts documents on fonamentar i poder argumentar les nostres posicions.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)