dimarts, 2 de desembre del 2014

JOAN CARRERA, Un bisbe del poble

CONSIDERATE LILIA AGRI: JOAN CARRERA, Un bisbe del poble: Aquest és el nom del llibre biogràfic sobre el Bisbe Joan, escrit per en Joaquim Ferrer i en Francesc Teruel, prologat pel sr. Cardenal Arq...

dimecres, 29 d’octubre del 2014

Grup Sant Jordi: L’alegria essencial (Jornada, dissabte 15 de novembre de 2014)

Grup Sant Jordi: L’alegria essencial: Xa Jornada del Grup Sant Jordi de Promoció i Defensa dels Drets Humans i dels Equips de Pastoral Política i Comunicació L’alegria es...

dimecres, 10 de setembre del 2014

La independència no santifica… però la dependència, tampoc!


Resposta a la “Carta oberta als cristians que s’adhereixen al Pacte Nacional pel Dret a Decidir”

[resposta publicada a Catalunya Cristiana el 31 d'agost de 2014]

El setmanari Catalunya Cristiana, en la seva edició del 3 d’agost de 2014, va publicar una “Carta oberta als cristians que s’adhereixen al Pacte Nacional pel Dret a Decidir”, signada pel Sr. Jorge Gaya Nofre. Una apel·lació tan directa no pot quedar sense resposta i, per tant, això és el que em proposo de fer, si bé a títol individual, ja que és molt difícil parlar en nom d’un col·lectiu tan divers i plural com el de lesmés de 100 entitats cristianes adherides a l’esmentat Pacte. Escric, per tant, com a cristià defensor del dret a decidir i, en el meu cas -i per posar totes les cartes sobre la taula-, com a ciutadà partidari de la independència deCatalunya.

Distingeixo aquí entre cristià i ciutadà perquè, així com en la defensa del dret a decidir em sento interpel·lat per la meva consciència cristiana, entenc que, des del pensament cristià i la doctrina social de l’Església, l’opció per la independència és legítima i moralment justificada, però no pas l‘única possible. Aquesta distinció és rellevant perquè sovint, com passa en el mateix escrit del Sr. Gaya, es barregen tots dos conceptes o s’identifiquen l’un amb l’altre quan no són pas el mateix, ni de bon tros. És evident que la reivindicació que ara i aquí fem molts és la de posar la qüestió de la independència a sufragi del poble. La defensa del dret, doncs, és simplement permetre l’opció d’escollir. L’opció per la independència és una tria determinada. El dret a decidir és la pregunta. La independència és una de les respostes possibles, però el mateix dret a decidir permet la resposta contrària. 

Aquest aclariment, per evident o obvi que sembli, és fonamental, ja que la confusió impossibilita el debat. De fet, l’al·legat del Sr. Gaya és, fonamentalment, contra la independència de Catalunya. Tot i que s’adreça als cristians favorables al dret a decidir, no he sabut trobar cap argument directe contra l’exercici d’aquest dret; per contra, s’esplaia sobre l’opció independentista.

Amb la dificultat de la constant barreja d’aquestes dues esferes tan diferents, intentaré respondre les principals objeccions del Sr. Gaya.

Sobre una pretesa manca de diàleg veritable i en termes morals

Si algú està propiciant un diàleg sobre la qüestió que ens ocupa som precisament els partidaris del dret a decidir. Quan defensem la necessària consulta és amb la voluntat que es pugui debatre a fons la qüestió i les possibles opcions en joc. Precisament els que neguen la consulta també neguen el diàleg: la independència és il·legal i, per tant, no hi ha res a parlar –sostenen-.

Pel que fa als termes morals del debat, disculparà el Sr. Gaya que hagi restat perplex davant l’exemple al qual al·ludeix. Diu: “[...] posa al descobert l’actual deriva del separatisme catalanista, que ha situat Ítaca en el si de la Unió Europea (UE). Com tracta la UE els immigrants? Permet la UE el comerç d’armes? Combat la UE l’economia criminal i mafiosa? [...]”. Certament, la UE dista molt de ser moralment exemplar; però, dins d’Espanya, Catalunya quedaria al marge d’aquest club immoral i permissiu amb el crim? Home! Si precisament des d’Espanya ja se’ns diu que si som independents ens faran fora d’aquest club tan distingit i exclusiu. Més seriosament, el tema de la deriva de la UE és important –i tant!-, però per res es dirimeix en la qüestió que estem tractant aquí.

Pautes de discerniment

La Carta ens recorda algunes pautes de discerniment del Magisteri per a situacions de secessió que reconec valuoses i que, en conseqüència, hem de tenim ben presents. Precisament –al meu criteri- n’hi ha força que avalen l’opció per la independència. Dos exemples d’aquestes pautes suara esmentades: “grau d’opressió i naturalesa dels greuges” (sense ser exhaustius, subordinació de la llengua catalana i règim fiscal són dues mostres evidents del “grau i naturalesa” dels greuges) o “grau de democratització de les estructures polítiques en què està inserit el poble” (el rol del Tribunal Constitucional ha esdevingut un clar dèficit democràtic utilitzat contra Catalunya, anul·lant decisions de dos parlaments i refrendades pel poble).

La garantia de Justícia i de Veritat

Ens diu el Sr. Gaya, tot recordant el Magisteri, que “la sola voluntat de les majories ni és garant de Justícia ni de Veritat”. Totalment d’acord! Magisteri pur. Ara bé, davant d’atzucacs jurídics i polítics com aquest en què ens trobem, el mateix Magisteri defensa les solucions democràtiques (dret a decidir), exercides en pau i respectant les minories. D’això es tracta, no? O bé tenim, davant del cas que ens ocupa, alguna altra alternativa que ens asseguri més Justícia i Veritat que un debat obert i una decisió lliure dels ciutadans?

La interpretació del Magisteri

Acusa el Sr. Gaya d’una interpretació parcial del Magisteri. Si l’acusació es refereix a la defensa del dret a decidir, no aporta cap prova que amb aquesta defensa s’incorri en cap parcialitat. L’únic contrapunt que ens ofereix és que –d’acord amb el pensament exposat principalment per Joan Pau II- el dret de les nacions no té per què suposar la independència o secessió. Diu Gaya: “Ni la pau internacional ni el dret fonamental a l’existència de les nacions exigeix necessàriament una sobirania estatal”.  Aquí segueix, crec que ben fidelment, el pensament de Joan Pau II,precisament una de les principals fonts -per la seva claredat i contundència-en què ens fonamentem els partidaris del dret a decidir. I encara més: queda ben clar que quelcom no necessàriament exigit no significa pas que estigui negat o proscrit. Ans al contrari. Si precisament cal esmentar de forma explícita que la independència no és l‘única forma possible de sobirania nacional és perquè és la més comuna i que tothom dóna per descomptada.

Sense anar més lluny, en el vídeointroductori de l’Acte de Cristians pel dret a decidir del passat 7 de juliol, se citaven unes paraules, ben escaients, de Mn. Antoni Maria Oriol i Tataret, bon coneixedor del Magisteri: “Si, sense excloure la hipòtesi d’una Catalunya Estat, considerem Espanya com un Estat plurinacional (...), les diverses nacions assolirien a Espanya una veritable plenitud de sobirania a través del seu Estat comú. Cada nació podria dir de manera expressiva: Sóc tan respectada i promoguda per aquest Estat plurinacional que no me'n cal −ni el desitjo− un de nacional. El problema de les nacions de l'Estat espanyol és que aquesta plenitud de sobirania no té lloc.”

Espanya es podria haver constituït de tal manera que la independència no fos necessària perquè la nació catalana sobrevisqués (tingués respectat, per tant, aquest dret inalienable a l’existència del qual parla Joan Pau II). Però, com deia Mn. Oriol i com opinem molts d’altres, això no ha esta així en els darrers 300 anys.
I aquí ve la meva afirmació en favor de la independència, que, si bé no deriva del Magisteri, tampoc no el vulnera. Si les circumstàncies –a criteri de la ciutadania- ho requereixen, evidentment que el dret fonamental a l’existència de les nacions es pot exercir a través d’una nova sobirania estatal. Una interpretació ben senzilla i diàfana de les paraules de Joan Pau II. Cap parcialitat. Si se’m permet l’excurs personal, aquest pas l’he donat jo convençut, per bé que un xic a contracor, atès que provinc d’una tradició confederal identificada amb les “Hispànies” com a conjunt de nacions que s’estenien per tota la península ibèrica. És la deriva espanyola centralista i uniformitzadora, i gens respectuosa amb les nacions que la conformen, la que em porta avui a optar per la independència, encara que  contingent i imperfecte com totes.

El Sr. Gaya posa punt final a la seva carta amb una referència als sentiments contraposats i al caràcter ofensiu de l’expressió “sentir-se maltractats”. No ho acabo d’entendre. Sembla com si la víctima no tingui dret a expressar-se per no ofendre el maltractador. Sigui com sigui, en qüestió de sentiments prefereixo no entrar-hi, ja que són íntims i personals. Entenc, doncs, que el gruix de la carta i, per tant d’aquesta resposta, es mou en el terreny de la raonabilitat, i que no ens n’hem de bellugar gaire.

Carles Armengol
Del Grup Sant Jordi de promoció i defensa dels Drets Humans

Programa pel dia 11 de setembre

10 h. Missa en commemoració de la Diada Nacional de Catalunya. Basílica de Santa Maria del Mar.

12 h. Concentració amb l'ANC i l'Omnium. Pça Sant Jaume.

16 h. Via Catalana 2014 - "V" Tram 6.

20:14 h. La V també a Twitter! Fem arribar el missatge a tot arreu, piulem la V al món! #araéslhora

divendres, 15 d’agost del 2014

Trencar amb la legalitat espanyola: un pas ineludible per a la independència

Aquests dies d'agost el "tema" és si fer o no fer la consulta en el cas -ben provable- de desautorització per part dels tribunals espanyols.


Espero que hi hagi experts més qualificats que jo per veure en quin moment cal procedir a trencar amb la legalitat espanyola. En un article a El Matí Digital (Trencar amb la legalitat espanyola) jo apuntava que precisament el 9 de novembre, votant -o intentantant fer-ho-, podiar ser un bon moment per fer aquesta ruptura. El que és ineludible és passar per aquesta fase de trencament amb la legalitata espanyola. També ho explica molt bé Elisenda Paluzie, avui a El Punt Avui.

Ja se sap, no és pot fer truita sense trencar cap ou.



dimecres, 13 d’agost del 2014

X Jornada Grup Sant Jordi, 15 de novembre. Us avancem els ponents principals.

Ja podeu reservar la data del 15 de novembre per a la X jornada del G. Sant Jordi. En el blog del grup s'avancen els ponents d'enguany i promet un gran interès:

Grup Sant Jordi: X Jornada Grup Sant Jordi - 15 de novembre: Ja tenim els ponents i la majoria de participants en la taula rodona de la  X Jornada del Grup Sant Jordi d e Promoció i Defensa dels Drets...

dilluns, 28 de juliol del 2014

dimarts, 22 de juliol del 2014

Cristians pel dret a decidir? Oi tant!

Enllaço l'article publicat amb aquest títol a El Matí Digital i que tant nerviosos ha posat als autors de la frase citada: “Deben cortarse cuellos, han de rodar cabezas”.

dimecres, 11 de juny del 2014

El compromís cristià pel Dret a Decidir: acte públic el 7 de juliol, dilluns, a les 19:30 h

Cristians pel Dret a Decidir: 7 de juliol, dilluns, a les 19:30 h a l’auditori del centre cultural CaixaForum (Av. Francesc Ferrer i Guàrdia, 6-8, Barcelona – Montjuïc).


El 31 d’octubre de 2013, en un acte al Parlament de Catalunya es va visualitzar l’adhesió de gairebé seixanta entitats o grup d’entitats cristianes al Pacte Nacional pel Dret a Decidir. Responent a la crida feta per un primer grup d’aquestes entitats. Trobareu un bon recull informatiu de l'acte en aquest enllaçLa crida segueix oberta i que podeu animar més entitats a sumar-s’hi. Ho poden fer directament al web del Pacte www.dretadecidir.cat.

Ara, constatant amb preocupació els entrebancs que té l’exercici del Dret a Decidir, convoquem un acte públic per afirmar i explicar el compromís cristià pel Dret a Decidir, per sumar noves adhesions i per reclamar-ne el seu exercici.

Per diversos problemes d’agenda, aquest acte no es farà el dia inicialment indicat, sinó el proper 7 de juliol, dilluns, a les 19:30 h a l’auditori del centre CaixaForum (Av. Francesc Ferrer i Guàrdia, 6-8, Barcelona – Montjuïc).
Us demanem que us reserveu la data i en feu difusió.
Salutacions cordials,

Grup promotor de l’adhesió d’entitats i institucions catòliques o d’inspiració cristiana al Pacte Nacional pel Dret a Decidir

divendres, 30 de maig del 2014

“És inaudit que un tribunal es pronunciï en temes pedagògics”

Entrevista a El Punt Avui (30/05/14)

El secretari general de l'Escola Cristiana de Catalunya, Carles Armengol, que avui serà entrevistat a El Punt Avui Televisió, consciencia del retrocés jurídic que estem vivint i de les repercussions que aquest suposa per a l'educació.
...

dimecres, 21 de maig del 2014

Grup Sant Jordi: Cristians pel Dret a Decidir

Grup Sant Jordi: Cristians pel Dret a Decidir: Comunicat del grup promotor de l’adhesió d'entitats i institucions catòliques o d’inspiració cristiana al Pacte Nacional pel Dret a Deci...

diumenge, 18 de maig del 2014

Preguem i treballem (comunicació de Cristians per la Independència)

Com a cristians, conscients del valor de la pregària, us convidem  que en la pregària de cada dia tinguem en compte el nostre país i el procés que estem vivint. També us fem avinent que el proper 29 de maig a 2/4 de 8 del vespre a la cripta de Santa Maria del Pi, farem la segona pregària, a la que us inviten que us hi sumeu presencialment o bé en la distància. Us adjuntem l'enllaç al facebook per que en feu divulgació. 
 
Us encoratgem a fer un esforç des de tots els àmbits que pugueu. La data de la mobilització del proper 11 de setembre i del 9N cada cop s'apropa més.

Us recordem la importància de poder iniciar un debat serè i constructiu, aportant dades i arguments en l'àmbit de les nostres parròquies, temples, grups de pregària. Mireu de poder organitzar un debat / taula rodona / xerrada / pregària .... Tots ens haurem de posicionar  davant d'aquest procés i és important de tenir tots els arguments per a poder prendre la nostra decisió en consciència.

També, no oblidem la importància dels valors de l’ humanisme cristià, de la concòrdia, de l'acollir, de la justícia, la solidaritat, la caritat, l'Amor, el respecte... de cara al procés que estem vivint i al nou estat que volem construir.

Us recordem que en l'apartat de  documents d’interès i documents de la sectorial hi trobareu molts documents on fonamentar i poder argumentar les nostres posicions.

Preguem per Catalunya, Preguem pels reptes del 2014 (29/5)