dijous, 27 d’octubre del 2011

Guardar esperança en temps difícils (VII jornada del Grup Sant Jordi)

El proper dia 12 de novembre, dissabte, se celebrarà la VII Jornada del Grup Sant Jordi de Promoció i Defensa dels Drets Humans, a l’Hotel Alimara de Barcelona (carrer Berruguete, 126).

Enguany jornada té per títol “Guardar esperança en temps difícils”, un tema ben actual. Els tres ponents seran el professor de Filosofia i escriptor Josep Maria Esquirol (“Guardar esperança des del pensament”); el director de la revista eclesial Vida Nueva Juan Rubio (“Guardar esperança des del compromís amb els altres”), i el monjo de Montserrat Bernabé Dalmau (“Guardar esperança des dels llocs sagrats”). Com ja és tradicional, a la tarda hi haurà una taula rodona en què cinc persones de diferents diòcesis (Ramon Ibeas, Mercè Soler, Julio Silvestre, Noemí Ubach i Javier Baeza) ens exposaran la seva vivència personal al voltant de la idea “Esperar, malgrat tot”.

A l’igual dels anys anteriors, hi participaran destacats laics, religiosos i capellans de les diòcesis d’Alacant, Castelló, València, Madrid, Vitòria, Bilbao, Sant Sebastià i de Catalunya. Cal confirmar l'assistència abans del dia 3 de novembre a la secretaria del Grup (telèfon 93 454 97 02, tardes i demaneu per Bet, o bé per correu electrònic grupsantjordi@gmail.com).

Trobareu el detall del programa aquí.

dimecres, 5 d’octubre del 2011

Sobre la retribució del professorat de la concertada: ni contradicció, ni doble moral


1.      El meu capteniment

El maig del 2010 em vaig mostrar contrari a la mesura que va prendre el govern de la Generalitat de reduir en un 5% de mitjana la retribució del professorat de l’escola concertada inclòs en el sistema de pagament delegat i vaig animar a mobilitzar el col·lectiu en contra d’aquesta decisió. En les entrades d’aquest blog del maig i juny de 2010 es poden llegir els motius explicats a bastament.

Aquest setembre de 2011 considero que cal aplicar les úniques taules salarials vigents per als nivells concertats (que contenen la disminució decretada el maig de 2010), a tot el professorat en nivells concertats, tal com ens obliga el conveni col·lectiu encara en efecte.

2.      Les crítiques

Algun comentari a la meva anterior entrada (Crisi i escola concertada: on som?), veia contradicció entre aquests dos posicionaments (el de maig de 2010 i el de setembre de 2011) i criticava les entitats que l’havien adoptat, parlant de doble moral i amb algunes afirmacions un xic matusseres i introduint conceptes un xic aliens al debat administratiu i legal d’aquestes mesures com ho són les referències al caràcter cristià d’algunes escoles concertades.

Vull respondre-hi. Des d’aquí ho faig a títol merament personal i no com a portaveu de les entitats en les que treballo, que ja s’expressen per altres mitjans. 

3.      La refutació

A l’observador poc informat li pot costar d’entendre el matisos, molt importants en aquest tema, i el context extraordinari que estem vivint i que ha condicionat tots aquests esdeveniment, per això la meva resposta a de ser un xic més extensa que l’espai d’un comentari a l’entrada anterior.

Els posicionaments de maig 2010 i de setembre 2011 responen a dues realitat evidentment connectades i amb uns efectes econòmics semblants, però que són de naturalesa molt diferent i produïdes en dos escenaris radicalment diferents.

En primer lloc, maig 2010 és l’oposició a una mesura unilateral que contradeia la llei de pressupostos vigent en aquell moment i que no estava prou motivada, ni jurídicament ni social. Setembre 2011 és l’aplicació d’una sentència ferma del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i de la llei de pressupostos de la Generalitat, aprovada pel Parlament de Catalunya el juliol de 2011.

A maig 2010 jo expressava seriosos dubtes de la legalitat de la mesura (per al 2010), però la mesura ha estat ratificada en la seva legalitat per la sentència esmentada i per moltes sentències similars. I sobre l’any 2011 no hi ha cap dubte de la legalitat d’allò que ha fixat la llei de pressupostos. Per tant se’m poc criticar per una manca de visió jurídica (atenuada per l’exepcionalitat de les circumstàncies), però no per un canvi “de jaqueta” o per volubilitat.

Però a més hi ha un canvi d’escenari general i radical entre maig 2010 i setembre 2011 i aquesta és una de les tesis de la meva anterior entrada al blog i altres. Un canvi d’escenari general però també específic en el mon de l’ensenyament a Catalunya.

Referint-nos únicament a la mesura de la reducció del 5%, per no allargar-me en excés, a maig 2010 era una mesura pionera decretada inicialment només a Catalunya (el decret llei estatal no afectava l'escola concertada). Després hem vist que s’ha produït pràcticament a totes les CCAA i que l’estat també la va recollir en els pressupostos de 2011. A maig 2010 vèiem com la distància entre les condicions del professorat de pública i de concertada tendia a incrementar-se una vegada més. Ara veiem com al professorat de la pública se l’hi ha incrementat la jornada lectiva (tot i que encara molt lluny de la que tenim a la concertada). A maig 2010 no havíem vist encara cap política seriosa de contenció de la despesa pública, no cal dir que avui això és totalment diferent. No me n’alegro, ans al contrari, però avui ja no podem dir que, com sovint ha passat, només hi ha restriccions per a la concertada. No és cap consol que les coses vagin maldades per a tots, és realisme.

Per tant, cap contradicció entre el posicionament de maig 2010 i el de setembre 2011. La meva actitud és la mateixa. Defensa del model d’escola d’iniciativa social com exercici de llibertat i d’eficiència en la prestació d’un servei d’interès públic, però des de la responsabilitat i el rigor.

Nota final:

Per aclarir allò que han recomanat les entitats de titulars en relació a les taules salarials de 2011 adjunto l’enllaç a un document en el que també es responen els possibles dubtes jurídics.