dimecres, 31 d’octubre del 2012

¿Puede un centro educativo hacer algo mas por su sociedad?

Una reflexió de Rubén Bagües i la presentació inicial del seminari que estem promovent des de l'Escola Cristiana de Catalunya: irreflexion | El Blog personal de Rubén Bagüés Vicente | New Baby Born Digital: ¿Puede un centro educativo hacer algo mas por su sociedad?

El Seminari ja s'ha fer a Tarragona i hi haurà noves edicions:
- Dilluns, 5 de novembre: Lleida, a l' Acadèmia Mariana, c. Acadèmia, 17.
- Dimecres, 7 de novembre: Manresa, a La Salle, c. La Pau, 109-111.
- Dijous, 8 de novembre: Barcelona, a la seu de la FECC, c. Àngels, 18, 4t.

Programa – Inscripcions: – Lleida – Manresa – Barcelona

divendres, 26 d’octubre del 2012

El magisteri catòlic avala el dret a decidir


I aprofito per anunciar també la sessió pública sobre El dret a decidir segons el magisteri catòlic del proper 30 d'octubre.

Els dos ponents figuren entre els millors experts en doctrina social de l’Església i, a la vegada, en el fet nacional català. Són els sacerdots Antoni M. Oriol Tataret i Joan Costa. Són autors de llibres com “Nació i nacionalisme”, “Nació i magisteri pontifici”, “Fet nacional i magisteri social de l’Església”. La sessió serà al Col.legi d’Advocats de Barcelona (Mallorca, 283 8a planta Barcelona). El dimarts, 30 d’octubre, a les 19:30 hores.

dimecres, 17 d’octubre del 2012

Malala Yousafzai, una brutal interpel·lació



El cas de Malala Yousafzai, la nena paquistanesa que han intentat assassinar per voler estudiar, hauria de ser present a totes les escoles. la seva interpel·lació és directa i brutal. Interpel·la sobre les condicions de vida de tants milions de persones, però interpel·la també sobre l'educació (i l'escola) i la seva importància. Tant lleugerament tractada a vegades en els nostres contextos.

Per recordar Malala, em faig ressò d’una iniciativa trobada en un blog:

EL BLOG DE josé luis regojo (a slow blog): Malala Yousafzai: The New York Times entrevistó el año 2009 a Malala Yousafzai, una niña de 11 años, de Pakistan. Su deseo era estudiar. Su deseo se convir...

dimecres, 3 d’octubre del 2012

La veu de l’episcopat: és hora de sentir-la?


L’Església jeràrquica no té que pronunciar-se, com a tal, en la qüestió de la configuració política de Catalunya. No hi ha en joc criteris de fe o de moral que justifiquin un pronunciament sobre aquesta matèria. Encara que no plagui a tothom, trobo força evident aquesta afirmació. Alhora, però, crec que despatxar la qüestió amb un “els bisbes no s’han de pronunciar sobre la independència de Catalunya” em semblaria massa simplista i un cert abandó de les funcions pastorals de l’episcopat.

Tant clar em sembla que els bisbes no s’han de pronunciar sobre “independència: sí o no”, com inqüestionable resulta que els prelats estan obligats a il·luminar la realitat amb la doctrina social de l’Església. Per imperatiu d’aquesta doctrina, que emana dels valors de l’evangeli i es fruit del magisteri, l’Església té molt a dir en el moment polític en els que ens trobem.

Hi ha dos principis en aquesta doctrina especialment il·luminadors. D’una banda el reconeixement del dret d’autodeterminació dels pobles i, d’altra, la primacia de la voluntat popular, democràticament expressada, per sobre dels mecanismes de la força o de la coacció en la vida política.

No hi ha massa ambigüitat en aquests principis, que evidentment no tenen per que se compartits fora de l’Església, però si en el seu si i, encara més, entre l’episcopat.

Per tant, ateses les veus diverses que comencen a sentir-se i certes apel·lacions a la força, fins i tot de les armes, per sobre de la força dels vots en eleccions, consultes o referèndums, potser ja és oportú que des de la jerarquia catòlica es recordin aquests principis. Si més no, per orientar els creients.

Estaria bé que ho fes l’episcopat català, però encara seria més lògic i oportú, i tenint present d’on surten majoritàriament les veus que fan apologia de la força, o de la violència, per resoldre qüestions polítiques, hauria de ser l’episcopat espanyol que s’avancés a proclamar la primacia de la democràcia sobre qualsevol altre mitjà per dirimir conflictes polítics i recordés que l’autodeterminació és un dret plenament reconegut en la doctrina social de l’Església.