divendres, 21 de maig de 2010

Com retallar a Educació?

Crec que cal dir alguna cosa sobre les mesures contra el dèficit públic –que no contra la crisi, no ens confonguem-, que anuncien els governs espanyol i català i en concret de la repercussió a l’escola concertada que va anunciar dimarts el Conseller Castells.

Vull anar al gra, però hi ha una qüestió prèvia. Podem acceptar mesures d’aquest tipus d’un president de govern que, com és el cas de Rodríguez Zapatero, s’ha mostrat com un mentider compulsiu? Sense una mínima credibilitat, que aquest senyor ja no té, no es poden plantejar seriosament mesures d’aquest calat. O govern de concentració, o govern tècnic, o eleccions anticipades o, si més no, relleu del president promogut des del mateix PSOE i nou president sustentat per la mateixa majoria que sustenta l’actual. En qualsevol cas, Zapatero ja no pot liderar res!

Dit això, entro en matèria. El respectat i competent conseller Castells també deu tenir algunes llacunes i, per les seves paraules, dedueixo que la realitat de l’escola concertada és un tema que no coneix massa.

Proposa que les retallades de recursos públics afectin també a l’escola concertada. Suposo que en ares a l’equitat i a la corresponsabilitat. Però resulta que des del Pacte Nacional per l’Educació del 2006 i la LEC del 2009, el sector concertat està esperant que l’equitat en els recursos arribi d’una vegada. I en aquest anys les diferències a favor de la pública no han fet sinó augmentar. El finançament d’un plaça escolar a l’escola concertada és un terç del finançament que rep la mateixa plaça en una escola pública. Quina equitat o quina corresponsabilitat vol aplicar el senyor Castells?

I no es que no es pugui fer res. En coherència amb el model de Servei Educatiu de Catalunya (SEC) que consagra la LEC, i amb els criteris d’equitat i corresponsabilitat, què és pot fer de manera urgent per frenar la despesa pública al sector educatiu?

Brindo algunes propostes d’alta eficàcia en la contenció de la despesa que, fins i tot, podrien eludir la disminució dels salaris del professorat de la pública i de la concertada:

1. Establir l’horari lectiu setmanal màxim, igual per a tot el professorat del SEC (pública i concertada), en 24 hores a infantil i primària i 23 a secundària.

2. Substituir la gratuïtat de la 6a hora, del batxillerat i dels cicles formatius de grau superior allà on siguin gratuïts, per uns preus ajustats als costos reals i un sistema de beques per a les families de rendes més baixes (aquesta gratuïtat no ve exigida per la legislació vigent actual).

3. Autoritzar tots els increments de ratio d’alumnat per aula, que vinguin sol·licitats pels centres educatius.

4. Tancar unitats en aquells centres públics o concertars que no assegurin una mitjana mínima per nivell educatiu de 12 alumnes reals per unitat.

5. Congelar el programa d’escola inclusiva fins que no hi hagi recursos per assegurar el personal mínim complementari.

6. Eliminar les hores d’acció sindical i la figura de l’alliberat sindical (que l’activitat sindical, com tota activitat associativa i voluntària, es faci fora de les hores de feina).

7. Programa de desburocratització de l’ensenyament:

- Eliminar el càrrec de director de zona educativa que duplica les funcions amb la inspecció i el serveis territorials del Departament.

- Reduir els programes de recollida de dades, el sistema d’indicadors i demés exigències adminsitratives i congelar la realització de determinades avaluacions. Aplicar el principi de dada única: el centre una mateixa dada només la trametrà una sola vegada a l’administració sigui quina sigui aquesta (ajuntament, inspecció, territorial, serveis centrals...).

- Reduir en un 50% el personal del Departament que no està assignat directament a alguna escola.

- Eliminar tots els consells escolars que no siguin de centre o el Consell escolar de Catalunya i revisar la necessitat i operativitat d’altres òrgans.

- Reformar el model de pagament delegat que obliga a duplicar, de manera poc eficient, els processos de confecció de nòmina.

Ben segur podríem completar la llista, però alerta, l’equitat no ve per cada mesura en concret sinó per un paquet de mesures que, com l’exposat, reparteixi l’esforç entre totes les instàncies i alhora preservi allò que és essencial en l’educació: l’atenció de l’alumnat a l’aula per part de professionals ben preparats, responsables i justament remunerats.

Porto més d’un mes de silenci en aquest blog per una sobrecàrrega de feina, malauradament massa habitual en el món educatiu, i pensava no reemprendre aquesta comunicació fins al mes de juliol. Però no m’he sabut estar i necessitava esbravar-me una mica per escrit abans no em consumeixi d’indignació. Els motius de la indignació són tants, que per ara m’he limitat a alguna qüestió que toca molt directament un sector que conec ben a fons.

3 comentaris:

  1. Hola, Carles, me n'alegro de tornar-te a sentir! La veritat és que no tinc prou coneixement per valorar la idoneïtat de totes les teves propostes, però d'entrada no saps com t'agraeixo tenir un llistat concret i avalat per la teva professionalitat, cara a poder investigar, reflexionar i contrastar.

    ResponElimina
  2. Bon dia Carles!
    Genial! Les propostes representen una dosi de realisme i de sentit comú amb un toc de legítima indignació que resulten imprescindibles en aquests moments de caos profund!
    Endavant! Necessitem les teves reflexions més que mai!
    Una abraçada,

    Montse Vilà

    ResponElimina
  3. Només un apunt addicional: el balanç del Conseller Castells esgarrifa.

    L’abril de 2010, amb més de tres mesos de retard, el Conseller Castells va divulgar l’estat d’execució del pressupost corresponent al mes de desembre de 2009:
    http://www.gencat.cat/economia/ambits/finances/pressupost/execucio/exercicis_mensual/historic_2009/index.htm

    El balanç és molt negatiu. Tot i els majors recursos del sistema de finançament, el dèficit no financer creix un 68% respecte l’any anterior i supera en 2,7 vegades el que preveia el propi govern a l’aprovar el pressupost.

    El dèficit de caixa no financer de la Generalitat a l’any 2009 puja a 5.256 milions d’euros quan estava previst inicialment en 1.945,4 milions.

    Això només l’any 2009. Mireu els anys anteriors, i us espantareu.

    Jo no el voldria per administrar casa meva.

    Mercè Gibert

    ResponElimina