dilluns, 31 de maig del 2010

Absoluta inseguretat jurídica

El DOGC d’avui publica el decret llei de la retallada que promou el govern de la Generalitat, però, pel que fa a l’escola concertada, tot i repetir de manera més o menys textual l’acord de govern anunciat dissabte, no apunta el procediment jurídic en base al qual es prendrà la mesura i tot sembla en mans del departament d’Educació. Això és el que llegim en l’article 2 del decret llei:
2. L'import dels crèdits dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2010 corresponents al finançament de concerts educatius, en la part corresponent a les retribucions del personal que presta serveis en els ensenyaments objecte de concert dels centres concertats i percebudes pel sistema de pagament delegat, experimentarà, en el marc dels acords d'analogia retributiva i a partir de l'1 de juny del 2010, una reducció anàloga a la prevista per al personal funcionari docent no universitari, sense que l'import resultant sigui en còmput anual inferior al corresponent al personal públic amb condicions equivalents.
4. Els departaments i entitats competents per raó de la matèria, en l'àmbit de les seves respectives competències i, en especial, en relació amb els pagaments delegats, han d'adoptar de manera immediata les mesures necessàries per implementar el que es disposa en els apartats anteriors d'aquest article.
Segueixen planant, doncs, totes les ombres sobre la legalitat de la mesura. Ara toca pronunciar-se al departament d'Educació.

dissabte, 29 de maig del 2010

El govern ja ha decidit: Retalls a la concertada!

“Els concerts en matèria d'educació es reduiran en aquella part corresponent a la retribució del personal que presta serveis sota el règim de pagament delegat, de manera que en resulti una disminució equivalent a la prevista per al personal docent no universitari.”
Aquesta és l’exigua referència que la web del govern de la Generalitat dona, en aquests moments, de les mesures que el govern ha aprovat en la reunió extraordinària d’aquest matí de dissabte, pel que fa a l’escola concertada.

Per tant sembla ser que la decisió està presa i un greu error del govern de la Generalitat es confirma. La disminució mai serà equivalent perquè la situació de partença del professorat de l’escola concertada no és la mateixa que la del professorat de la pública. L’esperança d’un procés d’analogia de recursos entre les dues xarxes del Servei d’Educació de Catalunya es frustra i la dualització es radicalitzarà. Amb mesures així, ningú ens podrà demanar res en nom de la corresponsabilitat.

A més, l’embolic jurídic que es pot organitzar reduint sous des d’un pagament delegat (que com el seu nom indica es un pagament que es fa per delegació d’algú que, precisament, no ha decidit aquesta retallada) també pot ser sonat. Esperarem a dilluns per llegir-ho al DOGC i explicar-ho, si trobem la manera de fer-ho.

Si el govern està desesperat que espavili (se’n recorden del que ens deien encara no fa un any amb el nou finançament? i de la LEC?) que alguns ja els avisaven el setembre, si no abans. 

Hi ha molta tela on ficar les tisores. Només sobre educació l’altra dia suggeria una colla de possibilitats alternatives, però abans d'arribar a l’educació, hi ha molt a fer, començant pels alts càrrecs i els organismes de tota mena adscrits a la Generalitat que s’han multiplicat innecessàriament fins fa quatre dies, duplicant-se sovint entre ells mateixos i amb entitats de la societat civil. Si volen la llista me la demanen que no em costarà gens. O vostès mateixos, triïn.

dijous, 27 de maig del 2010

Exterminar l’escola concertada?

Odio la demagògia i no voldria permetre-me’n ni una mica, tot i reconèixer que el lector ocasional que vagi a parar a aquestes línies, sense conèixer a fons la realitat de l’escola concertada, el pot vèncer la incredulitat.

La Consellera Serna –a qui ja coneixem pel trist desenvolupament del cas de les llars infantils que rebien suport del seu departament-, dimarts va oficiar de portaveu del govern català i algun mitjà va recollir que, entre les coses que va dir, va puntualitzat que el govern no té capacitat de tocar els convenis col·lectius del sector privat, és a dir que el govern no pot abaixar els sous als centres concertats, però si pot retallar els concerts i aquesta era la intenció del govern Montilla.

A l’ensenyament concertat, aquesta afirmació no pot sonar sinó com una declaració de guerra o, mes directament, una proposta d’extermini. Si les despeses de personal de les escoles pot arribar en molts casos a un 90%, si el mòdul de concert és reconegudament insuficient i si legalment –per legislació orgànica- està prohibit cobrar res per als ensenyaments declarats gratuïts i que són objecte de concert –s’exclou tota forma de copagament-... com es pretenen retallar concerts i no tocar els sous?

A més, tal com deia en l’anterior anotació d’aquests blog, quina legitimitat pot tenir voler retallar un concert que, contravenint la Constitució, l’Estatut, la legislació orgànica i la flamant llei d’educació de Catalunya, és insuficient i és menor a un terç del cost real que té un alumne a l’ensenyament públic d’aquest país? Quina justícia? Quina equitat?

Sabem que hi ha escoles, amb un elevat suport de famílies amb alt poder adquisitiu, que podrien aguantar-ho, però moltes –segurament la majoria- no. Aquesta és la dada que sistemàticament es vol oblidar.

Certament si les paraules de Serna són una veritable declaració d’intencions, s’ha endegat una guerra oberta del govern contra el sector. Si des del col·lectiu de l’escola concertada, una vegada més, vinclem l’esquena i abaixem el cap, potser moltes escoles ja mai més es tornaran a posar dretes.

divendres, 21 de maig del 2010

Com retallar a Educació?

Crec que cal dir alguna cosa sobre les mesures contra el dèficit públic –que no contra la crisi, no ens confonguem-, que anuncien els governs espanyol i català i en concret de la repercussió a l’escola concertada que va anunciar dimarts el Conseller Castells.

Vull anar al gra, però hi ha una qüestió prèvia. Podem acceptar mesures d’aquest tipus d’un president de govern que, com és el cas de Rodríguez Zapatero, s’ha mostrat com un mentider compulsiu? Sense una mínima credibilitat, que aquest senyor ja no té, no es poden plantejar seriosament mesures d’aquest calat. O govern de concentració, o govern tècnic, o eleccions anticipades o, si més no, relleu del president promogut des del mateix PSOE i nou president sustentat per la mateixa majoria que sustenta l’actual. En qualsevol cas, Zapatero ja no pot liderar res!

Dit això, entro en matèria. El respectat i competent conseller Castells també deu tenir algunes llacunes i, per les seves paraules, dedueixo que la realitat de l’escola concertada és un tema que no coneix massa.

Proposa que les retallades de recursos públics afectin també a l’escola concertada. Suposo que en ares a l’equitat i a la corresponsabilitat. Però resulta que des del Pacte Nacional per l’Educació del 2006 i la LEC del 2009, el sector concertat està esperant que l’equitat en els recursos arribi d’una vegada. I en aquest anys les diferències a favor de la pública no han fet sinó augmentar. El finançament d’un plaça escolar a l’escola concertada és un terç del finançament que rep la mateixa plaça en una escola pública. Quina equitat o quina corresponsabilitat vol aplicar el senyor Castells?

I no es que no es pugui fer res. En coherència amb el model de Servei Educatiu de Catalunya (SEC) que consagra la LEC, i amb els criteris d’equitat i corresponsabilitat, què és pot fer de manera urgent per frenar la despesa pública al sector educatiu?

Brindo algunes propostes d’alta eficàcia en la contenció de la despesa que, fins i tot, podrien eludir la disminució dels salaris del professorat de la pública i de la concertada:

1. Establir l’horari lectiu setmanal màxim, igual per a tot el professorat del SEC (pública i concertada), en 24 hores a infantil i primària i 23 a secundària.

2. Substituir la gratuïtat de la 6a hora, del batxillerat i dels cicles formatius de grau superior allà on siguin gratuïts, per uns preus ajustats als costos reals i un sistema de beques per a les families de rendes més baixes (aquesta gratuïtat no ve exigida per la legislació vigent actual).

3. Autoritzar tots els increments de ratio d’alumnat per aula, que vinguin sol·licitats pels centres educatius.

4. Tancar unitats en aquells centres públics o concertars que no assegurin una mitjana mínima per nivell educatiu de 12 alumnes reals per unitat.

5. Congelar el programa d’escola inclusiva fins que no hi hagi recursos per assegurar el personal mínim complementari.

6. Eliminar les hores d’acció sindical i la figura de l’alliberat sindical (que l’activitat sindical, com tota activitat associativa i voluntària, es faci fora de les hores de feina).

7. Programa de desburocratització de l’ensenyament:

- Eliminar el càrrec de director de zona educativa que duplica les funcions amb la inspecció i el serveis territorials del Departament.

- Reduir els programes de recollida de dades, el sistema d’indicadors i demés exigències adminsitratives i congelar la realització de determinades avaluacions. Aplicar el principi de dada única: el centre una mateixa dada només la trametrà una sola vegada a l’administració sigui quina sigui aquesta (ajuntament, inspecció, territorial, serveis centrals...).

- Reduir en un 50% el personal del Departament que no està assignat directament a alguna escola.

- Eliminar tots els consells escolars que no siguin de centre o el Consell escolar de Catalunya i revisar la necessitat i operativitat d’altres òrgans.

- Reformar el model de pagament delegat que obliga a duplicar, de manera poc eficient, els processos de confecció de nòmina.

Ben segur podríem completar la llista, però alerta, l’equitat no ve per cada mesura en concret sinó per un paquet de mesures que, com l’exposat, reparteixi l’esforç entre totes les instàncies i alhora preservi allò que és essencial en l’educació: l’atenció de l’alumnat a l’aula per part de professionals ben preparats, responsables i justament remunerats.

Porto més d’un mes de silenci en aquest blog per una sobrecàrrega de feina, malauradament massa habitual en el món educatiu, i pensava no reemprendre aquesta comunicació fins al mes de juliol. Però no m’he sabut estar i necessitava esbravar-me una mica per escrit abans no em consumeixi d’indignació. Els motius de la indignació són tants, que per ara m’he limitat a alguna qüestió que toca molt directament un sector que conec ben a fons.