Contradient el relativisme, la realitat sempre acaba mostrant-se tal qual és, per molt que mirem cap a un altre costat. La realitat es tossuda, més tossuda que qualsevol dels il·lusionistes que pretenen amagar-nos-la.
Però l’aterratge a la realitat que Espanya està fent aquests dies és gairebé de caiguda en picat. Que poc ha durat l’alegria dels 400 € de Zapatero, que ha comportat, entre altres, que mots pensionistes hagin vist aquest gener que allò que els ingressa l’estat és menys que l’any passat.
La frivolitat es paga. Com l’estan pagant ja les 4.326.500 persones que estan a l’atur a Espanya (assolint amb el 18,83% una de les taxes més elevades d’Europa). Com més fortament encara la pagaran aquests mateixos aturats quan se’ls acabi la prestació per desocupació.
Com la pagarem tots, a partir del proper mes de juliol, quan el tipus general de l’IVA passi del 16% actual al 18% i el tipus reduït passi del 7% al 8%. Però no havíem quedat que els impostos només s’apujarien per als rics?
També la pagarem tots aquells que confiàvem jubilar-nos passat el 2013. Ja no ho podrem fer als 65. Caldrà anar esperant més fins arribar als de la meva edat que ja ens tocarà als 67, però no s’ha de descartar que abans d’arribar-hi ja ens hagin tornat a aplaçar el gaudi d’aquest dret (un dret constitucional, per cert). Mentre tant s’han fet tots els disbarats del món en aquest tema, donat com a resultat que l’edat mitjana de jubilació actual siguin els 62,5 anys i no pas els 65, amb prejubilacions escandaloses.
La meva irritació no és personal. No ve per ser de la primera promoció agraciada amb els dos anys de retard en l’edat de jubilació. Afortunadament, encara no hem llevo al matí comptant els anys que em resten com hi ha gent de la meva edat que ja fa però, certament, tot plegat n’és prou d’irritant i d’indignant. Per contra, que barata resulta la irresponsabilitat política per als qui la practiquen!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada