dimecres, 27 de desembre del 2017

La missa en memòria de Rosa Deulofeu el 8 de gener

La missa en memòria de Rosa Deulofeu
serà el dilluns 8 de gener de 2018

El dilluns dia 8 de gener de 2018, a les 19 h. es celebrarà una missa en memòria de la Rosa Deulofeu, Serventa de Déu, a la Parròquia de Sant Agustí, de Barcelona (Plaça Sant Agustí, 2 – Metro línia 3, estació Liceu).

Cada any, en l’aniversari del seu funeral, celebrat el 7 de gener de 2004 a la Parròquia de Sant Agustí, els familiars i amics de la Rosa celebren una eucaristia en la seva memòria. Enguany, en escaure en diumenge el dia 7, s’ha traslladat aquesta celebració al dilluns dia 8 de gener.

Aquesta eucaristia –així com altres actes organitzats per l’Associació Rosa Deulofeu- ajuda a mantenir més viva i actual la seva memòria.

Rosa Deulofeu i González (29 d'abril de 1959 - 5 de gener de 2004) va ser una laica barcelonina, lliurada de manera exemplar a ajudar i propagar el missatge cristià entre els joves de tota condició.

Es dedicà a l’educació en el lleure, a la formació de monitors i directors de lleure i a la pastoral de joventut. Aquesta darrera tasca la realitza com a delegada de pastoral de Joventut de l’arquebisbat de Barcelona, al llarg de més de 10 anys, i també des del Secretariat Interdiocesà de Joventut de Catalunya i Balears. Va col·laborar i participà en diverses entitats (Moviment de Centres d’Esplai Cristians, Escola de l’Esplai, Cursets de Cristiandat, Moviment Cristià de Joves, Fundació Escola Cristiana de Catalunya, Hospitalitat de la Mare de Déu de Lourdes...), va col·laborar amb Radio Estel i va ser membre del Concili Provincial Tarraconense de 1995.

L’Arquebisbat de Barcelona, el 2009, va obrir una causa de beatificació per a la Rosa, que va seguint el seu curs.

Si voleu rebre informació faciliteu-nos les vostres dades a
Associació Rosa Deulofeu - amicsrosa@gmail.com
Ajudeu-nos a difondre el missatge de fe i vida de Rosa Deulofeu
Feu les vostres aportacions econòmiques al compte
ES44 2100 3006 9321 0729 4864

Nadal i els regals: un intent d’explicar-ho als nens

Engunay el desig d'un bona Nadal l'he acompanyat d'un petit relat. El relat l’he fet pensant en els educadors, i en aquestes dates.

La meva filla, mestra d'infantil, em comentava que es veia desbordada a l'hora d'explicar als nens la “bogeria” dels regals per Nadal. Que si Reis, Tió, Pare Noel... Cada nen de la seva classe fa coses diverses i alguns totes! Com explicar-ho respectant la diversitat de famílies?

Ho intento en aquest relat publicat a Catalunya Religió:


divendres, 15 de desembre del 2017

L'1 d'octubre de 2017 gravat a la mirada

No oblidaré mai l’1O2017 però, per si de cas, ja me n’he proveït d'unes quantes.
Gran iniciativa d'Omnium!



dijous, 14 de desembre del 2017

POSTALS PER ALS CONSELLERS EMPRESONATS I ELS JORDI'S

CRISTIANS PER LA INDEPENDÈNCIA I EL PUNTAVUI DISTRIBUIRAN CENTENARS DE POSTALS PER SER ENVIADES ALS CONSELLERS EMPRESONATS I ALS JORDI'S
 
Diumenge 17/12 el diari El PuntAvui encartarà un full amb quatre postals perquè tothom pugui enviar-les a Oriol Junqueras, Jordi Cuixart, Joaquim Forn i Jordi Sànchez i manifestar-los el suport, l'afecte i l'escalf de tots nosltres.
 
Durant l'acte de dissabte 16/12 a l'església de Sant Felip Neri també se'n podran recollir.
 
INUNDEM LES PRESONS DE POSTALS SOLIDÀRIES!!
 
 
Cristians per la independència – Sectorial de l’Assemblea Nacional Catalana

dimecres, 13 de desembre del 2017

Solidaritat amb els represaliats polítics: dissabte 16 de 11 a 17h


Aquest dissabte a l'acte de suport dels cristians catalans al govern empresonat i a l'exili, al Jord's ia les seves famílies.

Dissabte 16/12, a partir de les 11 del matí a l'església de Sant Felip Neri.

Àngel Colom, Sílvia Coppulo, Victòria Molins, Antoni Bassas, Laura Borràs, Pare Manel, Arcadi Oliveras, Carles Sales, David Jou i molts altres personatges intervindran en l'acte de suport al govern empresonat i a l'exili, als Jordi's i a les seves famílies.

Aquí tot el programa.



dimarts, 5 de desembre del 2017

Criteri de la Lliga sobre el moment que estem vivint com a país

La Lliga Espiritual Mare de Déu de Montserrat no és aliena a les circumstàncies que està vivint el nostre país. 

Per aquest motiu i d’acord amb les finalitats estatutàries de l’entitat, s'ha adherit a diverses iniciatives i comuinicats, però també ha volgut fer un reflexió interna que aporti criteri per situar-se en el moment present. La Lliga ha elaborat una declaració, aprovada unanimament per l'assemblea general de l'entitat, reunida el passat diumenge 3 de desembre a Monteserrat.

El document, de 20 punts, comença recordant la missió de la Lliga i analitzant el sentit del camí emprés pel poble català aquests darres anys, marcat per una fonda voluntat d'ésser -en expressió de Carles Cardó-. 

Seguidament recorda que, d'acord amb la Doctrina Social de l'Església, Catalunya té dret a la seva autodeterminació. I ho fa manllevant unes contundents paraules de Sant Joan Pau II: "Ningú —ni un Estat, ni una altra nació, ni una organització internacional— no té mai dret a creure que una determinada nació no sigui digna d'existir".

La Lliga és reconeix en el profund sentit democràtic i no violent del Poble català i com aportació específica al moviment emprés per Catalunya es proposa intensificar tres línies d'acció:

  • Encoratjar a l’acció col·lectiva per la llibertat de Catalunya i, ara prioritariament, per la libertat dels presos i represaliats polítics.
  • Promoure els principis i criteris que aporta doctrina social de l’Església en defensa de la democràcia i dels drets dels pobles.
  • Promoure el reconeixement de la identitat catalana en el terreny eclesial.

A continuació trobareu el text íntegre:


Criteri 
sobre el moment que estem vivint com a país

Declaració aprovada per l’assemblea general de la Lliga Espiritual Mare de Déu de Montserrat. Montserrat, 3 de desembre de 2017


És missió de la Lliga aportar criteri per judicar el moment present i orientar l’acció

1.     La Lliga malda “per la millora espiritual i temporal del poble català, sota el patrocini de la Mare de Déu de Montserrat.” i promou “la realització d’accions individuals i col·lectives que enforteixen l’esperit català dels seus membres i el seu compromís envers les característiques de la personalitat catalana”.

2.    Així és com la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat ha definit la seva missió des de la seva fundació el 1899. Són paraules que, més enllà de l’aparença de canvi i incertesa constants, ens donen un fonament espiritual sòlid per afrontar el moment actual.

El sentit del camí emprés pel poble català: ésser!

3.     Val la pena clarificar el sentit del camí emprés pel nostre poble. D’altres ho han intentat fer per nosaltres i han insistit en què tot neix d’un exagerat sentiment de greuge i, per tant, de victimisme. Els danys que suposadament hem sofert, diuen, no han de ser tants si tenim en compte el progrés econòmic i social del nostre país de les darreres dècades. La queixa del catalans, afirmen, no té cap fonament i el que viu actualment no és altre cosa que un altre dels episodis de deliri a què ens té acostumats.

4.    Aquestes veus obliden un fet fonamental. El que el poble català ha plantejat no és una queixa ni reclamació per al remei dels seu greuges, perquè un poble que només sap queixar-se és un poble que no té gaire res a oferir als altres. Catalunya vol ésser.

5.    El que busca ara el nostre poble és el seu reconeixement com a poble igual entre els pobles d’Europa i la seva capacitat  d’arribar a un pacte entre iguals. Un pacte per al qual és evident que cal comptar amb les eines que proporciona la condició d’Estat de què gaudeixen la majoria de pobles d’Europa.

6.     Catalunya vol viure com qualsevol altre poble europeu, amb pau i concòrdia amb els seus iguals.

Ningú —ni un Estat, ni una altra nació, ni una organització internacional— no té mai dret a creure que una determinada nació no sigui digna d'existir

7.    Qui es creu amb un dret de domini sobre un altre és natural que desdenyi i qualifiqui de deliri la proposta de pacte que li planteja aquell que d’entrada ja no considera com el seu igual. L’exercici d’aquest domini és particularment refinat, ja que s’usen unes lleis i unes polítiques aprovades sense el concurs del dominat, sovint en contra dels seus interessos, tot i que, en fer-ho, es volen guardar unes formes procedimentals “democràtiques”.

8.     Aquesta ha estat l’actitud de l’Estat espanyol en resposta al nostre plantejament i s’ha anat agreujant durant el temps. El que fa anys era menyspreu displicent a la reforma de l’Estatut proposada, s’ha endurit més i més, fins a convertir-se en l’atac als ciutadans per robar-los les urnes, en ocupació del territori i  de les seves institucions i en processos i empresonaments d’innocents,  anant més enllà de la seves pròpies lleis i Constitució, les quals no han dubtat en violar. L’arrel d’aquestes accions és sempre la mateixa: combatre, amb tota la violència que permet l’Europa actual, l’exercici ple dels drets i les llibertats propis del nostre poble.

La Lliga és reconeix en el profund sentit democràtic i no violent del Poble català

9.   Com ha reaccionat el nostre poble davant d’aquestes agressions? Amb les seus defectes i amb les millors de les seves virtuts.

10.  Entre els defectes, no és pas el menor la nostra tradicional dificultat d’unir-nos en un projecte polític i de dotar-nos d’un lideratge clar i determinat en aquest terreny.

11. Entre les virtuts, cal comptar la constància, la valentia, el profund sentit democràtic, la voluntat de pau i la determinació.

12.  Així, quan l’1 d’octubre vam protegir les urnes, no només protegíem la sobirania del nostre poble, sinó la nostra voluntat tossuda de donar veu als nostres conciutadans, perquè aquest és la manera justa de resoldre els conflictes.

13.  Quan ara demanem l’alliberament dels nostres presos i el retorn dels exiliats, no busquem només refer unes dificultats personals, sinó el restabliment de la justícia en una part d’Europa on s’ha suspès.

L’aportació específica de la Lliga al moviment emprés pel nostre Poble

14.   Queda clar doncs que el poble català ha emprés un camí de millora espiritual i temporal. Quina pot ser l’aportació de la Lliga a aquest moviment? Creiem que pot ser múltiple.

1r Encoratjar a l’acció col·lectiva al costats de les altres entitats del País

15. En primer lloc, com ja hem fet reiteradament en els darrers mesos, animem tots els seus socis, amics i simpatitzants a participar i donar suport a totes les accions que condueixin a l’alliberament del nostre poble i, ara també, dels seus presos i represaliats polítics.  Amb el convenciment que la causa és justa i que el mitjans escollits, de pau i democràcia, són el més encertats.

2n Promoure els principis i criteris que aporta doctrina social de l’Església

16.  La Lliga també ha de difondre, recordar, proclamar, àdhuc vindicar, que aquesta voluntat del nostre poble i l’acció que ha endegat  s’inscriuen plenament en la Doctrina Social de l’Església.

17.  Aquesta doctrina, avalada per la màxima autoritat dels papes i del concili, afirma que és el poble el subjecte de l’autoritat política, defensa la democràcia com a sistema i reconeix els drets dels pobles i de les nacions, el primer dels quals és el de l’autodeterminació.

3r  Promoure el reconeixement de la identitat catalana en el terreny eclesial

18.   Finalment, la Lliga ha de promoure la voluntat col·lectiva de reconeixement de la identitat catalana en el terreny específicament eclesiàstic.

19.  La tradició de l’Església a Catalunya és d’una forta vinculació amb Roma. Els exemples d’aquesta tendència es remunten als nostres moments fundacionals com a nació i n’és un cas paradigmàtic la reivindicació, sempre exitosa, de la primacia de la seu tarragonina.

20.  La Lliga defensa que ha arribat el moment de fer avançar aquesta tradició i aprofundir-hi i, per tant, defensar el reconeixement de la nostra Conferència Episcopal Tarraconense i la seva vinculació directa i sense intermediaris amb la Santa Seu.

www.lalliga.cat