També aquests dies el Papa Francesc ens ha fet un regal de Nadal, amb el llibre “Somiem junts”, que ha escrit amb la col·laboració d’un periodista i que s’acaba de publicar.
El llibre és magnífic i mereix molta més atenció de la que se li està dedicant. L’esmento ara perquè insisteix que quan s’experimenta una crisi, com la que estem vivint amb la pandèmia, la persona en surt diferent. O millor o pitjor, però no igual.
Torno a allò de “salvar el Nadal”. Les circumstàncies de la covid-19 ens podrien haver portat a recuperar un Nadal diferent. Més íntim, més interior. A reviure tradicions d’èpoques més austeres, no tant llunyanes en el temps i encara en el record de moltes famílies. A experimentar noves formes de viure Nadal sense tant brogit, sense tantes aglomeracions, sense tant consum, sense tant sortir, sense tant fugir de nosaltres mateixos.
Malauradament sembla que “salvar el Nadal” no va per aquí. Més aviat sembla un entossudir-se en seguir repetint la voràgine de cada any. A seguir vivint una vida creada al defora de nosaltres mateixos.
El llibre “Somiem junts” té com subtítol “el camí a un futur millor”. I certament dona pistes per fer camí, des de la pròpia experiència personal de Francesc. Per això és un llibre sincer, valent i inspirador. “Salvar el Nadal” potser hauria de ser revisar la ruta per encaminar-nos vers aquest futur millor.
Per “salvar el Nadal” ens cal aturar-nos. Repensar tot el que estem vivint i esbrinar que hi ha de veritablement essencial en la nostra vida. Ens hi poden ajudar la tendresa que ens inspira el contemplar l’infant pobre i humil nascut a Betlem i la fraternitat de sentir-nos tots convivint en la mateixa i fràgil barca.
Bon Nadal!