dimecres, 27 de desembre del 2017

La missa en memòria de Rosa Deulofeu el 8 de gener

La missa en memòria de Rosa Deulofeu
serà el dilluns 8 de gener de 2018

El dilluns dia 8 de gener de 2018, a les 19 h. es celebrarà una missa en memòria de la Rosa Deulofeu, Serventa de Déu, a la Parròquia de Sant Agustí, de Barcelona (Plaça Sant Agustí, 2 – Metro línia 3, estació Liceu).

Cada any, en l’aniversari del seu funeral, celebrat el 7 de gener de 2004 a la Parròquia de Sant Agustí, els familiars i amics de la Rosa celebren una eucaristia en la seva memòria. Enguany, en escaure en diumenge el dia 7, s’ha traslladat aquesta celebració al dilluns dia 8 de gener.

Aquesta eucaristia –així com altres actes organitzats per l’Associació Rosa Deulofeu- ajuda a mantenir més viva i actual la seva memòria.

Rosa Deulofeu i González (29 d'abril de 1959 - 5 de gener de 2004) va ser una laica barcelonina, lliurada de manera exemplar a ajudar i propagar el missatge cristià entre els joves de tota condició.

Es dedicà a l’educació en el lleure, a la formació de monitors i directors de lleure i a la pastoral de joventut. Aquesta darrera tasca la realitza com a delegada de pastoral de Joventut de l’arquebisbat de Barcelona, al llarg de més de 10 anys, i també des del Secretariat Interdiocesà de Joventut de Catalunya i Balears. Va col·laborar i participà en diverses entitats (Moviment de Centres d’Esplai Cristians, Escola de l’Esplai, Cursets de Cristiandat, Moviment Cristià de Joves, Fundació Escola Cristiana de Catalunya, Hospitalitat de la Mare de Déu de Lourdes...), va col·laborar amb Radio Estel i va ser membre del Concili Provincial Tarraconense de 1995.

L’Arquebisbat de Barcelona, el 2009, va obrir una causa de beatificació per a la Rosa, que va seguint el seu curs.

Si voleu rebre informació faciliteu-nos les vostres dades a
Associació Rosa Deulofeu - amicsrosa@gmail.com
Ajudeu-nos a difondre el missatge de fe i vida de Rosa Deulofeu
Feu les vostres aportacions econòmiques al compte
ES44 2100 3006 9321 0729 4864

Nadal i els regals: un intent d’explicar-ho als nens

Engunay el desig d'un bona Nadal l'he acompanyat d'un petit relat. El relat l’he fet pensant en els educadors, i en aquestes dates.

La meva filla, mestra d'infantil, em comentava que es veia desbordada a l'hora d'explicar als nens la “bogeria” dels regals per Nadal. Que si Reis, Tió, Pare Noel... Cada nen de la seva classe fa coses diverses i alguns totes! Com explicar-ho respectant la diversitat de famílies?

Ho intento en aquest relat publicat a Catalunya Religió:


divendres, 15 de desembre del 2017

L'1 d'octubre de 2017 gravat a la mirada

No oblidaré mai l’1O2017 però, per si de cas, ja me n’he proveït d'unes quantes.
Gran iniciativa d'Omnium!



dijous, 14 de desembre del 2017

POSTALS PER ALS CONSELLERS EMPRESONATS I ELS JORDI'S

CRISTIANS PER LA INDEPENDÈNCIA I EL PUNTAVUI DISTRIBUIRAN CENTENARS DE POSTALS PER SER ENVIADES ALS CONSELLERS EMPRESONATS I ALS JORDI'S
 
Diumenge 17/12 el diari El PuntAvui encartarà un full amb quatre postals perquè tothom pugui enviar-les a Oriol Junqueras, Jordi Cuixart, Joaquim Forn i Jordi Sànchez i manifestar-los el suport, l'afecte i l'escalf de tots nosltres.
 
Durant l'acte de dissabte 16/12 a l'església de Sant Felip Neri també se'n podran recollir.
 
INUNDEM LES PRESONS DE POSTALS SOLIDÀRIES!!
 
 
Cristians per la independència – Sectorial de l’Assemblea Nacional Catalana

dimecres, 13 de desembre del 2017

Solidaritat amb els represaliats polítics: dissabte 16 de 11 a 17h


Aquest dissabte a l'acte de suport dels cristians catalans al govern empresonat i a l'exili, al Jord's ia les seves famílies.

Dissabte 16/12, a partir de les 11 del matí a l'església de Sant Felip Neri.

Àngel Colom, Sílvia Coppulo, Victòria Molins, Antoni Bassas, Laura Borràs, Pare Manel, Arcadi Oliveras, Carles Sales, David Jou i molts altres personatges intervindran en l'acte de suport al govern empresonat i a l'exili, als Jordi's i a les seves famílies.

Aquí tot el programa.



dimarts, 5 de desembre del 2017

Criteri de la Lliga sobre el moment que estem vivint com a país

La Lliga Espiritual Mare de Déu de Montserrat no és aliena a les circumstàncies que està vivint el nostre país. 

Per aquest motiu i d’acord amb les finalitats estatutàries de l’entitat, s'ha adherit a diverses iniciatives i comuinicats, però també ha volgut fer un reflexió interna que aporti criteri per situar-se en el moment present. La Lliga ha elaborat una declaració, aprovada unanimament per l'assemblea general de l'entitat, reunida el passat diumenge 3 de desembre a Monteserrat.

El document, de 20 punts, comença recordant la missió de la Lliga i analitzant el sentit del camí emprés pel poble català aquests darres anys, marcat per una fonda voluntat d'ésser -en expressió de Carles Cardó-. 

Seguidament recorda que, d'acord amb la Doctrina Social de l'Església, Catalunya té dret a la seva autodeterminació. I ho fa manllevant unes contundents paraules de Sant Joan Pau II: "Ningú —ni un Estat, ni una altra nació, ni una organització internacional— no té mai dret a creure que una determinada nació no sigui digna d'existir".

La Lliga és reconeix en el profund sentit democràtic i no violent del Poble català i com aportació específica al moviment emprés per Catalunya es proposa intensificar tres línies d'acció:

  • Encoratjar a l’acció col·lectiva per la llibertat de Catalunya i, ara prioritariament, per la libertat dels presos i represaliats polítics.
  • Promoure els principis i criteris que aporta doctrina social de l’Església en defensa de la democràcia i dels drets dels pobles.
  • Promoure el reconeixement de la identitat catalana en el terreny eclesial.

A continuació trobareu el text íntegre:


Criteri 
sobre el moment que estem vivint com a país

Declaració aprovada per l’assemblea general de la Lliga Espiritual Mare de Déu de Montserrat. Montserrat, 3 de desembre de 2017


És missió de la Lliga aportar criteri per judicar el moment present i orientar l’acció

1.     La Lliga malda “per la millora espiritual i temporal del poble català, sota el patrocini de la Mare de Déu de Montserrat.” i promou “la realització d’accions individuals i col·lectives que enforteixen l’esperit català dels seus membres i el seu compromís envers les característiques de la personalitat catalana”.

2.    Així és com la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat ha definit la seva missió des de la seva fundació el 1899. Són paraules que, més enllà de l’aparença de canvi i incertesa constants, ens donen un fonament espiritual sòlid per afrontar el moment actual.

El sentit del camí emprés pel poble català: ésser!

3.     Val la pena clarificar el sentit del camí emprés pel nostre poble. D’altres ho han intentat fer per nosaltres i han insistit en què tot neix d’un exagerat sentiment de greuge i, per tant, de victimisme. Els danys que suposadament hem sofert, diuen, no han de ser tants si tenim en compte el progrés econòmic i social del nostre país de les darreres dècades. La queixa del catalans, afirmen, no té cap fonament i el que viu actualment no és altre cosa que un altre dels episodis de deliri a què ens té acostumats.

4.    Aquestes veus obliden un fet fonamental. El que el poble català ha plantejat no és una queixa ni reclamació per al remei dels seu greuges, perquè un poble que només sap queixar-se és un poble que no té gaire res a oferir als altres. Catalunya vol ésser.

5.    El que busca ara el nostre poble és el seu reconeixement com a poble igual entre els pobles d’Europa i la seva capacitat  d’arribar a un pacte entre iguals. Un pacte per al qual és evident que cal comptar amb les eines que proporciona la condició d’Estat de què gaudeixen la majoria de pobles d’Europa.

6.     Catalunya vol viure com qualsevol altre poble europeu, amb pau i concòrdia amb els seus iguals.

Ningú —ni un Estat, ni una altra nació, ni una organització internacional— no té mai dret a creure que una determinada nació no sigui digna d'existir

7.    Qui es creu amb un dret de domini sobre un altre és natural que desdenyi i qualifiqui de deliri la proposta de pacte que li planteja aquell que d’entrada ja no considera com el seu igual. L’exercici d’aquest domini és particularment refinat, ja que s’usen unes lleis i unes polítiques aprovades sense el concurs del dominat, sovint en contra dels seus interessos, tot i que, en fer-ho, es volen guardar unes formes procedimentals “democràtiques”.

8.     Aquesta ha estat l’actitud de l’Estat espanyol en resposta al nostre plantejament i s’ha anat agreujant durant el temps. El que fa anys era menyspreu displicent a la reforma de l’Estatut proposada, s’ha endurit més i més, fins a convertir-se en l’atac als ciutadans per robar-los les urnes, en ocupació del territori i  de les seves institucions i en processos i empresonaments d’innocents,  anant més enllà de la seves pròpies lleis i Constitució, les quals no han dubtat en violar. L’arrel d’aquestes accions és sempre la mateixa: combatre, amb tota la violència que permet l’Europa actual, l’exercici ple dels drets i les llibertats propis del nostre poble.

La Lliga és reconeix en el profund sentit democràtic i no violent del Poble català

9.   Com ha reaccionat el nostre poble davant d’aquestes agressions? Amb les seus defectes i amb les millors de les seves virtuts.

10.  Entre els defectes, no és pas el menor la nostra tradicional dificultat d’unir-nos en un projecte polític i de dotar-nos d’un lideratge clar i determinat en aquest terreny.

11. Entre les virtuts, cal comptar la constància, la valentia, el profund sentit democràtic, la voluntat de pau i la determinació.

12.  Així, quan l’1 d’octubre vam protegir les urnes, no només protegíem la sobirania del nostre poble, sinó la nostra voluntat tossuda de donar veu als nostres conciutadans, perquè aquest és la manera justa de resoldre els conflictes.

13.  Quan ara demanem l’alliberament dels nostres presos i el retorn dels exiliats, no busquem només refer unes dificultats personals, sinó el restabliment de la justícia en una part d’Europa on s’ha suspès.

L’aportació específica de la Lliga al moviment emprés pel nostre Poble

14.   Queda clar doncs que el poble català ha emprés un camí de millora espiritual i temporal. Quina pot ser l’aportació de la Lliga a aquest moviment? Creiem que pot ser múltiple.

1r Encoratjar a l’acció col·lectiva al costats de les altres entitats del País

15. En primer lloc, com ja hem fet reiteradament en els darrers mesos, animem tots els seus socis, amics i simpatitzants a participar i donar suport a totes les accions que condueixin a l’alliberament del nostre poble i, ara també, dels seus presos i represaliats polítics.  Amb el convenciment que la causa és justa i que el mitjans escollits, de pau i democràcia, són el més encertats.

2n Promoure els principis i criteris que aporta doctrina social de l’Església

16.  La Lliga també ha de difondre, recordar, proclamar, àdhuc vindicar, que aquesta voluntat del nostre poble i l’acció que ha endegat  s’inscriuen plenament en la Doctrina Social de l’Església.

17.  Aquesta doctrina, avalada per la màxima autoritat dels papes i del concili, afirma que és el poble el subjecte de l’autoritat política, defensa la democràcia com a sistema i reconeix els drets dels pobles i de les nacions, el primer dels quals és el de l’autodeterminació.

3r  Promoure el reconeixement de la identitat catalana en el terreny eclesial

18.   Finalment, la Lliga ha de promoure la voluntat col·lectiva de reconeixement de la identitat catalana en el terreny específicament eclesiàstic.

19.  La tradició de l’Església a Catalunya és d’una forta vinculació amb Roma. Els exemples d’aquesta tendència es remunten als nostres moments fundacionals com a nació i n’és un cas paradigmàtic la reivindicació, sempre exitosa, de la primacia de la seu tarragonina.

20.  La Lliga defensa que ha arribat el moment de fer avançar aquesta tradició i aprofundir-hi i, per tant, defensar el reconeixement de la nostra Conferència Episcopal Tarraconense i la seva vinculació directa i sense intermediaris amb la Santa Seu.

www.lalliga.cat













dimarts, 19 de setembre del 2017

Anunci de la Generalitat del referèndum de l'1 d'Octubre

SIGUEM CREADORS D’UN FUTUR ESPERANÇADOR

Manifest de Cristians per la Independència: http://dom.cat/1bde

Amb la democràcia!
Amb els drets dels pobles!


Aquest manifest està adreçat principalment a les esglésies, comunitats, grups i persones cristianes.

En ell es fa esment al fet que estem cridats l’1 d’octubre a prendre una decisió que marcarà decisivament el futur del país.

Una decisió que es fonamenta en el dret d’autodeterminació dels pobles, reconegut internacionalment i recollit abastament en la Doctrina Social de l’Església i en el magisteri dels Papes, des de Joan XIII fins Francesc.


EN EL MANIFEST RECORDEM QUE:

Del nucli central del missatge de l’Evangeli brolla la crida a comprometre’ns en el desenvolupament integral de les persones i dels pobles, i a participar en la construcció d’un món millor per mitjà d’accions transformadores.

Catalunya sempre ha tingut consciència de nació i voluntat d’autogovernar-se, fets reconeguts àmpliament per l’episcopat català.

Tenim les capacitats per esdevenir una societat humanament avançada, pionera en justícia social, en democràcia, en solidaritat i en reconeixement de la diversitat, però que ens sentim frenats perquè no tenim les eines d’un estat i, en canvi tenim un estat que ens va a la contra, que no vol reconèixer la nostra identitat, i que ens vol vençuts, sotmesos i assimilats.


DEMANEM UN COMPROMÍS FERM:

Per defensar i participar en el referèndum de dia 1 d’octubre.

Obrir el diàleg sobre el tema amb la gent del nostre entorn i ajudar-los a reflexionar sobre la importància del seu vot.

Ser fidels al compromís que com a cristians tenim a treballar pel bé comú i a no deixar-nos envair per la por.

Especialment demanem als responsables de l’Església catòlica que, en cas de necessitat, posin els seus locals al servei del govern de la Generalitat per a ésser utilitzats com espais de votació.


US AGRAIREM QUE FEU DIFUSIÓ D’AQUEST MANIFEST.

Salutació cordial

Cristians per la independència – Sectorial de l’Assemblea Nacional Catalana

dimecres, 13 de setembre del 2017

VISITA ESPIRITUAL A LA MARE DE DÉU DE MONTSERRAT

Pregària escrita pel venerable doctor Josep Torras i Bages, el 1898.
Resar-la sempre ha estat una senya d'identitat de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat.

Pots descarregar-te-la i fer-la teva

Comprensió lectora: la clau de l'educació de qualitat

Mai insistirem prou en aquest principi.
Si hi ha una competència bàsica és la comprensió lectora (i la capacitar d'expressar-se també per escrit). Per sobre de tot. L'escola del segle XXI ja sap on ha de posar la fita.

Llegiu, si no, el que proposa una experta jhaponesa en intel·ligència artificial per tal que els humans no perdem la batalla laboral contra els robots:

Ahora es el momento de hacer que nuestros niños sean más inteligentes que la inteligencia artificial. He inaugurado el Instituto de Investigación de la Ciencia para la Educación este mes para investigar cuántos estudiantes tienen malos hábitos de lectura y escritura, y por qué, y ver cómo podemos ayudarles a modificar esos hábitos para que puedan adelantar al robot usando su poderío humano. 

Me gustaría que estuviéramos como en Japón de los años setenta, cuando todo el mundo era de clase media, todos nos ayudábamos y no necesitábamos más dinero del que somos capaces de gastar en nuestra vida. Todo el mundo debería estar bien educado, saber leer y escribir, pero no solo el significado literal. Todos deberíamos aprender con profundidad, leer con profundidad para poder mantener nuestro trabajo.

De: ENTREVISTA | NORIKO ARAI, DIRECTORA DEL TODAI ROBOT PROJECT 

Fes-te de la Lliga de Montserrat


Què és la LA LLIGA ESPIRITUAL DE LA MARE DE DÉU DE MONTSERRAT?


Butlleta d'adhesió




diumenge, 3 de setembre del 2017

Missa onze de setembre, Basílica de Santa Maria del Mar de Barcelona a les 10h

LLIGA ESPIRITUALDE LA MARE DE DÉU DE MONTSERRAT

Donant continuïtat a una tradició més quecentenària, la Lliga promou una missa en la Diada Nacional de Catalunya, en sufragi i acció de gràcies pel defensors de les llibertats catalanes i per tots els patriotes que han lliurat la seva vida al servei de Catalunya.

La Lliga us convoca a celebrar aquesta eucaristia l’11 de setembre, a les 10 h del matí, a la Basílica de Santa Maria del Mar de Barcelona.

En un  moment tant transcendent per al futur del nostre país us fem una crida especial a participar-hi i a animar altres que també ho facin. Aquesta missa és l’únic acte religiós que es celebra amb motiu de la Diada.

D’altra banda, després dels darrers esdeveniments viscuts, la visita espiritual a la Mare de Déu de Montserrat, que resem sempre en aquesta missa, tindrà una significació especial. Recordeu el que demanem a la senyora de Montserrat en la setena i darrera deprecació: aconseguiu per als pobles de Catalunya una pau cristiana i perpètua.

Esperant trobar-nos el dia 11, rebeu una salutació ben cordial.


dilluns, 28 d’agost del 2017

Missa en record de tots els patriotes catalans, cada 11 de setembre


La tradició de la missa de l’11 de Setembre oferta per als patriotes catalans que ens han precedit arrenca de 1886. Aquell any s’anuncià la celebració d’una missa amb una esquela publicada al periòdic Lo Barcelonès, que deia, d’acord amb el text i ortografia originals: “Aniversari en sufragi dels que moriren en defensa de les llibertats catalanes lo dia 11 de setembre de 1714. Demá á las deu del matí en la Iglesia de Santa Maria del Mar, del enderrocat barri de Ribera, se cantarà una missa de Requiem, ab oració fúnebre que dirá el Reverent Doctor Don Jaume Collell, Canonge de la Seu de Vich. Se suplica assistencia.”



Seguir lleguint: clica aquí



dijous, 20 de juliol del 2017

Un corrent “antireligiós” hegemònic?

A Catalunya –i també en el context de tot l’Estat Espanyol- la proposta de la laïcitat de l’Estat o dels poders públics –que és un principi àmpliament acceptat- es converteix massa fàcilment en la promoció o la pràctica d’un laïcisme excloent del fet religiós, àdhuc agressiu.
La cultura dominant –manifestada sobretot en l’àmbit polític i en bon part dels  professionals de la comunicació- es mostra molt reticent amb el fet religió i el conjunt de les seves manifestacions. Ja sigui de manera activa -atacant els seus principis i manifestacions, denigrant-lo, o considerant-lo residual i propi d’una etapa superada de la humanitat-, ja sigui marginant-lo, o considerant-lo irrellevant i com un afer estrictament privat. Actituds militants a vegades, però sovint fruit d’una gran ignorància sobre aquest afers.

Seguir llegint aquí

dijous, 6 de juliol del 2017

Continuïtat i novetat: "la Lliga" compromesa amb la Catalunya d’avui

En una entitat com la Lliga tot és continuïtat, sagrada continuïtat d’esforç i tenacitat, i, alhora, tot és novetat: història viva, tradició que s’actualitza. Així és, com ho és també la fe cristiana, que volem enfortir en el poble de Catalunya. La nostra fe no és una ideologia sinó un esdeveniment: Jesús va néixer, va morir, va ressuscitar i es va fer present als seus deixebles. No és només un esdeveniment històric que rememorem, sinó un fet que vivim actualment, ara i aquí.

Les nostres finalitats sempre s’han formulat de manera ambiciosa: enfortir la vida cristiana dels associats i contribuir a la reconstrucció material i espiritual de Catalunya, maldar pel millorament espiritual i temporal del poble català... La doble fidelitat, fe i país, viscuda a l’ensems, no com dues actituds diferents sinó com una de sola que neix de la mateixa arrel. La pàtria terrena com a anticipació de la celestial, el patriotisme que neix del mandat diví d’honorar els progenitors, l’amor als altres del que som capaços perquè Déu ens ha estimat primer. Els patrons de Catalunya, Sant Jordi i la Mare de Déu de Montserrat, a la que la Lliga està íntimament unida simbolitzen molt bé aquesta doble fidelitat.

El país també viu una primavera. Temps d’esperança, però també ple de dificultats. La Lliga més que defensar postulats polítics, defensa principis, que no són altres que els de la doctrina social de l’església. El poble ha de poder decidir el seu futur polític i Catalunya, com a comunitat nacional, ha de poder exercir plenament el seu dret a decidir. Per això la Lliga defensa el referèndum i la capacitat de decisió del Parlament de Catalunya com a representant del poble català en el que resideix la sobirania política.

La nostra fidelitat, en la doble perspectiva cristiana i catalana, ens congrega i ens urgeix a respondre al moment present, amb pregaria i acció. Animem a tots els que viuen aquesta fidelitat a reagrupar-se entorn la Lliga per avançar plegats.

Si voleu contactar:
carles.armengol@gmail.com

dimecres, 21 de juny del 2017

Francesc davant la tomba de Milani: una reparació històrica


El dimarts 20 de juny de 2017, el Papa Francesc va visitar la tomba del sacerdot i educador italià, Lorenzo Milani, en el cementeri de Barbiana (Florencia). Barbiana, el poble que molts vàrem saber-ne de la seva existència per l'escola que Milani hi va fundar.
Milani va tenir sovintejats problemes amb la jerarquia. La visita de Francesc, el rés davant la seva tomba i les paraules pronunciades som una autèntica reparació històrica.
Ho diu el mateix Francesc: "el gesto de hoy, quiere ser una respuesta a la petición que don Lorenzo hizo tantas veces a su obispo, o sea, que fuera reconocido y comprendido en su fidelidad al Evangelio y en la rectitud de su acción pastoral"


Discurs del Papa
(traducció a l'espanyol de Zenit) 


«Queridos hermanos y hermanas:
He venido a Barbiana para rendir homenaje a la memoria de un sacerdote que ha dado testimonio de cómo al entregarse a Cristo, se encuentra a los hermanos en sus necesidades, y se les sirve, para que sea defendida y promovida su dignidad como personas, con la  misma entrega de sí mismos que Jesús nos enseñó hasta la cruz.
1. Me alegro de encontrar aquí a los que en su tiempo fueron alumnos de don Lorenzo Milani, algunos en la escuela popular  de San Donato de Calenzano, otros aquí en la escuela de Barbiana. Sois los testigos  de como un sacerdote haya vivido su misión, en los lugares dónde la iglesia lo llamó, con fidelidad plena al Evangelio y por eso precisamente, con fidelidad plena a cada uno de vosotros, a todos los que el Señor le confió. Y vosotros sois testigos de su pasión educativa, de su intento de despertar en las personas lo humano para abrirlas a lo divino.
De aquí, el que se dedicara completamente a la escuela, con una decisión que aquí en  Barbiana, llevará a cabo de una forma  todavía más radical. La escuela para don Lorenzo, no era algo diferente de su misión como sacerdote, sino el modo concreto con el cual desarrollar esa misión, dándole  un fundamento sólido y capaz de subir hasta el cielo. Y cuando la decisión del  obispo, lo condujo de Calenzano hasta aquí, entre los chicos  de Barbiana, comprendió enseguida  que si el Señor había permitido aquella separación, era para darle nuevos hijos, a los que criar y  amar.
Devolver la palabra a los pobres, porque sin la palabra no hay dignidad, y por lo tanto, tampoco libertad y justicia: esto es lo que enseña don Milani. Y la palabra, es la que podrá abrir el camino a la plena ciudadanía en la sociedad, mediante el trabajo, y la  plena pertenencia a  la Iglesia, con una fe consciente. Esto vale también en cierto modo para nuestro tiempo, en el que solamente poseyendo la palabra, podemos  discernir entre tantos y a menudo confusos mensajes que nos llueven encima; y también dar expresión a las instancias más profundas de nuestro corazón, como también a las expectativas de justicia de tantos hermanos y hermanas que  la esperan. De esa humanización que reivindicamos, para cada persona en esta tierra, además del pan, de la casa, del trabajo y de la familia, es parte también el dominio de la palabra como instrumento de libertad y de fraternidad.
2. Están también aquí algunos jóvenes y niños, que representan para nosotros a tantos jóvenes y niños que necesitan hoy alguien que les acompañe en su camino de crecimiento. Se que vosotros como tantos otros en el mundo, vivís en  situaciones marginales, y que alguien  está a vuestro lado para no dejaos solos, e indicaos un camino de rescate posible y un futuro que se abra hacia horizontes más positivos. Quiero desde aquí dar las gracias  a todos los educadores, a todos los que se ponen al servicio del crecimiento de las nuevas generaciones, en particular de aquellos que se encuentran en situación de malestar.
La vuestra es una  misión llena de obstáculos, pero también de alegrías. Pero sobre todo es una misión. Una misión de amor, porque no se puede enseñar sin amar, y sin la conciencia de que lo que se da, es sólo un derecho que se reconoce, el de aprender. Y hay tantas cosas que enseñar, pero la esencial  es la del crecimiento de  una conciencia libre, capaz de confrontarse con la realidad, y de orientarse en ella, guiada por el amor, por las ganas de comprometerse con los demás, de hacerse cargo de sus fatigas, de sus heridas,  de rehuir cualquier egoísmo, para servir al bien común. Encontramos escrito en Carta a una maestra: “He aprendido que el problema de los demás es igual que el mío. Salir todos juntos de ello, es la política a seguir. Salir solos es avaricia.” Esto es una llamada a la responsabilidad. Una llamada que tiene que ver con vosotros, queridos jóvenes, pero sobre todo con nosotros adultos, llamados a vivir la libertad de conciencia en modo auténtico, como búsqueda de lo verdadero, de la belleza y del bien, dispuestos a pagar el precio que esto conlleva. Y sin compromisos.
3. Para terminar, pero no por último, me dirijo  a vosotros sacerdotes, que he querido que estuvieráis junto a mí, hoy en Barbiana. Veo entre vosotros  sacerdotes ancianos, que habéis compartido con don Lorenzo Milani los años de seminario y ministerio en lugares vecinos ; y también curas jóvenes, que representan el futuro del clero florentino e italiano. Algunos de vosotros sois, por tanto, testigos de la aventura humana y sacerdotal de don Lorenzo, otros sois herederos. A todos quiero recordar que la dimensión sacerdotal de don Lorenzo Milani está en la raíz de todo lo que hasta el momento he recordado de él. La dimensión sacerdotal es la raíz de todo lo que hizo. Todo nace de su ser sacerdote. Pero al mismo tiempo, su ser sacerdote nace de una raíz todavía más profunda: su  fe. Una fe “total”, que se convierte en una entrega completa al Señor, y que en el ministerio sacerdotal, encuentra una forma plena y cumplica para el joven convertido.
Son conocidas las palabras de don Raffaele Bensi, su director espiritual, al cual acudieron en aquellos años, las figuras más altas del catolicismo florentino, que tenía tanta vitalidad, a mitad del siglo pasado, bajo el ministerio paterno, del venerable cardenal Elia Dalla Costa. Así decía  don Bensi: “Para salvar el alma vino a mi. Desde ese día de agosto hasta el otoño, se empachó, literalmente, de Evangelio y de Cristo. Aquel joven partió inmediatamente hacia el absoluto, sin vías intermedias. Quería salvarse y salvar a cualquier precio. Transparente y duro como un diamante, pronto tenía que herirse y herir”. (Nazzareno Fabbretti, Entrevista a Monseñor Raffaele Bensi, Domenica del Corriere 27 de junio de 1971). Ser sacerdote como forma de vivir el Absoluto. Decía su madre Alicia: “Mi hijo buscaba el Absoluto. Lo encontró en la religión y en la vocación sacerdotal”. Sin esta sed de Absoluto, se puede ser  buenos funcionarios de lo sagrado, pero no se puede ser sacerdotes, verdaderos sacerdotes, capaces de hacerse servidores de Cristo en los hermanos.
Queridos sacerdotes, con la gracia de Dios, busquemos ser hombres de fe, una fe franca, no aguada, y hombres de caridad, caridad pastoral hacia todos aquellos que el Señor nos confía como hermanos e hijos. Don Lorenzo nos enseña también a querer a la Iglesia, como él la quiso, con la franqueza y la verdad que pueden crear tensiones, pero nunca fracturas, abandonos. Amemos a la Iglesia, queridos hermanos, y hagámosla amar, mostrándola como madre atenta a todos, sobre todo a los más pobres y frágiles, ya sea en la vida social, como en la vida personal y religiosa. La Iglesia que don Milani ha mostrado al mundo, tiene este rostro materno y atento, dispuesto a dar a todos la posibilidad de encontrar a Dios y, por lo tanto, de dar consistencia a la propia persona en toda su dignidad.
4. Antes de concluir, no puedo ocultar, que el gesto de hoy, quiere ser una respuesta  a la petición que don Lorenzo hizo tantas veces  a su obispo, o sea, que fuera reconocido y comprendido en su fidelidad al Evangelio y en la rectitud de su acción pastoral. En una carta al obispo escribía: “Si usted no me honra hoy  con algún acto solemne, todo mi apostolado aparecerá como un acto privado.” Desde el Cardenal Silvano Piovanelli, de querida memoria, los arzobispos de Florencia, han dado en varias ocasiones este reconocimiento a don Lorenzo. Hoy lo hace el Obispo de Roma. Esto no borra las amarguras que acompañaron la vida de don Milani, – no se trata de cancelar  la historia o de negarla, sino de comprender las circunstancias y la humanidad  en juego-  pero dice que la Iglesia reconoce en esa vida, un modo ejemplar de servir al Evangelio, a los pobres, y a la misma Iglesia. 

Con mi presencia en Barbiana, con la oración sobre la tumba de don Lorenzo Milani pienso haber respondido a lo que deseaba su madre: “Quiero sobre todo que se conozca al sacerdote, que se sepa la verdad, que se rinda honor a la iglesia también por lo que él fue en la Iglesia y que la Iglesia le rinda honor a él... Esa Iglesia que le hizo sufrir tanto, pero que también le dio el sacerdocio, y la fuerza de esa fe que sigue siendo para mí el misterio más profundo de mi hijo. Si no se comprende de verdad el sacerdote que ha sido don Lorenzo, difícilmente se podrá comprender en él todo el resto. Por ejemplo su profundo equilibrio entre dureza y caridad”. (Nazareno Fabbretti, “Incontro con la madre del parroco de Barbiana a tre anni della sua morte” Il Resto del Carlino, Bolonia, 8 de julio de 1970). 

El sacerdote “transparente y duro como un diamante”, sigue transmitiendo la luz de Dios en el camino de la Iglesia. Tomad la antorcha y llevadla adelante. Gracias».