dimecres, 26 d’abril del 2017

Coneixeu la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat? Un text pòstum de Joaquim Ferrer

Una crida a formar part de la Lliga

A càrrec de Joaquim Ferrer, president de la Lliga 2005-2016


En l’ampli i frondós teixit d’associacions que existeixen a Catalunya en els més diversos camps, que ajuden a projectar les nostres energies col·lectives, la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat, és una entitat creada el 1899 per l’impuls de joves amb conviccions cristianes i afany cívic i el mestratge del qui fou bisbe de Vic, Josep Torras i Bages.

L’ideari de l’entitat es concreta en el treball per donar vitalitat a la fe cristiana i, alhora, l’acció per avançar en la reconstrucció nacional de Catalunya. Aquests propòsits s’expressen en la “Visita Espiritual a la Mare de Déu de Montserrat” redactada per Torras i Bages que ràpidament aconseguí una gran difusió. Homes i dones de les generacions que han protagonitzat la vida de Catalunya al llarg del segle XX i en l’actualitat han format part d’aquesta entitat.


El primer grup de socis va pertànyer a la que forjà la Mancomunitat (1914-1924), que impulsaren la realització del Congrés Litúrgic de 1915 a Montserrat i que posteriorment treballaren constantment per a difondre els criteris que s’hi havia recomanat amb la intenció d’acostar els actes de pràctica religiosa al poble.

La segona generació fou la que col·laborà en diverses iniciatives organitzades per l’Abat Marcet, amb els criteris de pensadors com Carles Cardó i amb la projecció de l’Escoltisme a través d’Antoni Batlle.


La següent generació visqué el drama de la Guerra d’Espanya (1936-1939) i la posterior represa de l’entitat que amb l’ajut de Montserrat fou en la llarga postguerra un signe d’espiritualitat i catalanitat des de Barcelona a través del Casal de Montserrat.

A continuació, una nova generació feu present la Lliga entre els joves propiciant l’anàlisi de les realitats religioses, socials i polítiques. Posteriorment, restablertes les llibertats democràtiques, l’entitat continuà amb les dificultats que aquells anys experimentà l’associacionisme en general, per la prioritat que la societat donà al treball en les institucions polítiques.


Finalment, havent celebrat el centenari de la Lliga el 1999, en l’actualitat l’entitat continua l’acció de recolzament d’iniciatives que fan difusió de pàgines de la nostra història i d’aquelles altres accions que signifiquen un suport concret a les aspiracions espirituals i cíviques actuals del poble català.

El programa d’actuació de la Lliga és fàcil d’expressar. Es desplega cada curs amb les prioritats de ser útils a la vitalitat cristiana i de contribuir a que siguem un poble amb formes de vida justes i lliures.


Formar part de la Lliga no és ocupar un lloc d’observador en l’actual realitat catalana, és prendre responsabilitats concretes al servei del nostre poble. Si en voleu formar part, sereu benvinguts.


divendres, 7 d’abril del 2017

Grup Sant Jordi: Data, tema i primer ponent de la Jornada d'enguany...


Grup Sant Jordi: Data, tema i primer ponent de la Jornada d'enguany...: Un any més, us anunciem amb antelació, perquè us ho pugueu reservar, la data i el títol de la  XIII Jornada del Grup Sant Jordi.
Enguany, serà el dissabte 18 de novembre i el tema serà “La comunitat”.
La primera ponència, titulada “La comunitat eclesial”, anirà a càrrec del bisbe emèrit de Sant Sebastià, Juan María Uriarte, gran amic del bisbe Carrera.

Posteriorment parlarem de la comunitat política i també hi haurà l'habitual taula rodona de la tarda.
Us informarem més endavant de la resta de detalls d’aquesta Jornada. Et demanem, doncs, que et reservis la data a l’agenda si ho creus oportú. 

dilluns, 3 d’abril del 2017

Torras i Bages entre el desconeixement i la desfiguració

El record de l’insigne eclesiàstic Torras i Bages (1846-1916) es mou entre el desconeixement i la desfiguració. El desconeixement habitual i majoritari de la nostra història s’agreuja amb l’ocultació de personalitats que, en determinats moments, han resultat incomodes civilment, eclesiàstica o a l’ensems.

Un clar indici de la incomoditat amb Torras és la seva causa de beatificació, incoada l'any 1931. Al llarg de vuitanta-cinc anys, aquesta causa no ha avançat més enllà de reconèixer-ne les virtuts i declarar-lo venerable. Per alguns, doncs, "Torras i Bages" potser només evoca el nom d’una estació del metro transversal de Barcelona, en la prolongació construïda als anys seixanta del segle passat.

Sobre aquest escàs coneixement de l’home i de la seva obra pastoral i intel·lectual, pesen, a més, els tòpics projectats per la cultura dominant a Catalunya des dels darrers temps del franquisme.

És la cultura de vernís progressista i marxista, d’esquerres –sobretot en el discurs-, més urbana –de Barcelona- que cosmopolita, internacionalista –és a dir més espanyolista que catalanista-, amb un punt de radicalitat que s’expressa preferentment en un anticlericalisme força anacrònic. Una cultura que va esdevenir dominant, sobretot en els mitjans de comunicació, a la universitat i en el medi intel·lectual en general. Un domini que en bona part encara s’ha prolongat –i enquistat- fins als nostres dies. Aquesta cultura va trobar en la seva visió de Torras i Bages, deformada fins a la caricatura, una mena d’antítesi del seu ideal.

El Dr. Torras i Bages ha rebut els qualificatius de rural, carrincló, carca, catalanista barretinaire, tradicionalista, integrista... La seva obra intel·lectual –va ser un autor prolífer- ha estat sistemàticament ignorada. No és estrany que la seva màxima més repetida, manllevada i parodiada, "Catalunya serà cristiana o no serà", sigui en realitat apòcrifa. Tot i que es troba gravada a l’Abadia de Montserrat, els experts asseguren que la citació no es troba en els seus escrits.

Ha calgut esperar el centenari del seu traspàs, que es compleix enguany, per recordar-lo i potser per començar –tímidament- a recuperar-lo i vindicar-lo. Per ara amb iniciatives fonamentalment eclesiàstiques i especialment des del bisbat de Vic, del que en va ser pastor des de 1899 fins a la seva mort, el 1916.

Sorprèn –o, malauradament, potser no tant- el silenci civil, tractant-se d’un patriota exemplar, d’un defensor i impulsor incansable de la llengua catalana, de qui, entre molts altres mèrits, va presidir la comissió redactora de les Bases de Manresa el 1892. El mateix any en que publicà la seva obra cabdal "La tradició catalana", abans d’arribar a l’episcopat però essent ja un eclesiàstic i intel·lectual molt reconegut.

No cal ser especialista en Torras, ni haver-lo llegit en extensió, per adonar-nos-en de la preparació –dret, filosofia, teologia...- i el gruix intel·lectual –obra publicada, acadèmic de Belles Arts i de Bones Lletres...- d’aquest bisbe, conservador en la doctrina però oposat als integrismes i als integristes, gran renovador de l’església a Catalunya, reconegut com a precursor en diversos ordres del Vaticà II.

Una primera visió de tot això ens la van donar les brillants intervencions de Mn. Manuel M. Fuentes, historiador, de Mn. Jaume Aymar, historiador de l’art, i del P. Abat de Montserrat, Josep M Soler, en l’acte d'homenatge que se li va dedicar recentment a l'Ateneu barcelonès. Esperem que la prompta publicació de les intervencions en permeti una major difusió.

L’acte fou organitzat per la Lliga Espiritual de la Mare de Deu de Montserrat*, entitat fundada pel mateix Torras el 1899 i que ha perdurat fins avui, amb la col·laboració d’altres entitats d’alguna manera vinculades a l’eclesiàstic o a Montserrat, una presència constant en la biografia de Torras.

No anem sobrats de personalitats i de referents com per passar per alt figures de gran talla com fou el bisbe Torras. Una personalitat plena de vigència, si no en tota l’extensió del seu pensament, limitat i contextualitzat en una època molt determinada –com no pot ser d’altra manera-, sí en les corrents de fons que l’animaren i en les seves actituds vitals, de les que podem aprendre tant o més que de l’obra escrita.

Benvinguda sigui, doncs, tota recuperació i vindicació del llegat de Torras i Bages.

*També podeu llegir: Salutació als socis i amics de la Lliga Espiritual Mare de Déu de Montserrat

diumenge, 2 d’abril del 2017

Salutació als socis i amics de la Lliga Espiritual Mare de Déu de Montserrat

www.lalliga.cat
Benvolgudes sòcies i socis de la Lliga,


En la darrera assemblea de la Lliga Espiritual Mare de Déu de Montserrat, celebrada el passat 9 de febrer, se’m va confiar la presidència d’aquesta, més que centenària, entitat inspirada pel venerable Josep Torras i Bages.

He assumit, doncs, el càrrec que, malauradament, va restar vacant per la sobtada mort del nostre anterior president, l’Honorable Sr. Joaquim Ferrer i Roca.

Des d’aquesta nova responsabilitat, vull saludar-vos a tots els membres de la Lliga i em poso a la vostra disposició per treballar en el compliment de les finalitats d’aquesta entitat que es resumeixen en maldar pel millorament espiritual i material de Catalunya. En un moment que el país viu amb esperança, però que també és ple de dificultats, no hi pot mancar la contribució la Lliga

Dr. Josep Torras i Bages
fundador de la Lliga
També vull agrair als membres de la junta sortint la seva tasca, així com agreixo que segueixin format part de la nova junta. D’una manera molt especial vull agrair –i estic segur que tota la Lliga ho fa amb mi- el treball de l’Assumpta Cendra, que com a vice-presidenta en el moment de la mort del Joaquim Ferrer, va assumir la presidència en funcions, càrrec que ha mantingut fins a aquesta darrera assemblea. Ha estat una etapa complexa i marcada pel dolor de la pèrdua del President, i d’altres membres de la nostra associació. El treball discret però diligent i eficaç de l’Assumpta ha permès una perfecte continuïtat de la Lliga.

Amb la nova junta anirem treballant en la definició d’un programa d’actuació. Mentre tant, cal fer notar que entrem ja al mes d’abril, que és el de la celebració de la diada de la Mare de Déu de Montserrat. Com sabeu, a banda de les celebracions a la Basílica on la Lliga hi serà present, convoquem, el mateix dia 27 d’abril, a la missa que es celebra a l’Església parroquial de Sant Just i Pastor a Barcelona. També aviat començarem a fer els preparatius per celebrar, com ja és tradició, la missa de San Jordi, en la seva capella del Palau de la Generalitat. Preveiem fer-ho cap a finals de maig. Estem a l’espera que es concreti la celebració d’un homenatge cívic al Joaquim Ferrer, al que la Lliga ja ha donat la seva adhesió. 

De tot plegat i d’altres iniciatives n’anireu tenint puntual informació. En breu esperem pugueu rebre un nou full informatiu. Només he aprofitat l’ocasió per apuntar algunes qüestions que ens ocuparan properament.  

Amb els millors desitjos per a tots vosaltres, per a la Lliga i per al nostra país, reitero la meva disposició i m’encomano, i encomano aquestes intencions, a la Mare de Déu de Montserrat, patrona nostra i de la nostra pàtria.

Rebeu la meva salutació més cordial,

Carles Armengol Siscares
Barcelona, 29 de març de 2017