divendres, 21 de gener de 2011

25 anys de la LODE: l’atzucac dels concerts educatius



Il·lustració de Xavier Ramiro al diari AVUI
 Es compleixen 25 anys de la promulgació de la llei orgànica del dret a l’educació (LODE), la primera llei que va entrar en vigor per desenvolupar els preceptes constitucionals sobre l’educació i que encara és vigent avui tot i que ha patit modificacions i derogacions parcials.

Sovint es lamenta la poca permanència dels textos legals sobre educació, però no és el cas de la LODE. L’afecció al canvi recau més –per desgràcia dels docents- sobre els plans d’estudi i, per tant, en les prescripcions de currículum i avaluació, canvis d’assignatures, estructura dels cursos acadèmics... canvis en el sistema educatiu i no pas de la seva arquitectura institucional. En aquest sentit, els elements bàsics de la LODE, tot i les modificacions introduïdes per quasi totes les lleis orgàniques sobre educació posteriors, segueixen plenament vigents, tot i que ara ja convindria revisar-los.

Parlar de 25 anys de la LODE és parlar també de 25 anys dels concerts educatius, ja que aquesta és la llei que els va posar en marxa. Tot i que la Llei General d’Educació del 1970 ja preveia aquesta fórmula, com a mecanisme de participació de l’oferta social o privada en la provisió de serveis educatius, que també calia prestar en règim de gratuïtat, va ser la LODE la que va portar a la pràctica els concerts educatius.

Tal com no se n’amaguen d’explicar els pares intel·lectuals de la LODE, la solució del concert va ser concebuda des del plantejament de subsidiarietat de l’oferta privada respecte el sector públic i pensant que podia ser una realitat transitòria, fins que l’oferta pública fes innecessària la concertada. La poca cura a garantir un marc de llibertats per a l’educació va obligar a alguna correcció de la mateixa LODE des dels tribunals de justícia.

Però la veritat és que fa ja 25 anys que gaudim de concerts i en aquest temps hem pogut constatar com el model de concert que va fixar la LODE presenta serioses disfuncions i, en aquest moment, està situant les escoles concertades en un veritable atzucac.

Tres són les disfuncions principals:
  1. La suficiència econòmica del concert no s’assolit en aquests 25 anys, ni està garantida de cap manera, però s’exigeix la contrapartida de gratuïtat als centres escolars.
  2. La LODE va introduir un model de gestió que vol assimilar els centres concertats als públics amb òrgans i mecanismes de gestió –com el consell escolar de centre- del tot ineficaços.
  3. L’insòlit model del pagament delegat del personal docent que comporta que l’administració transfereix directament el salari a aquest personal, que és personal contractat i depenent del centre privat a tots els efectes, és ineficient i desvirtua les relacions laborals.
Aquestes disfuncions les vaig mirar d’explicar en un article publicat el passat dilluns al diari AVUI i titulat L'atzucac dels concerts, al que podreu accedir clicant aquí.

NOTA POSTERIOR
Pels comentaris, veig que potser alguna cosa de l'article a l'AVUI no ha quedat prou clara. A l’AVUI vaig haver de resumir un text que originalment era una mica més extens. Potser amb el resum s’ha perdut claredat i per això enllaço aquí la versió completa de l’article 25 anys de la LODE (1985-2010): l’atzucac dels concerts educatius.

8 comentaris:

  1. Senyor Armengol,

    Sóc Presidenta d'una AMPA d'una escola pública. A més, sóc representant de la meva AMPA a una Coordinadora d'AMPA on es debat no poques vegades el tema de les diferències entre l'escola pública i la privada concertada. També val a dir he treballat uns mesos com a substituta a una escola privada concertada.

    Com a presidenta d'AMPA, com a representant a la Coordinadora i com a ciutadana m'interesso molt pel tema que desenvolopeu en el vostre escrit per tal d'evitar ser massa parcial o fins i tot injusta envers l'escola privada concertada. El vostre escrit però no m'esclareix cap punt de dubte. Poseu sisplau exemples que il·lustrin allò que exposeu. El Consell Escolar de Centre de l'escola on estudien els meus fills funciona sense cap gran problema; si és la Generalitat qui paga els sous dels mestres i professors de l'escola privada concertada, trobo que el pagament delegat és la manera més directa d'evitar abusos que poguessin fer algunes escoles.

    El que més em crida l'atenció del vostre escrit és que defenseu tant l'escola privada concertada quan vos mateix exposeu que la LODE preveia que seria "una realitat transitòria, fins que l’oferta pública fes innecessària la concertada". Vint-i-cinc anys després de la LODE encara és necessària l'escola privada concertada? És això el que em sorprèn: algú no ha fet els seus deures i a l'educació, o no s'hi han destinat prou diners, o no s'han sabut gestionar prou bé. No hauria de ser aquest el punt sobre què hauriem d'incidir amb més força?

    Salutacions cordials,

    Ana

    ResponSuprimeix
  2. Benvolgut senyor,

    Vostè en el seu escrit diu que "la suficiència econòmica del concert no s’(ha)assolit en aquests 25 anys, ni està garantida de cap manera, però s’exigeix la contrapartida de gratuïtat als centres escolars." però la realitat és que a l'escola del meu fill paguem un rebut mensual de més 105 euros, aprox, sense menjador i ens consta que a cada sortida, colònies, etc. l'escola carrega un diferencial de més del 20€ (per despeses de gestió) que van directament a finançar l'escola (o el que sigui) a costa de les economies familiars.

    A més a més, a l'escola pública, la sisena hora és gratuïta en canvi a la xarxa concertada no ho és pas.

    Realment les aportacions de les famílies tenen caràcter de "voluntàries" com demana la LODE? Realment la "contrapartida de gratuïtat s'està aplicant"?

    Si l'escola concertada ha de ser gratuïta, segons el concert, lluitin per aquesta condició! però no callin, per no destorbar l'administració d'una banda, i després fan el doble joc de cobrar les famílies de manera indirecta. Em sembla una doble moral difícil de justificar.


    Salutacions.

    ResponSuprimeix
  3. Benvolgut anònim,
    Precisament si escric el que escri és per no callar. No crec que es pugui acusar de callar a l'escola concertada.
    El que denunciava en l'article a l'AVUI era, exactament, aquesta doble moral a la que us referiu... però és una doble moral de l'administració no pas dels centres!
    Són aquelles aportacions "tan voluntàries com imprescindibles" en paraules textuals del Conseller Maragall.
    Aquesta és la principal disfunció dels concerts, però no s'equivoquin a l'hora de disparar. No és l'escola qui ha provocat aquesta situació, és el model de concert que la LODE va deixar fixat.
    Gràcies per contribuir al debat.

    ResponSuprimeix
  4. Benvolguda Ana (autora del primer comentari)

    A l’article del diari AVUI crec exposar les raons per parlar de disfuncionalitat del sistema de Pagament Delegat i també de la gestió dels centres, però a l’AVUI vaig tenir que resumir un text que originalment era una mica més extens. Potser amb el resum s’ha perdut claredat i per això enllaço aquí la versió completa de l’article: https://docs.google.com/document/d/1tENbtsxpIyv42fim9vNjmskbcmrlSvrozKbPv4KPOHY/edit?hl=es

    Dels consells escolars crec que serveix prou l’exemple que exposo en l’article: consideres raonable que els alumnes –menors d’edat- intervinguin en casos d’acomiadament d’un professor?

    Pel que fa l’existència de l’escola concertada, malgrat la voluntat dels pares de la LODE, és un triomf dels que defensem el pluralisme i la llibertat. Penso que cada cop som més i que el somni d’alguns d’una escola única s’ha esvaït o, per a la majoria, és més aviat un malson i no pas quelcom desitjable.

    Gràcies per contribuir al debat.

    ResponSuprimeix
  5. Benvolgut Carles i anòmins que participem en aquest debat,
    sóc pare de tres fills d'una escola concertada. Ja fa temps que vaig perdre l'esperança d'una educació grtuïta per a tothom, és per això que em "resigno" a pagar una quota d'activitat complementària cada mes. Essent conscient que els nens i nenes que juguen amb els meus fills a la plaça del barri reben la mateixa atenció educativa de forma gratuïta. Però una cosa no podem perdre de vista; mentre l'escola pública la paguem i mantenim tots els ciutadans, (en el meu cas estic pagant dues escoles: la pública i la concertada, però això ha estat decissió meva per tant no entraré en aquest tema)l'escola concertada es manté per ridícules aportacions de l'administració (despeses de funcionament, etc.) i aquestes quotes dels pares, moltes vegades insuficients per cobrir el servei de neteja, calefacció, personal no docent, material, PDI's, adaptació de les aules a l'1x1, manteniment de l'escola,ascensor i un llarg etc. que el nostre estimat director mai es cansa d'explicar-nos. Difenrents motius ens van portar a la meva esposa i ami a triar una escola concertada per l'educació dels nostres fills, primerament pel dret constitucional de poder triar lliurament l'educació que volem que rebin els fills.
    Si no fos per aquestes quotes "voluntàries" certament la majoria d'escoles haurien de tancar la "barraca" si volguessin mantenir el mateix nombre de mestres i professor, les mateixes instal·lacions i els diferents serveis que ofereix l'escola. Com és possible que a l'escola dels fills, acondicionar una aula per l'1x1 consti uns 6.000 euros mentre els veïns de l'escola pública els costa 0 euros? L'Ana, abans demana fets concrets, aquest és un. La instal·lació d'un ascensor a l'escola concertada no rep cap ajuda de l'administració, a la caiguda d'un arbre del pati durant la nevada de Barcelona no van poder actuar els bombers ja que es tractava d'un espai privat (concertat), els pagament del professorat de les activitats complementàries no és pagament delegat, els personal d'administració i serveis tampoc, el psicòleg tampoc, les visites de la psicopedagoga de l'EAP són insuficients, les reformes i reparacions les fan empreses privades i no pas les que depenen del departament, etc.
    Torno a repetir, que nosaltres hem triat aquestata escola, ja que busquem quelcom diferent, ni millor ni pitjor, un ideari concret i compromès amb la idea que tenim per l'educació dels nostres fills.
    Però en aquests debats a l'AMPA els convido, també, a veure tots aquests detalls. A veure que l'escola concertada passa per uns moments compromesos, econòmicament parlant, injustos i desiguals, emocionalment parlant, i denunciables i abusius, constitucionalment parlant. I també, no oblidem la diversitat d'escoles concertades, no podem caure en el greu error de creure que són escoles elitistes i riques, l'escola concertada és present en els barris més necessitats i a vegades marginals de grans ciutats, on l'església va donar resposta quan ningú s'hi feia present. Ha pensat l'administració on posaria a tot l'alumnat de l'escola concertada? Podria donar resposta a totes aquestes famílies?
    Ja no demanem una escola gratuïta, hem perdut l'esperança, demanem més suport, mateixes oportunitats, igualtats de condicions, encara que hàgim de pagar "religiosament" cada mes.
    Pel que fa als Consells Escolars, només cal mirar les dades de participació, i extreure les conclusions ....
    Salutacions a tots els participants en el debat.

    ResponSuprimeix
  6. Quan parlem de concerts parlem de diners. Es veu que el que interessa és tenir poder i diners. L'Escola privada concertada existeix, més en aquests temps, perquè els governs veuen que el cost real que els suposa és més econòmic que la pública, ja que amb menys diners es manté una escola. A canvi els professors de la concertada tenen retribucions més baixes i menys ventatges socials que els de la pública fan més hores i amb menys professors atenen a més alumnes. Per tant els governs i titulars dels Centres Concertats són els beneficiats.
    A més es trenquen els pactes de conveni, vitals per que hi hagi motivació, com el percentatge que han tret del sou.
    El que em preocupa més és la indiferència sobre la qualitat de l'Ensenyament, no es mira d'innovar i avançar amb qualitat. Cal avançar amb la societat, cal reflexionar en què fem malament i una d'elles és la jornada escolar.
    Comencem a ser una illa quan altres països i la gran majoria de Comunitats Autònomes de l'Estat espanyol estan veient que és tot un encert en la millora de la qualitat d'Ensenyament.
    Cal dir que inclús els més ferotges retractors a aquests canvi han vist la gran diferència i la millora que ha suposat, avui en dia els que han fet el canvi ja no pensen en fer la jornada matí i tarda. És clar aquest canvi no vol dir que l'horari del mestre ha de ser igual que els discent. Per tant el que demano es que mirem en millorar la qualitat i el nivell de l'Ensenyament en els nostres alumnes canviant la jornada escolar i posant tots els recursos necessaris per a que aquest fet sigui possible a CATALUNYA. Repeteixo l'horari de l'alumne no ha de ser ni té que ser igual que el del docent. Cal aprofitar l'experiència d'altres comunitats que fa anys que ho estan aplicant i que ni els pares, alumnes i professors el qüestiona. Aquesta aposta és prioritària sobre altres, ja que va dirigida a millorar la qualitat de l'Ensenyament. A més els professors han d'estar equiparats en tots els aspectes amb els de la pública i l'Administració d'acord als diners que aporta hauria d'estar present en els equips directius de centre. Ens hem de preocupar per millorar no per beneficiar-nos

    ResponSuprimeix
  7. Carles, gràcies per la teva resposta. Com que els meus fills encara estan a primària, no m'havia plantejat el que deies que menors puguin decidir sobre l'acomiadament d'un professor. De tota manera, no crec que els vots dels menors fossin suficients per ells sols com per acomiadar ningú.

    Pel que fa als diners i les prestacions... bé, les escoles concertades no deixen de ser escoles PRIVADES concertades. Si van sol·licitar el concert, és que els convenia. Potser sí que s'hauria de negociar amb l'administració per tal de poder trobar una sortida, però el fet de l'ensenyament bàsic gratuït no crec que es pogués modificar ni tan sols en les escoles privades concertades. I em consta que les escoles privades concertades i les seves AMPA reben subvencions per diferents conceptes (les AMPA, per exemple, del Pla Educatiu d'Entorn, per l'organització d'activitats extraescolars, etc., partides que no distingeixen entre escola pública i escola privada concertada).

    Veig que el tema és força complicat: les escoles públiques, les que són de la Generalitat i dels diferents Ajuntaments, es veuen sotmeses a contínues retallades per banda de l'Administració, mentre que no deixen de créixer els concerts d'escoles privades concertades (de vegades amb criteris discutibles, per exemple a escoles que separen els alumnes per sexe). D'altra banda, veig que el concert és una mena de trampa: l'Administració ajuda les escoles pagant els professors i incloent-les en partides pressupostàries de subvencions, però la contrapartida que se'ls demana (oferir l'ensenyament obligatori de forma gratuïta) supera aquestes escoles.

    És ben difícil trobar una solució.

    ResponSuprimeix
  8. He rebut un comentari anònim, que per error he eliminat, en el sentit de reiterar el desfasament del model de concerts i responsabilitzant-ne a la covardia del propi sector. Hi estaria força d'acord.
    Disculpeu l'errada d'eliminar-lo. No ha estat intencionada. Si el torno a rebre ja el penjaré.

    ResponSuprimeix