Valoració de la gestió d'Irene Rigau: G Luri a l'Ara

A Ara: "Irene, divina, treballa d'interina!": 30/09/2012 Assumint el risc d'enemistar-me amb una part important de la comunitat educativa, poso una nota alta a Irene Rigau...

El món s’aguanta per la caritat

Ja està tancat el programa de la VIII Jornada del Grup Sant Jordi, que se celebrarà el 10 de novembre a l’Hotel Alimara de Barcelona.

Elss dos ponents d’enguany són el germà de Sant Joan de Déu Miguel Martín i l’historiador eclesiàstic Juan María Laboa. 

A la taula rodona, que moderarà el director dels Signes dels Temps Francesc Rosaura, hi participaran les següents:

• Jose María Aguirre, teòleg i doctor en Filosofia, fundador d’Elkarri, professor de Filosofia Moral i Defensor Universitari de la Universitat de la Rioja. Els seus àmbits d’investigació estan centrats en la Filosofía Moral, Filosofía Política, Filosofia de la Religió i l’Antropologia Filosòfica. 
• Victòria Molins, religiosa teresiana, compromesa amb el Tercer i el Quart Món (http://www.catalunyareligio.cat/bloc/la-m-stica-del-carrer)
• Fernando Sanz, conseller provincial responsable de l’àmbit de solidaritat dels Clergues de Sant Viator. President de la Asociación Arco Iris i de la Fundación Labor, dedicades a la reinserció de dones a la presó i dones maltractades. Va ser durant 17 anys rector de la Parròquia de San Félix de Villaverde Alto de Madrid.
• Caterina Verdera, filla de la Caritat, responsable del programa de voluntariat de la Fundació Filles de la Caritat Fundació Social. 
• Manel Pousa, capellà de l’arxidiòcesi de Barcelona als barris de Verdum i Roquetes. Treballa des de fa molts anys amb joves i marginats, especialment en el món de les presons i de l’exclusió social. L’any 2004 va crear la Fundació Pare Manel.

L’avantprojecte de “Ley Orgánica para la Mejora de la Calidad Educativa (LOMCE)”

3 aspectes claus de la LOMCE per a l’escola concertada a Catalunya 

El govern espanyol ja va aprovar, el divendres 21 de setembre, l’avantprojecte de llei de la seva anunciada reforma educativa. El procediment serà una llei orgànica que modifiqui la LOE en força aspectes, sobretot els relatius a currículum i avaluació de les etapes educatives.

L’aprovació d’una llei orgànica té un recorregut llarg i, si es produeix dins el proper any 2013, d’acord amb el seu propi calendari, els canvis curriculars començarien a aplicar-se el curs 14-15 per a molts nivells educatius i en el 15-16 per a la resta.

En molts aspectes pot semblar una reforma innecessària com tantes, amb canvis que no acaben implicant res, com el nom de les assignatures. Des de la nostra perspectiva, escoles concertades a Catalunya, l’avantprojecte té tres elements claus.

1.     Àmbit competencial: reducció dràstica de l’autonomia.

Tot l’avantprojecte es mou en la clau recentralitzadora de l’estat. Allà on resulta més evident i aclaparador és en l’àmbit del currículum. Per una dobla via: incrementant el percentatge de currículum que fixa el propi estat i multiplicant les avaluacions externes homogènies a càrrec del propi estat. En la pràctica, aquesta segona via és encara més efectiva que la primera.

No tant sols la Generalitat veuria retallades les seves competències, sinó els mateixos centres perdrien la poca autonomia curricular que tenen. Per veure els efectes de les proves generals sobre els currículums només cal veure com en el batxillerat pesa la selectivitat i els seus continguts, per sobre del mateix currículum.                                                                           

2.     Provisió dels servei educatiu: el model de concerts no es millora.

No hi ha cap modificació del model del concert educatiu tret d’una orientada a evitar obstacles a la concertació de centres d’educació diferenciada. En tot el text pràcticament no hi ha cap referència als centres concertats, ni a temes de programació de places o admissió d’alumnes. Tampoc a aspectes d’organització i gestió dels centres, tret d’una petita rebaixa en les atribucions del consell escolar de centre, que mereix una anàlisi jurídica acurada per veure’n les conseqüències.

Es particularment greu perdre aquesta oportunitat per revisar aspectes d’un model que si ja va néixer amb fortes dificultats, la crisi ha posat del tot en entredit. Des de les titularitats d’escoles concertades de Catalunya s’havia insistit ja en aquesta necessitat.

3.  Currículum i estructura del sistema educatiu: profund canvi de model en la secundària obligatòria.

Tot i que la LOMCE és fonamentalment un canvi curricular i es toquen tots els nivells educatius, en molts casos de manera innecessària, els canvis en profunditat es concentren a l’ESO i, encara més, en el 4t d’ESO i en el mecanismes d’avaluació de cada curs i de l’etapa globalment, amb l’accés al graduat.

Només amb aquests canvis, que poden semblar pocs, es dona un cert tomb al model de secundària obligatòria que va imposar la LOGSE i va mantenir amb pocs retocs la LOE.

Els elements claus en aquest sentit són:

- elecció d’itinerari abans de 4t. 

- 4t d’ESO amb dos itineraris força excloents (acadèmic per accedir a batxillerat, aplicat per accedir a formació professional) i prova final també diferenciada necessària per a obtenir la titulació (a la pràctica titulació diferenciada al final de l’ESO). 

- cicles de formació professional bàsica (en substitució dels PQPIs) amb accés des dels 15 anys, obligatòriament de 2 anys de durada i sense atorgament del graduat en ESO).

Es tracta d’un tema de molta profunditat i que està concentrant moltes crítiques en l’opinió pública (elitisme, retrocés...). Certament cal un anàlisi molt a fons del que poden suposar aquests canvis i no es poden despatxar amb apriorismes. El fracàs i l’abandonament en aquesta etapa i al seu final tampoc avalen el model actual, per tant, cal una reflexió serena i veure les potencialitats que poden tenir algunes d’aquestes mesures i intentar matisar-les i corregir-les en el procés de tramitació com a llei.

Altres qüestions com la revàlida de batxillerat no suposa un canvi tant substancial i pot ser ben acollida i la reforma de l’accés a la universitat que planteja pot arribar a ser més coherent que l’actual.

L’excel·lència: esportiva sí, educativa no?

Article que em va publicar La Vanguardia, el diumenge 9 de setembre de 2012. Com que no es accessible a la seva web el reprodueixo aquí.

Dels jocs olímpics d’aquest estiu a Londres s’ha destacat la joventut de molts dels atletes de més èxit. Sembla que les medalles arriben cada cop més d’hora. I com en tots els jocs, el sentiment més generalment estès i publicat ha estat el de l’admiració pels rècords i bons resultats, l’exaltació dels que els assolien i la valoració dels èxits esportius, sempre en clau nacional. Poca o cap ombra de crítica tot i que hi hauria molts fils a estirar.

Instal·lacions CAR Sant Cugat - foto del CAR

Sobre la joventut dels esportistes, cada cop més adolescents, tret de posar-ho en relleu com una novetat o una tendència progressiva, només alguna escadussera referència als possibles efectes adversos en el seu desenvolupament integral com a persones provocat per aquest entrenament esportiu intensiu, per l’esforç extrem i pels nivells de sacrifici al que estan sotmesos, en molts casos des de ben petits. Preocupació despatxada introduint alguna cautela formativa en el procés de preparació d’aquestes esportistes d’elit. Tot i la meva condició de pedagog, no tinc prou expertesa en la formació esportiva com per formular un judici definitiu sobre aquesta qüestió.

La primera intuïció em diria que ha de poder ser compatible entrenar esportistes d’elit i formar integralment persones si no oblidem cap dels dos objectius ni els subordinem.

El que més em sorprèn de tot plegat és com, de comú, acceptem entusiastes en l’àmbit de l’esport, allò que rebutjaríem com si fos la major aberració educativa en altres àmbits de la formació i, concretament, en les disciplines més genuïnament escolars: llengua, matemàtiques, ciències... Els èxits esportius han revelat l’eficàcia de determinats sistemes formatiu com els CAR (Centres d’Alt Rendiment) o la famosa Masia del Barça. Ens atreviríem a quelcom similar en favor de les ciències o de les lletres?

En les avaluacions educatives internacionals, Espanya –i malauradament també Catalunya- destaquen no només per uns resultats generals mediocres (una mitjana de puntuacions tirant a baixa) sinó, sobretot, per una manca d’alumnat excel·lent en les matèries avaluades. Aquesta dada no es posa prou de relleu i sembla no preocupar en excés. Obsessionat per l’equitat, el pensament pedagògic dominant recela de l’excel·lència i aquesta desapareix dels objectius educatius. Tot sistema educatiu ha d’aspirar alhora a totes dues qualitats: equitat i excel·lència. L’equitat és un valor, però una equitat sense excel·lència és un frau. L’equitat en la mediocritat o en la indigència deixa de tenir cap valor.

Les actuals polítiques per a l’equitat educativa potser són insuficients (tot i que el nostre sistema escolar n’és força d’equitatiu), però les polítiques per l’excel·lència són inexistents i, a més, no sembla preocupar-nos massa. Ara, si es tracta d’esport, sembla que ens vagi la vida i el futur del país en la consecució de les preuades medalles olímpiques, o en guanyar un mundial... Rebem els esportistes triomfants com a herois i aquí, per sublimar la frustració de no competir sota la senyera, correm a destacar que l’atleta en qüestió és català o format a Catalunya.

Definitivament, l’educació d’aquest país necessita una mica més de passió i convicció, com la que l’esport genera, i molts menys prejudicis i complexos, dels que l’esport sembla alliberat. 

Independentisme i regeneracionisme

L’independentisme, com ho va ser fa més d’un segle la Renaixença, ha de ser un moviment regeneracionista en tots els ordres. Màxima intel·ligència (en tenim el deure moral, tal com sovint ens ho recorda G. Luri), cultura i civilitat, exigència ètica.

Ara per ara no veig cap altre ideal amb les seves possibilitats de generar dinamisme social, cultural, polític, àdhuc econòmic.

Això no fa de la independència un objectiu fàcil. Caldrà vèncer grans obstacles començant per l’interior: la divisió i la mediocritat. Però és un moviment engrescador que cal dotar de tota la seva força regeneradora que es fa especialment necessària en el moment que estem vivint.

Les escoles concertades, a favor de la hisenda pròpia de Catalunya

Nota conjunta de les organitzacions de titulars de les escoles concertades de Catalunya

1.      Les escoles concertades de Catalunya vivim una situació molt greu

Les escoles concertades de Catalunya i les persones que hi treballen estan patint, des de ja fa més de dos anys, importants disminucions dels recursos públics que s’hi destinen i uns endarreriments en el pagament dels compromisos contrets per l’administració -cada cop més greus- que estan portant molts centres al col·lapse econòmic.

2.      La nostra situació no és aliena a la realitat del país

No podem estar-nos, per tant, de denunciar aquesta situació, que considerem injusta per molts motius. Però el col·lectiu no pot fer abstracció de la realitat del país i de la situació de les finances de la Generalitat.

3.      Donem suport a la demanda del Parlament d’un pacte fiscal que doti Catalunya d’una hisenda pròpia

Per aquest motiu, des d’una voluntat de coresponsabilitat en els afers col·lectius i des de l’arrelament al país que caracteritza aquest sector de l’escola catalana, els representants dels centres concertats d’ensenyament manifestem el nostre total suport a l’objectiu fixat per una àmplia majoria de diputats en el Parlament de Catalunya d’”assolir la plena capacitat de decisió sobre tots els tributs suportats a Catalunya, poder disposar dels recursos econòmics que com a país es generen per atendre les polítiques socials i de creixement, i garantir la lleialtat institucional per evitar arbitrarietats i incompliments de les parts”, així com a les condicions d’eficàcia d’aquest objectiu.

4.      L’objectiu fixat pel Parlament és urgent i no es pot rebaixar

Més enllà de posicionaments polítics específics que no ens pertoca de prendre, o de les legítimes aspiracions d’amplis sectors d’assolir un nou estatus polític per a Catalunya, entenem que assolir aquesta capacitat expressada pel Parlament de Catalunya és una condició necessària per revertir de manera sòlida la greu situació que patim, tant les escoles concertades com el País.

5.      Ens unim a la crida a tota la societat i a totes les forces polítiques a donar-hi suport

Per això, no només donem suport a aquest objectiu, que considerem imprescindible i molt urgent, sinó que encoratgem tota la societat i totes les forces polítiques de Catalunya perquè, més enllà de les diferències, maldin per assolir aquesta fita amb la màxima celeritat i utilitzant tots els mitjans legítims al seu abast.

Agrupació Escolar Catalana

Associació Professional Serveis Educatius de Catalunya - Fundació Escola Cristiana de Catalunya

Confederació de Centres Autònoms d'Ensenyament de Catalunya

Federació Catalana de Centres d'Ensenyament de Catalunya 

Barcelona, setembre de 2012 

Cristians per la independència davant l'11 de setembre

NOTA DE CRISTIANS PER LA INDEPENDÈNCIA

Cristians per la Independència, sectorial de l’Assemblea Nacional Catalana, animem els cristians i cristianes a treballar responsablement per l’assoliment de la independència de Catalunya i a manifestar-ho el proper 11 de setembre a Barcelona, sota el lema Catalunya nou estat d’Europa. Ens cal donar testimoni clar, per part nostra, de la defensa dels drets de Catalunya, que, des de fa segles, sistemàticament li són conculcats, i contribuir des de l’òptica cristiana a configurar la nostra nació sobirana, justa, fraterna i solidària amb els altres pobles del món.

Els cristians laics, i també aquells als qui dins l’Església els ha estat conferit un ministeri, mai no perdem el caràcter de ciutadans, ans el contrari: el fet cristià el potencia i ens insta a ser-ne de manera responsable, treballant pel bé de les persones, defensant la seva dignitat, tant a nivell personal com col·lectiu. La doctrina social de l’Església ofereix una basta fonamentació sobre els drets de les nacions, fet que ens il·lumina i encoratja en aquest moment transcendental pel nostre país.

En la defensa dels drets de les persones i dels pobles els cristians sabem que sempre toparem amb criteris totalment oposats i que per això la tensió, l’enfrontament i la divisió seran inevitables..Tenim present que som seguidors d’Aquell que, quan la hi prenien, va lliurar la vida per fidelitat a Déu i al proïsme. En aquest moment crucial de la història de Catalunya, considerem, d’una banda, que el nostre silenci seria sinònim d’inhibició i de traïció a la missió que com a cristians i ciutadans tenim encomanada. De l’altra, l’argument de la divisió no pot ser mai una excusa per no defensar un dret bàsic, ja que el mateix Jesús va dir: “Us penseu que he vingut a portar la pau a la terra? Us asseguro que no. He vingut a portar-hi divisió. (Lc 12,51),

En la defensa de la dignitat de les persones a títol individual sempre ens hem sentit empesos i acomboiats pels nostres pastors. Lamentem que en aquests moments, diversament al que ha estat en el passat, quan es tracta de la defensa dels drets de la nostra nació, els prelats catalans se circumscriguin només al nivell econòmic −coincidint plenament amb un clar posicionament polític−, i no apel·lin conseqüentment al subjecte de Catalunya com a pàtria, cultura i nació i als seus trets, entre els quals el de la independència. En el document “Arrels cristianes de Catalunya”, l’episcopat català deia; L’existència de la nació catalana exigeix una adequada estructura jurídico-política que faci viable l’exercici dels drets esmentats. La forma concreta més apta per al reconeixement de la nacionalitat, amb els seus valors i prerrogatives, pertoca directament a l’ordenament civil. També el Compendi de la Doctrina Social de l’Església recull en el seu número 157,: La pau es fonamenta no tan sols en el respecte dels drets de l’home, sinó també en el respecte dels drets dels pobles, en particular el dret a la independència.

4 de setembre de 2012

Potser també t'interessa llegir:

• Document de constitució de Cristians per la independència dins l'ANC.
• Per què Cristians pe la independència? La meva opinió.
• El nostre patriotisme. 

Convocatòries per l'11 de setembre

Eucaristia per als patriotes catalans que ens han precedit

 

Seguint una tradició centenària, la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat, en la diada de l'11 de setembre, convoca cada any el poble català a una Eucaristia concelebrada per pregar per tots aquells patriotes catalans que ens han precedit i que han donat la seva vida per Catalunya o l'han dedicada al seu enaltiment.

Com de costum aquest acte se celebrarà a la Basílica de Santa Maria del Mar, a les 10 del matí, presidit pel Cardenal Arquebisbe de Barcelona Mons. Lluís Martínez Sistach.

És l'únic acte religiós que es celebra a Barcelona amb motiu de la Diada Nacional, per això preguem que ho feu saber als vostres coneguts, per tal que la participació sigui el més nombrosa possible.

Marxa sobre Barcelona: Catalunya nou estat d'Europa!

A les 18h  TOTS a Gran Via /Passeig de Gràcia (canvi de lloc de concentració).

Els de la sectorial "Cristians per la independència" es trobem a les 17h a Balmes/ Provença, davant la UPF.
 
 El nostre patriotisme:

"Perquè el nostre idealisme és pur i cristià sense odis, ni rancúnies, ni perjudicis, en el moment que aquesta Pàtria nostra va camí d'una nova estructuració, no ens havem descuidat d'implorar la protecció del Cel, la gran Pàtria de tot el món, on per arribar-hi ens cal primer dignificar-nos en la terra en què Déu ens ha posat vivint un veritable patriotisme" 

Pere Tarrés, 1932