Solidaritat

L'oposició frontal a la retallada salarial del professorat de la concertada, es pot qualificar de poc solidaria?
Sens dubte hi ha gent que ho passa ptijor, la crisi és ben real i la situació és molt greu, però els qui ens governen tenen alguna credibilitat per demanar-nos austeritat, sacrificis o solidaritat?

Solidaritat amb els que més pateixen o solidaritat amb ells, els primers responsables del dèficit públic que obliga ara a les retallades desesperades i sense miraments?

Motius per expressar aquest dubte n'hi ha molts. Sense anar més lluny podem analitzar els exemples d'austeritat del tripartit. Però tampoc l'Estat es queda curt amb Ministeris sencers sense competències, institucions tant útils i imprescindibles com el Senat... i també tenim els Ajuntaments, les Diputacions, els Consells Comarcals... sort que encara no han arribat les Vegueries!

I rèmores històriques (com les peonades) o remores incomprensiblement més modernes com la bogeria antieconòmica de la xarxa espanyola de l'AVE encara en ple desenvolupament (allò del "coser España con hilos de hierro" de la Maleni).

I si calia arribar a retallar en educació, hi havia alternatives més justes i eficaces.

Sense que s'assumeixin responsabilitats no hi ha credibilitat per demanar solidaritat. Algú les pensa reconèixer i assumir algun dia?