D’acord amb
l’atàvica tradició hispànica de canviar les lleis educatives en tot procés
d’alternança política, a poques setmanes de constituir-se la cúpula del
ministeri, ja tenim aquí un primer, i ben sonat, episodi d’aquest vici.
El nou govern ha expressat la voluntat d’establir un batxillerat de tres anys i anuncia la manera d’assolir aquesta fita: reduir l’ESO a 3 anys i augmentar el Batxillerat un any. Com que l’única manera sensata d’arribar a un batxillerat de 3 anys -que seria incrementar un any més els ensenyaments no universitaris- no és ara possible pels costos econòmics que comportaria, arriba la inventiva i, amb ella, el nyap: reduir l’ESO. A algú li deu semblar una solució molt senzilla: fer córrer la ratlla dels 16 anys per a l’inici del batxillerat tot endarrerint-la fins als 15.
El nou govern ha expressat la voluntat d’establir un batxillerat de tres anys i anuncia la manera d’assolir aquesta fita: reduir l’ESO a 3 anys i augmentar el Batxillerat un any. Com que l’única manera sensata d’arribar a un batxillerat de 3 anys -que seria incrementar un any més els ensenyaments no universitaris- no és ara possible pels costos econòmics que comportaria, arriba la inventiva i, amb ella, el nyap: reduir l’ESO. A algú li deu semblar una solució molt senzilla: fer córrer la ratlla dels 16 anys per a l’inici del batxillerat tot endarrerint-la fins als 15.
L’aparent
senzillesa és tot el contrari. La ratlla dels 16 anys no és pas una ratlla
qualsevol. Travessar-la suposa traspassar allò que ara s’ha posat de moda
anomenar línies vermelles. No una línia vermella, sinó tres. Primera: els 16
anys són l’edat fins la qual l’ensenyament és bàsic i obligatori; segona, és
l’edat fins a la qual hi ha dret a la gratuïtat en l’ensenyament i, tercera,
l’edat mínima per entrar en el món laboral.
A tenor de les
paraules del ministre, i per salvar l’insalvable, sembla que el primer curs
de batxillerat i el primer de la formació professional restarien inclosos en
l’àmbit dels ensenyaments bàsics i obligatoris.
Els interrogants
no deixen de ser enormes, especialment per als centres concertats, ja que molts
finalitzen la seva activitat a l’ESO i no imparteixen batxillerat. Fins i tot per als centres que imparteixen ESO i també batxillerat i
cicles, el canvi no és menor: canvis de requisits bàsics de les instal·lacions,
canvis de professorat i de titulacions requerides en alguns casos...
Encara més grans
són els interrogants respecte el futur de la formació professional. Els 3
anys per als cicles de grau mig comportaria una revisió de tots els
currículums, quan encara no s’ha culminat la conversió de tots els currículums
que derivaven de la LOGSE als derivats de la LOE.
Al marge de
compartir o no els objectius d’aquesta reforma el model que sembla apuntar-se
és nefast i caldrà oposar-s’hi decididament. Afortunadament, des de la
Generalitat també es veu així i la Consellera Rigau ja s’ha manifestat, fins i
tot a Madrid, oposant-se a la reducció de l’ESO i defensant un model d’ESO
de 3 anys comuns + 1 any diferenciat segons itinerari de sortida, i un
batxillerat de 2 anys.
Confiem que el seny
triomfi alguna vegada.
