diumenge, 13 de febrer de 2011

El Síndic dels seus greuges

De la web del Síndic
Potser algun lector recordarà la ridícula actuació del Síndic en l’afer de les subvencions de Treball a les llars d’infants. A primers de desembre de 2009 afirmava: “entenc que l’objecte de la vostra queixa ha quedat resolt i dono per finalitzada la meva intervenció en aquest assumpte." Ja superem l’any des que Ribó va tancar la carpeta i les llars no han cobrat. Al capdavall sempre pot dir que té poques competències.

Però el zel del senyor Síndic és molt selectiu i ara l’hi ha mancat temps per oposar-se –d’ofici i sense cap queixa prèvia- a l’acord de govern pel qual s’atorguen punts complementaris, en cas d’empat en el barem d’admissió d’alumnes, pel criteri de ser fill o germà d’antic alumnes del centre, en etapes avui considerades universals i gratuïtes.

De la web del Síndic
Disposat a matar mosques a canonades, ha parlat de discriminació, reproducció de desigualtats i altres malvestats que, segons ell, podria comportar la mesura. Ben curiosa aquesta bel·ligerància contra una mesura que més enllà de l’encert –per a mi indubtable- beneficiarà un nombre petit de persones ja que simplement es tracta d’un criteri complementari i només invocable en cas d’empat en els criteris principals. Quin ull de poll del senyor Ribó trepitja aquesta possibilitat?

No ens omplim la boca parlant de l’escola com a comunitat educativa? Es preferible que sigui un sorteig el que decanti l’admissió d’un alumne que no pas una tria familiar fonamentada en un coneixement i una vinculació amb l’escola? Vol dir, senyor Ribó, que s’estan vulnerant tants drets?

Tots sabem que el comunisme mai ha estat massa amant de les eleccions lliures del poble, ni de les eleccions polítiques ni de les d’altra tipus. Tampoc en deun ser amants els comunistes de casa bona quan es tracte d’aplicar-ho al poble, diferent deu ser dins de casa. Potser, però, es abusiu parlar de Ribó com a comunista, tot i la seva llarga militància sota el símbol de la falç i el martell. Però no sé pas... Postcomunista, se li escau millor?

I parlant del Síndic, encara me’n queda una. En temps d’extrema austeritat no crec que sigui una institució massa exemplar. Qui es vulgui entretenir pot estudiar que ha suposat l’etapa Ribó en el pressupost del Síndic. Això sí, en temps de prolongació de l’edat de jubilació, donarà exemple a tots els treballadors perquè va maniobrar per aconseguir estar en el càrrec un temps rècord (fins el 2019) i jubilar-se de Síndic passats els seus 73 anys! Exemplar!

1 comentari:

  1. Havia pensat comentar-ho a Twitter, a @sindicdegreuges, però el síndic no ha enviat ni un sol tweet. Zero (el que és curiós és que tingui cinc seguidors!). Què hem de fer? De tant en tant va a parlar a RAC1... No seria el moment de dir-li quatre coses? Quatre o cinc o sis, una per cada lletra de Sindic: Sectari! Insensible! Negat! Dèspota! Inepte! Cregut! Per exemple.

    ResponElimina