![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhbquIFnMpvakR2WE73i9le3E81UAJKkpcr8uC3pouQKUW13U33wfKkKm4yQmvgxmqpk78946EQgh_-fBRxTkU06z0Hljd6hyDhyphenhyphentdB4RWKHxWEay-40RpxWzB9j4MCtOQQPjQE56M7t4Y/s320/nadal.jpg)
La premsa ha publicat múltiples reaccions, majoritàriament negatives, a la peregrina proposta. Poc es pot afegir a l’editorial a el Períodico o als articles, entre altres, de Pilar Rahola, Empar Moliner o Josep M Fonalleras.
M’ha agradat, especialment, el repte plantejat per aquest darrer. Si els que hi ha al darrera d’iniciatives com aquesta, n’estan convençuts i volen ser conseqüents, perquè no enfilen el problema per la directa i deixen de marejar la perdiu. Si són tant valents que declarin laborable el dia de Nadal. I que deixin de molestar! El país té molta feina a fer, i l’educació encara més, per què ens distreguin amb collonades d’aquesta magnitud!
Quedi clar: com a catòlic m’importa un bledo quin nom posin a les vacances, però com a ciutadà em doldria molt que el govern del meus país fes aquest insòlit i absurd gest d’autoodi.
La història de Déu fet home, nascut de dona, pobre i en una establia, seguirà sent, per a creients i no creients, una de les històries més belles de tots els temps. Carregada de tendresa i d’esperança per a tots.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada