Sóc del tot refractari
a les mentalitats conspiratòries, però no em mamo el dit i quan les casualitats són tantes hom comença a pensar en termes de causalitat.
Sense prejutjar
ningú, és més que evident que tots els poders de l’estat, tant els formals com
els fàctics, tant els de superfície com els de les clavegueres, tenen
Catalunya com a punt de mira.
_01.jpg)
Ningú posaria la ma
el foc pel que fa al finançament de cap partit polític (insisteixo: de cap!),
ni tampoc per la honorabilitat de gaire gent, vist el que s’ha anat veient, però
el tracte que reben els partits i els polítics catalans per part de la justícia
és molt diferent que el que reben els d’altres territoris. És només un exemple.
El mateix passa en tots els àmbits, siguin les empreses o, fins i tot, els esportistes.
I tot apunta que –oh casualitat?- mentre el sobiranisme va a més, aquesta diferència
s’accentuarà. No siguem ingenus. Que els empresaris que es declarin sobiranistes vigilin amb hisenda.
Per això subscric
plenament la Teoria de la conspiració que és el lúcid article que avui publica
en Jaume Clotet a El Punt Avui.
La resposta a tot
plegat ha de ser cívica, democràtica i pacífica. El proper 11 de setembre una
nova fita i... que tremoli l’enemic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada