diumenge, 7 de novembre del 2010

Amb la visita de Benet XVI ens hem agradat!

Amb la seva habilitat per captar moments col·lectius, Jordi Pujol, referint-se a tot el procés de l’Estatut de 2006 va sintetitzar-lo amb aquell “no ens hem agradat”.

Aquesta imatge, però a l’inrevés, m’ha vingut al cap pensant en el viscut per l’església catalana la jornada del 7 de novembre de 2010.

L’església de Barcelona i amb ella, d’alguna manera, tota l’església catalana (disculpeu però aquell circumloqui de l’església que peregrina a Catalunya no s’utilitza a cap país normal) s’havia llençat el repte de dedicar el temple de la Sagrada Família i convidar el Papa per fer-ho, i se n’ha sortit la mar de bé. S’ha agradat. Ens hem agradat.

Ens hem agradat perquè, a la ja basílica, hem viscut una cerimònia religiosa d’una gran dignitat i bellesa, sense excessos, amb sentit afecta per Benet XVI, però sense papolatria estrident, emocionant però continguda. Amb una notable presència de la nostra llengua i catalana en l’estil i l’estètica.

Ens hem agradat perquè l’organització de tot plegat ha estat magnífica i, malgrat el desplegament necessari, pel que fa al que correspon a l’església, sòbria i austera. La presència a dins del temple plural i amb representació de tots els estaments i àmbits eclesials, la cobertura televisiva –a càrrec de la televisió de Catalunya- de primer nivell internacional. Ens hem agradat també perquè el viatge ha tingut una dimensió social i profundament humana amb la visita a l’Obra del nen Déu, carregada també d’emoció i reconeixement mutu.

Cal agrair i felicitar al cardenal Lluís Martínez Sistach, arquebisbe de Barcelona, per la iniciativa i per l’indubtable èxit assolit. I pel que fa l’èxit cal esmentar també la tasca d’Enric Puig, el jesuïta que, com a coordinador de la comissió preparatòria de la visita, ha carregat amb el pes organitzatiu d’un esdeveniment que escapa de l’àmbit eclesial per esdevenir un afer d’estat, no només per la doble condició del Papa, sinó per l’interès suscitat en les autoritats civils de tots els àmbits.

Potser hi ha una dada poc coneguda. Els voluntaris que han col·laborat en la visita no han estat només els nois i noies de l’anorac blau. La major part del personal de l’oficina preparatòria de l’arquebisbat, encapçalada per Enric Puig i Anna Carreras ha estat voluntari. Un motiu més per posar de relleu la capacitat de les persones i la vitalitat de l’església i, també, un motiu més per haver-nos agradat.

El Papa ha qualificat la jornada de “dia inoblidable que servirà per a l'evangelització”. L’evangelització és la finalitat de l’església, però per evangelitzar cal encarnar-se en la cultura del poble. Esperem que el Papa hagi gaudit també d’aquesta jornada i del seu apropament a la nostra cultura.

1 comentari:

  1. M'adhereixo a les teves impressions, Carles, i sobretot a les felicitacions a l'Enric Puig i l'Anna Carreras.

    Marcel

    ResponElimina