Quina mena de món volem deixar als infants d’avui?

Presentació i col·loqui sobre la Laudato si’ del Papa Francesc

Dimarts, 23 de febrer de 2016, a les 20 h

Al Casal Parroquial. Pl. Santa Magdalena, 12. Esplugues de Llobregat.

El canvi climàtic, els gasos contaminants, els residus, les sequeres i la manca d’aigua... són temes recurrents en els mitjans de comunicació. Són preocupacions a escala planetària –recordem la recent cimera de París-, però també són problemes que patim ben a prop, a casa nostre –el pla hidrològic i el risc pel Delta de l’Ebre, la manca de pluja...-.

El Papa Francesc ha volgut dedicar una encíclica a aquestes qüestions, abordant-les amb radicalitat i profunditat, anant a l’arrel d’aquests problemes i fent una crida a viure d’una manera diferent, com a única esperança per salvar el planeta –la casa de tots-. Per això, Laudato si’ és molt més que una encíclica sobre l’ecologia, és una proposta de conversió personal, comunitària i social.

Activitat organitzada per la Parròquia Santa Maria Magdalena d'Esplugues de Llobregat. 
Presentació a càrrec de Carles Armengol, pedagog.

• Més informació sobre Laudato si' aquí.
• També el video del Papa del mes de febrer, fa referència al tema de la Laudato si'. El trobeu a continuació:

Nadal, és a dir naixement. Bon Nadal!

Nadal ha esdevingut una festa, o un conjunt de celebracions, bigarrada de sentits i de símbols, a voltes contradictoris. No ho dic amb afany crític -la majoria de crítiques que escolto em semblen del tot hipòcrites-, ni tampoc nostàlgic. Així és el món en el que vivim i en podem pensar de millors, però no crec que els trobem mirant enrere.

Amb tot, mentre al Nadal li diguem Nadal, ni que sigui etimològicament ens remet a un "natalici", a un "naixement".  I si ens apuntem a la moda, fa temps adoptada, dels termes anglosaxons, no podem oblidar que "Christmas" es una paraula derivada d'aquell el naixement del qual celebrem: Crist. 

La novetat i la singularitat d’un fet insòlit en tota tradició religiosa: un Déu que es fa home, plenament home. Potser val la pena que ens deixem sorprendre i interrogar per aquesta realitat, encara que sigui contemplant una imatge que hem vist milers de vegades –la de l’infant nu al pessebre o als braços de la mare-. 

Us convido a provar-ho i si els interrogants neixen no els foragiteu de vosaltres. I si voleu anar un xic més enllà proveu amb aquesta meditació nadalenca de Gregorio Luri: El dubte fructífer.

Molt bon Nadal!