Nadal ha esdevingut una festa, o un conjunt de celebracions, bigarrada de sentits i de símbols, a voltes contradictoris. No ho dic amb afany crític -la majoria de crítiques que escolto em semblen del tot hipòcrites-, ni tampoc nostàlgic. Així és el món en el que vivim i en podem pensar de millors, però no crec que els trobem mirant enrere.
Amb tot, mentre al Nadal li diguem Nadal, ni que sigui etimològicament ens remet a un "natalici", a un "naixement". I si ens apuntem a la moda, fa temps adoptada, dels termes anglosaxons, no podem oblidar que "Christmas" es una paraula derivada d'aquell el naixement del qual celebrem: Crist.
La novetat i la singularitat d’un fet insòlit en tota tradició religiosa: un Déu que es fa home, plenament home. Potser val la pena que ens deixem sorprendre i interrogar per aquesta realitat, encara que sigui contemplant una imatge que hem vist milers de vegades –la de l’infant nu al pessebre o als braços de la mare-.
Us convido a provar-ho i si els interrogants neixen no els foragiteu de vosaltres. I si voleu anar un xic més enllà proveu amb aquesta meditació nadalenca de Gregorio Luri: El dubte fructífer.
Molt bon Nadal!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada