Text publicat com a article a El Pregó. Núm. 646, desembre del 2025.
En
el complex món de la religió o religions, les creences, la fe, l’espiritualitat
o espiritualitats, les tradicions, els costums, els símbols i els ritus, si hi
ha un fenomen que travessa tots els estrats i esdevé transversal i polifònic és
el de la celebració del Nadal.
A
Occident, i si més no a casa nostra, el nucli, arrelat a la mateixa etimologia
del mot, és la narració del naixement de Jesús, un infant pobre, a la menjadora
d’un estable perquè els seus pares no han trobat allotjament. Un infant anunciat
com el messies, el salvador, i com a tal adorat, primerament pels més humils.
L’infant es revelarà com a Déu mateix fet home i el seu natalici és motiu de
joia en el món. Una narració recollida en els evangelis, però que només
s’esmenta, i amb pocs detalls, a dos dels quatre evangèlics canònics. Altres
evangelis, els anomenats apòcrifs, i la transmissió popular han anat enriquint
l’escenografia de l’esdeveniment aportant altres personatges i detalls.
La
narració situa el naixement un 25 de desembre coincidint amb el solstici
d’hivern. No sabem si el solstici era celebrat per les nostres terres, però es
fàcil intuir que en major o menor grau els fenòmens astronòmics i els cicles
naturals eren d’alguna manera llegits i interpretats i potser també commemorats
amb determinades pràctiques. Sigui veritat històrica, veritat revelada, mite o llegenda,
fa dos mil anys que aquesta història es va trametent de generació en generació
i ha mogut i ha inspirat una infinitat de manifestacions artístiques en totes
les disciplines, i tant en la seva vessant popular com en la més elevada,
virtuosa o acadèmica. També ha donat peu a moltes pràctiques noves o barrejades
amb d’altres que esdevenen tradició. Una tradició que evoluciona i es reinventa
amb el pas del temps i en rebre nou influxos, però que va deixant un pòsit ben
sedimentat.
Més
enllà des aspectes transcendents, la narració del Nadal té elements de
ressonància constant. Llegim-ho amb llenguatge d’avui: pobresa, vulnerabilitat,
infància en risc i emergència habitacional. També una exaltació dels humils en
contrast amb els poderosos. Aquests elements han associat al Nadal notes de
tendresa, d’esperit solidari i familiar, de desig de pau, que poden tenir una
lectura estrictament laica.
A
Catalunya tenim expressions pròpies de tot això. Poetes de tota condició —i de
tota convicció— han dedicat poemes al Nadal. Tenim composicions musicals dels
nostres grans mestres. Comptem amb la dramatúrgia dels “Pastorets”. Vam
incorporar i popularitzar els “Pessebres”, amb figures o vivents, que es
multipliquen arreu. Tenim un repertori de cançons, que han generat una
categoria pròpia (les nadales) i la rica litúrgia cristiana de tot el cicle
d’Advent i Nadal. També costums gastronòmics, tant en àpats com en menges
pròpies del temps. També hi ha el Tió, els cants de la Sibil·la, o Sant Nicolau,
amb l’elecció del bisbetó a Montserrat, entre altres manifestacions més locals.
Amb
la immigració a partir dels inicis del segle XX i amb la globalització, més
tard, Catalunya a anat sumant tradicions foranes o variants de les mes
autòctones. En alguns casos hi ha hagut el risc de la substitució, però sembla
que s’ha anat imposant la coexistència i fins i tot l’acumulació de pràctiques.
Així, per exemple, l’expressió d’alegria i sociabilitat a través dels obsequis
a petits o grans passa pel Tió, pels Reis, pel Pare Noel, per l’amic
invisible...
El
sentit de retrobament familiar o grupal s’ha anat adherint a Nadal (per Nadal
cada ovella al seu corral). En ser una festa amb moltes connotacions infantils,
també és moment de memòria i de record per a molts i per a fer coses que
recorden la infància (des de menjar escudella i carn d’olla recordant l’àvia, o
participant familiarment a la missa del Gall quan ja s’ha “deixat d’anar a
missa”). L’emotivitat, per bé i per mal, es fa present i és motiu que per a alguns
sigui un temps feixuc. El ressò de la pobresa de l’infant Jesús (Demà
posats a taula oblidarem els pobres —i tan pobres com som—) i potser
la voluntat d’aprofitar un moment emocionalment dens, fa que per Nadal es
multipliquin les iniciatives solidàries tant les clàssiques com algunes de ben
contemporànies com la Marató de TV3 o el Gran Recapta.
Celebrar
Nadal ha esdevingut una bigarrada mescla de sentits i significats. Podem
qüestionar pràctiques pels seus efectes però no serveix de massa intentar jutjar-ne
l’autenticitat que al capdavall és una
qüestió de vivència personal. Amb independència de la finalitat o del sentit,
si tot celebrant Nadal som més generosos, més empàtics, més solidaris i vivim
més alegres, serà un bon Nadal.
Sant i bon Nadal !
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada