A Catalunya –i també en el context de tot l’Estat Espanyol- la proposta de la laïcitat de l’Estat o dels poders públics –que és un principi àmpliament acceptat- es converteix massa fàcilment en la promoció o la pràctica d’un laïcisme excloent del fet religiós, àdhuc agressiu.
La cultura dominant –manifestada sobretot en l’àmbit polític i en bon part dels professionals de la comunicació- es mostra molt reticent amb el fet religió i el conjunt de les seves manifestacions. Ja sigui de manera activa -atacant els seus principis i manifestacions, denigrant-lo, o considerant-lo residual i propi d’una etapa superada de la humanitat-, ja sigui marginant-lo, o considerant-lo irrellevant i com un afer estrictament privat. Actituds militants a vegades, però sovint fruit d’una gran ignorància sobre aquest afers.
Seguir llegint aquí
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada