Quin preu estem disposats a pagar?

A l'estiu vaig escriure aquest article per CatalumyaReligió.Cat. 

No l'havia penjat al blog. Avui ho faig esborronat per més vessaments de sang. 

Sembla que no estem massa disposat a pagar cap preu o que tenim massa por, però el terror augmenta al món.  

Les notícies internacionals d’aquest estiu són especialment sagnants, pels diferents focus de conflicte: Síria, Iraq, Nigèria, Gaza, Ucraïna... i d’altres que sempre queden més amagats de l’interès mediàtic. Sovint ens arriben noves, i fins i tot imatges, de matances especialment esfereïdores per la seva crueltat.

La reacció immediata i espontània és demanar-nos si la comunitat internacional no pot fer-hi alguna cosa. Però no ens aturem massa a pensar qui és aquesta comunitat i quins interessos serveix. Més enllà de les simplificacions reduccionistes, si aprofundim, al si d’aquesta comunitat ens trobarem a nosaltres mateixos i, per tant, aquests interessos són en bona part els nostres.

Quan es diu que els americans només actuen en els conflictes motivats pel petroli (o altres interessos) oblidem que tots volem un preu baix del petroli, encara que alguns se’n beneficiïn molt més que d’altres. Les conseqüències de les sancions russes en la fruita dels nostres pagesos ha posat en evidència la connexió directa de moltes realitats aparentment allunyades i com n’és de cert que aquesta “comunitat internacional” també som nosaltres individualment i no tant sols els governs i les superestructures anònimes.

Per això, després de l’esgarrifança en sentir o veure la barbàrie del món, el que haurem de començar a preguntar-nos és, si volem fer alguna cosa, quin preu estem disposats a pagar. I no ho dic ara en termes de vides humanes, que també. Però el tema de les intervencions militars requereix un altre debat. Quin preu estem disposats a pagar en termes de benestar personal, diguis preu del petroli, recessió econòmica o altres conseqüències. Al cap i a la fi, en aquests termes sempre serà un preu molt més econòmics que si comptem vides humanes, tot i que aquest principi avui no sé si està prou assentat.

No justifico la inacció ans al contrari. Apel·lo no a la indignació, sinó al compromís autèntic per la pau al món i per aturar la barbàrie a costa dels nostres nivells de benestar. Sabent que té un preu i estant disposats a pagar-lo.