Crida pel Dret a decidir a les entitats i moviment...

Sant Jordi: Crida pel Dret a decidir a les entitats i moviment...: El Grup Sant Jordi (grup cristià de promoció i defensa dels drets humans i dels pobles, creat pel bisbe Joan Carrera) i altres entitats...

Commemorar el Tricentenari a l’escola

Publicat a CatalunyaReligió.cat

L’11 de setembre d’enguany, a banda de la dimensió més estrictament política amb la Via Catalana, n’ha tingut una de cívica, històrica i cultural. Coincidint amb la Diada s’ha donat inici als actes de commemoració del tres-cents ani­versari dels fets del 1714. Activitats que s’estendran al llarg d’un any, fins a l’11 de setembre de 2014.

 

Recollint un mandat del Parlament de Catalunya, de 26 d’abril de 2012, el govern de la Generalitat promou la commemoració solemne d’aquest tricentenari amb l’objectiu, expressat pel Parlament, que les diverses actuacions tinguin el màxim efecte com a elements dinamitzadors de la consciència històrica i civil.

 

En la moció del Parlament es demana que aquestes actuacions tinguin “una vessant educativa centrada, d’una banda, a disse­nyar materials específics destinats als centres educatius i al públic en general, amb atenció a tots els públics; de l’altra, a elaborar material promocional vinculat a la commemoració i als seus episodis més rellevants”.

Continuar llegint

Raons i emocions... per la independència.

¿Para qué sirve estudiar? Paraules sàvies de Gregorio Luri

El Café de Ocata: ¿Para qué sirve estudiar?: En el libro de la periodista Amanda Ripley The Smartest Kids In The World , una joven norteamericana que está pasando un año en Finlandia, ...

Per una nova Renaixença. La independència només és un mitjà.

Catalunya es troba en una cruïlla on la pervivència de la nació demana construir un estat homologable als estats del nostre context europeu.

La independència de Catalunya, que durant molts anys ha pogut semblar un ideal, una quimera o un somni, avui, sense deixar de ser un procés difícil, complex i incert, és l’única proposta mínimament articulada i coherent per sortir de l’atzucac polític i jurídic en el que es troba el país, particularment després de la sentència sobre l’Estatut de 2006.

Tres anys després d’aquella sentència, l’únic projecte col·lectiu que tenim sobre la taula és bastir un estat independent. Cap força social ni política ha proposat altres alternatives per recuperar, com a mínim, allò que el poble de Catalunya va votar l’any 2006 (i que havia estat referendat pels parlaments català i espanyol).

Tampoc s’ha articulat, ni des de Catalunya ni des d’Espanya, res que es pugui considerar com una tercera via (una via situada, s’entén, entre la dependència espanyola actual i la plena independència de Catalunya).

El projecte independentista és, per tant, crucial per al futur del nostre país i una fita importantíssima que mereix tota la mobilització que ja està assolint i tota la determinació per culminar-la i assolir-la.

Aquest impuls i aquest objectiu de la independència, no ens ha de fer perdre de vista que és tant sols una fita en el camí. L’autèntic objectiu de fons, el repte més important és bastir un nou estat català. Proclamar la independència és un pas determinant però tant sols és el primer pas.

Per tot això, el que Calalunya necessitat és que l’independentisme esdevingui, més enllà de la proclamació de la independència, un moviment de regeneració de gran abast que ajudi a bastir una Catalunya estat, lluny dels paràmetres d’estatismes caducs i en bona part corruptes, com ho és l’espanyol o d’altres.

Ens convé que l’independentisme esdevingui com una nova Renaixença. Que mogui la societat catalana en un moviment de recuperació de les nostres virtuts cíviques i dels valors col·lectius. Fer present i actualitzar el bo i millor del catalanisme: vitalitat social, progrés, obertura al món, qualitat democràtica, innovació... Promoure aquells trets que hem volgut que ens caracteritzessin personalment i com a poble: civilitat, iniciativa, treball, emprenedoria, participació, compromís...

Això vol dir un independentisme que ens impulsi a objectius i valors que ens transcendeixen. Una força moral esmerçada en la construcció de quelcom nou i millor, més enllà del nostre interès exclusivament personal.

La força cívica, pacífica i democràtica que està desfermant l’independentisme no hauria de replegar-se un cop proclamada la independència, sinó posar-se al servei de l’obra col·lectiva de bastir el nou estat català. Una obra que demana el millor de nosaltres mateixos i tota la generositat de la que siguem capaços. Una tasca molt exigent per a tots -feina, sacrifici, compromís, generositat, magnanimitat...- però que pot tenir com a resultat un llegat magnífic.

Podem aconseguir que la nostra pàtria sigui menys pobra, bruta, trista, dissortada. Podem treballar per una Catalunya on un dia la gent sigui neta i noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç. 

11 de setembre de 2013

Diada Nacional de Catalunya

CADENA DE BLOGS PER LA INDEPENDÈNCIA: La cadena continua aquí.  

IX Jornada Grup Sant Jordi: “Alçada moral i dignitat política"

El Grup Sant Jordi ja té a punt el programa de la seva jornada anual.
Us adjunto un enllaç amb el blog del Grup on podreu consultar l'interessant progama del dia 9 de novembre.

Grup Sant Jordi: IX Jornada Grup Sant Jordi: “Alçada moral i dignit...: D’aquí a dos mesos, el dissabte 9 de novembre , celebrarem la IX Jornada del Grup Sant Jordi de Promoció i Defensa dels Drets Humans . Ens ...

L’Ernest Maragall, Conseller d’Educació

Durant els quatre anys que Ernest Maragall va ser Conseller d’Educació, en diversos moments va ser objecte de les meves crítiques sovint reflectides en aquest blog. 

Exemples significatius, però no pas únics d'aquestes crítiques, que podeu trobar aquí mateix al Vent de cara, són la política de llars d’infants (que no havia iniciat ell, però que no va rectificar ni corregir) i les primeres retallades, que ens van agafar a tots per sorpresa i amb el pas canviat, perquè el mateix govern ens havia estat amagant la crisi i amb la LEC se'ns prometia molt. 

Potser sobre aquest darrer punt avui matisaria la meva l’opinió, respecte altres crítiques a aspectes concrets de l’actuació de l’administració durant el seu mandat les mantinc.

Amb tot, el discurs del Maragall Conseller sempre em van interessar i fins i tot seduir. En molts aspectes era un llenguatge fresc i nou en el món educatiu, molt necessari i escaient. A voltes trobava contradictori el discurs de Maragall i la pràctica del departament d’Educació del que ell era titular. Aquí mateix vaig fer palesa la meva perplexitat per el que jo considerava contradictori amb l’apunt És Maragall el Conseller d’Educació? 

El llibre de Maragall i Colomé, març de 2013

El perquè d’algunes d’aquestes contradiccions i moltes altres coses queden ara explicades a Escola nova, poble lliure (editat per RBA La Magrana), el llibre en que Ernest Maragall i Francesc Colomé, tot explicant els seus 4 anys (2006-2010) al capdavant d’aquest departament de la Generalitat, van trenant una reflexió sobre l'ensenyament i la política educativa que va més enllà de la crònica d'aquells 1492 dies.

No cal dir que el llibre és molt interessant i recomanable per a tots els interessats en l’educació a Catalunya, tal com insistia en la nota que vaig publicar a El Matí Digital (El Conseller Maragall es reivindica):

El Conseller Maragall es reivindica, amb el llibre Escola nova, poble lliure

Ernest Maragall va ser un Conseller valent. No va defugir mai les responsabilitats i va demostrar que si acceptava ser Conseller d’Educació era per impulsar reformes.

Ernest Maragall és un polític gens anodí. Els seus darrers moviments són coherents amb la seva trajectòria de polític amb personalitat pròpia i sempre incòmode amb els aparells. El seu pas com a Conseller d’Educació, després d’un nomenament que va sorprendre tothom -també a l’interessat-, tampoc va ser un “qui dia passa any empeny”. S’hi va abocar i va intentar un grapat de reformes, amb desigual fortuna, però va deixar com a llegat una Llei d’Educació ambiciosa i, insòlit en l’àmbit educatiu, aprovada per un ampli consens (la LEC).

Cliqueu aquí per llegir tot l'article.

Els goigs i les esperances del poble són també els de l’Església?

El Dret a decidir i l’Església

Article a Catalunya Religió

Una de les virtuts del moviment sobiranista català és la seva radicalitat democràtica. El debat, previ al de la independència, sobre el Dret a decidir pot semblar a alguns un “marejar la perdiu”, una manca de claredat en la proposta o una prudència sospitosa de manca de convicció. Però, a desgrat dels impacients –entre els que hi ha dies que m’hi compto-, cal dir que és un clar encert estratègic. 

Davant del col·lapse jurídic provocat per la sentència sobre l’Estatut d’Autonomia, dictada pel cada cop més desprestigiat Tribunal Constitucional, contra la voluntat popular expressada per àmplies majories en els parlaments català i espanyol i en referèndum pel poble de Catalunya, la resposta és la radicalitat democràtica del Dret a decidir.

Continuar llegint aquí

Potser també us interessarà llegir:

La independència és una opció moralment acceptable per a l’Església 

L’opció moral de la independència

El magisteri catòlic avala el dret a decidir
Independentisme i regeneracionisme
Cristians per la independència davant l'11 de setembre
"El nostre patriotisme" 
Cristians per la Independència

La bona gent que creu en el país

Gent sense agenda oculta ni segones intencions, de bona fe, que no porfidieja, que no espera un benefici directe o personal de la construcció d’un estat català.

Aquesta gent és la garantia del procés per a la independència de Catalunya. Aquesta gent ens portarà a la llibertat i no pas els que barregen causes particulars que divideixen, ni els egòlatres que mai cedeixen el seu protagonisme personal, ni els que fan de Catalunya el baluard d'altres causes i que distreuen del camí, en aquesta cruïlla històrica que pot ser la de la llibertat.

A parlat d'aquesta bona gent he dedicat un article publicat a El Matí Digital. Si us abelleix, llegiu-lo aquí.

Via Catalana cap a la independència: Guarda't un lloc per a la història!