diumenge, 18 de maig del 2014
diumenge, 11 de maig del 2014
Tecnologies i educació, sense por!
Tecnologies i educació, sense por!: Els “nadius digitals” no demostren autèntiques competències digitals sense un procés d’aprenentatge. Article a El Matí Digital
divendres, 2 de maig del 2014
divendres, 11 d’abril del 2014
Repensar el sentit de l’educació: les paraules (IIa jornada - 6 de maig)
II Jornada [dimarts, 6
de maig de 2014]
c Repensar el sentit de l’educació:
les paraules
Vivim
un temps d’inflació del llenguatge. Molta verborrea, molt soroll, però poques
paraules. Això es deu a la deriva pedagògica en les metodologies, a la retòrica
sobre la innovació i la proliferació artificiosa de nous continguts, entre
d’altres coses. Tot i que les paraules fondes romandran, sovint es troben
perdudes enmig de tant d’enrenou. No es pot pensar l’educació sense elles.
Ens
proposem realitzar una sèrie de jornades, iniciades el curs passat, en què la reivindicació de les grans paraules
sigui l’eix vertebrador (escola, educació, aprendre, orientar, memòria,
imaginació, convivència, mestre, autoritat, creació, llibertat, bé, paraula,
intel·ligència...). Amb la finalitat de redefinir l’escola del present i del
futur.
17:30 h Presentació de la Jornada
Jaume Aymar, degà de la Facultat de Filosofia de la URL
Josep
Gallifa,
degà de la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport de
Blanquerna - URL
Enric
Puig,
secretari general de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya
Josep
M. Santos,
director general de La Salle Campus Barcelona
18:00 h Ponències
c Mestre: Una vocació que culmina amb
l’experiència
[Maria del Mar
Esteve, professora de Blanquerna (URL) i directora de l’Escola Epiqueia]
c Imaginació: O l’horitzó de la
vida i del futur
[Joan Carles
Vázquez, director de La Salle Reus]
c Intel·ligència: La meravella d’aclarir-nos i
de relacionar
[Josep M. Esquirol,
professor de la UB i responsable de l’àrea d’humanitats de La Salle]
c Paraula: Com les paraules obren el
món
[Alfons Garrigós, professor de l’IES Manuel Blancafort de la
Garriga]
c c c
Lloc: Auditori de l’Escola d’Arquitectura de
La Salle (c/ Quatre Camins, 2 Barcelona)
-
BUS: Accés des de les línies: 14, 22, 58, 64, 73,
75, 85
-
FGC: Línia
U7 - parada Av. Tibidabo (+ 10
min.) - Línies S1,S2, S5, S55 -
parada Sarrià (+ 20 min.)
Inscripció: és gratuïta, però cal inscriure’s a
través dels següent enllaç http://www.escolacristiana.org/esdeveniments/inscripcio.aspx?idev=135
Organitzen:
La Salle
Campus Barcelona (URL)
Facultat
de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport Blanquerna (URL)
Fundació Escola Cristiana de Catalunya
Facultat de Filosofia (Universitat Ramon Llull)
c c c
divendres, 7 de març del 2014
dimecres, 11 de desembre del 2013
Acció de gràcies i pregària per Catalunya
Dimecres dia 18 de desembre, a les 21h, acte a la Cripta de la Sagrada Família.
Declaració de Cristians per la independència
Des de l’onze de setembre del 2012 el procés històric de Catalunya ha fet un salt qualitatiu: la consciència nacional ha crescut en extensió, intensitat i densitat. Aquesta realitat obeeix, sens dubte, al treball constant de molts dels nostres conciutadans que de llarg temps ençà han treballat de manera responsable i generosa perquè fos així. A tot això, cal afegir i celebrar que el president de la Generalitat, les institucions de Govern i alguns responsables polítics s’hagin compromès a liderar el procés cap a la plena sobirania política de Catalunya.
Cristians per la Independència manifestem el nostre goig pel camí iniciat de manera democràtica i pacífica i desitgem que culmini en bé de tota la societat catalana a la qual “l’Església vol continuar servint”, i en forma part.
Com a cristians que pensem que la independència és el marc idoni per afrontar el futur amb garanties d’èxit, per resoldre les conflictes seculars amb els altres pobles d’Espanya i per cercar una relació de bon veïnatge i col·laboració solidària, fonamentem la nostra voluntat en els principis ètics i morals que expressa el pensament social de l’Església, entre els quals “el valor de la democràcia, el diàleg i la voluntat d’acord, com a formes de resolució de conflictes i... la defensa dels drets de les persones i dels pobles”. Així com el número 5 del document episcopal “Al servei del nostre poble” que afirma “defensem la legitimitat moral de totes les opcions polítiques que es basin en el respecte de la dignitat inalienable de les persones i dels pobles i que recerquin amb paciència la pau i la justícia”.
El poble català no vol trencar cap dels vincles afectius que de manera global −i molts ciutadans de forma particular− té amb els altres pobles de la península. Però sí que malda per alliberar-se de la subjecció forçada a l’Estat espanyol que lluny de servir-lo, respectar-lo i permetre-li aprofitar tot el seu potencial, no fa més que maldar per assimilar-lo i drenar tots els seus recursos.
Ens cal donar testimoni clar, per part nostra, de la defensa dels drets de Catalunya, que, des de fa segles, sistemàticament li són conculcats, i contribuir des de l’humanisme cristià a configurar la nostra nació sobirana, justa, fraterna i solidària amb els altres pobles del món.
Els cristians laics, i també aquells als qui dins l’Església els ha estat conferit un ministeri, mai no perdem el caràcter de ciutadans, ans el contrari: el fet cristià el potencia i ens insta a ser-ne de manera responsable, treballant pel bé de les persones, defensant la seva dignitat, tant a nivell personal com col·lectiu. La doctrina social de l’Església ofereix una basta fonamentació sobre els drets de les nacions, fet que ens il·lumina i encoratja en aquest moment transcendental pel nostre país.
Estem vivint un dels moments més decisius per a la nostra nació i els cristians sabem de la força espiritual que té l’acció de gràcies i la pregària, força que reverteix indubtablement en la manera com actuem en el món. Per aquest motiu convidem a tots els nostres conciutadans a donar gràcies pel procés que estem vivint i a demanar coratge i saviesa per afrontar de forma cívica, pacífica democràtica, coratjosa, generosa i perseverant, els reptes del 2014, convençuts de que “La pau es fonamenta no tan sols en el respecte dels drets de l’home, sinó també en el respecte dels drets dels pobles, en particular el dret a la independència” (Compendi de Doctrina Social de l’Església 157).
Considerem que aquestes dates de final d’any conviden a fer balanç, a recordar tot el que s’ha fet i a renovar conjuntament les forces i el compromís amb el què ens espera, amb plena confiança amb l’èxit del camí.
Aquest és el sentit de l’acte que convoquem pel proper 18 de desembre a les 9 h del vespre a la Cripta de la Sagrada Família.
Aquest és el sentit de l’acte que convoquem pel proper 18 de desembre a les 9 h del vespre a la Cripta de la Sagrada Família.
Barcelona, 6 de desembre del 2013
Cristians per la independència és una assemblea sectorial de l’Assemblea Nacional Catalana. La seva tasca principal és difondre els objectius de l’ANC en els àmbits creients de Catalunya i donar a conèixer la Doctrina Social de l’Església sobre els fets nacionals i d’autodeterminació dels pobles. La sectorial està oberta a la participació de tota persona cristiana independent de l’església o confessió religiosa cristiana a la què pertanyi.
Per a més informació podeu contactar al correu cristians@assemblea.cat
divendres, 15 de novembre del 2013
Podem aixecar l’alçada moral del país?
El dissabte 9 de novembre es va celebrar l’IX Jornada del Grup Sant Jordi de Promoció i Defensa dels Drets Humans i dels Equips de Pastoral Política i Comunicació, amb el tema “Alçada moral i dignitat política”.
Fa mesos, en pensar el sentit d’aquest nova jornada, en Josep M Esquirol ens va proposar reflexionar a partir d’allò que podria ser una declaració d’intencions o una carta de presentació d’un país o d’una comunitat política com Catalunya:
"Som una comunitat petita, un país petit, en el concert de les nacions del món. Tenim la sort que ens banyi la mediterrània: llindar i unió de cultures mil·lenàries. La nostra latitud en el globus terraqui ens ofereix el regal d'un clima suau i del pas de les estacions. Tot i la bellesa i la diversitat del paisatge, el nostre bé més preuat és la gent.
Hi ha diferents maneres de viure, de pensar i de creure, però el civisme i el sentit moral ho emmarca tot: l'entesa en les coses importants va sempre per davant de la desavinença; el respecte per davant de la burla; la preocupació pels altres, i sobretot pels més desafavorits, per davant de la indiferència. Els interessos particulars de cadascú, o de cada grup, no restringeixen l’espai del bé comú. Cadascú desitja que les seves habilitats i els seus talents li siguin reconeguts, però és prou generós per reconèixer els talents dels altres. Una bona dosi de realisme i de seny ens fa sabedors que, en general, la vida no és fàcil i que la vida social i política tampoc. Calen tothora renovats esforços per afrontar les sempre també renovades dificultats...”
La jornada tenia com a finalitat principal recordar que allò que de debò dignifica una comunitat política té a veure amb el contingut d’una carta similar a l’anterior; recordar que aquest horitzó moral, al qual tant ha aportat la inestimable saó cristiana, és la més necessària i alta aspiració de tota comunitat.
Fa mesos, en pensar el sentit d’aquest nova jornada, en Josep M Esquirol ens va proposar reflexionar a partir d’allò que podria ser una declaració d’intencions o una carta de presentació d’un país o d’una comunitat política com Catalunya:
"Som una comunitat petita, un país petit, en el concert de les nacions del món. Tenim la sort que ens banyi la mediterrània: llindar i unió de cultures mil·lenàries. La nostra latitud en el globus terraqui ens ofereix el regal d'un clima suau i del pas de les estacions. Tot i la bellesa i la diversitat del paisatge, el nostre bé més preuat és la gent.
Hi ha diferents maneres de viure, de pensar i de creure, però el civisme i el sentit moral ho emmarca tot: l'entesa en les coses importants va sempre per davant de la desavinença; el respecte per davant de la burla; la preocupació pels altres, i sobretot pels més desafavorits, per davant de la indiferència. Els interessos particulars de cadascú, o de cada grup, no restringeixen l’espai del bé comú. Cadascú desitja que les seves habilitats i els seus talents li siguin reconeguts, però és prou generós per reconèixer els talents dels altres. Una bona dosi de realisme i de seny ens fa sabedors que, en general, la vida no és fàcil i que la vida social i política tampoc. Calen tothora renovats esforços per afrontar les sempre també renovades dificultats...”
La jornada tenia com a finalitat principal recordar que allò que de debò dignifica una comunitat política té a veure amb el contingut d’una carta similar a l’anterior; recordar que aquest horitzó moral, al qual tant ha aportat la inestimable saó cristiana, és la més necessària i alta aspiració de tota comunitat.
Per fer-ho vàrem comptar amb dues ponències, una sobre “La relació entre ètica i política” a càrrec de Marciano Vidal i l’altra sobre “L'humanisme cristià i l'horitzó de la política” a càrrec de Teodor Suau, i un taula rodona de testimonis d'acció i de convicció amb Oriol Badia (ex conseller de la Generalitat de Catalunya, també va presidir Caixa Terrassa), Victòria Molins (religiosa teresiana, treballa al barri del Raval de Barcelona), Anna Punsoda (filòsofa i periodista), Pilar Rahola (periodista i escriptora) i Àngel Ros (alcalde de Lleida).
Trobareu una bona crònica de la taula rodona clicant aquí.
I la reflexió de Josep M Puigjaner aquí.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)