Criteri
sobre el moment que estem vivint com a país
Declaració aprovada per
l’assemblea general de la Lliga Espiritual Mare de Déu de Montserrat. Montserrat, 3 de
desembre de 2017
És missió de la Lliga aportar criteri per judicar
el moment present i orientar l’acció
1. La Lliga malda
“per la millora espiritual i temporal del poble català, sota el patrocini de la
Mare de Déu de Montserrat.” i promou “la realització d’accions individuals i
col·lectives que enforteixen l’esperit català dels seus membres i el seu
compromís envers les característiques de la personalitat catalana”.
2. Així és com
la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat ha definit la seva missió
des de la seva fundació el 1899. Són paraules que, més enllà de l’aparença de
canvi i incertesa constants, ens donen un fonament espiritual sòlid per
afrontar el moment actual.
El sentit del camí emprés pel poble català: ésser!
3. Val la pena
clarificar el sentit del camí emprés pel nostre poble. D’altres ho han intentat
fer per nosaltres i han insistit en què tot neix d’un exagerat sentiment de greuge
i, per tant, de victimisme. Els danys que suposadament hem sofert, diuen, no
han de ser tants si tenim en compte el progrés econòmic i social del nostre país
de les darreres dècades. La queixa del catalans, afirmen, no té cap fonament i
el que viu actualment no és altre cosa que un altre dels episodis de deliri a
què ens té acostumats.
4. Aquestes
veus obliden un fet fonamental. El que el poble català ha plantejat no és una
queixa ni reclamació per al remei dels seu greuges, perquè un poble que només
sap queixar-se és un poble que no té gaire res a oferir als altres. Catalunya
vol ésser.
5. El que
busca ara el nostre poble és el seu reconeixement com a poble igual entre els
pobles d’Europa i la seva capacitat d’arribar a un pacte entre iguals. Un pacte per
al qual és evident que cal comptar amb les eines que proporciona la condició d’Estat
de què gaudeixen la majoria de pobles d’Europa.
6. Catalunya
vol viure com qualsevol altre poble europeu, amb pau i concòrdia amb els seus
iguals.
Ningú —ni un Estat, ni una altra nació, ni una
organització internacional— no té mai dret a creure que una determinada nació
no sigui digna d'existir
7. Qui es creu
amb un dret de domini sobre un altre és natural que desdenyi i qualifiqui de deliri
la proposta de pacte que li planteja aquell que d’entrada ja no considera com
el seu igual. L’exercici d’aquest domini és particularment refinat, ja que
s’usen unes lleis i unes polítiques aprovades sense el concurs del dominat,
sovint en contra dels seus interessos, tot i que, en fer-ho, es volen guardar unes
formes procedimentals “democràtiques”.
8. Aquesta ha
estat l’actitud de l’Estat espanyol en resposta al nostre plantejament i s’ha
anat agreujant durant el temps. El que fa anys era menyspreu displicent a la
reforma de l’Estatut proposada, s’ha endurit més i més, fins a convertir-se en
l’atac als ciutadans per robar-los les urnes, en ocupació del territori i de les seves institucions i en processos i
empresonaments d’innocents, anant més
enllà de la seves pròpies lleis i Constitució, les quals no han dubtat en
violar. L’arrel d’aquestes accions és sempre la mateixa: combatre, amb tota la
violència que permet l’Europa actual, l’exercici ple dels drets i les
llibertats propis del nostre poble.
La Lliga és reconeix en el profund sentit
democràtic i no violent del Poble català
9. Com ha
reaccionat el nostre poble davant d’aquestes agressions? Amb les seus defectes
i amb les millors de les seves virtuts.
10. Entre els
defectes, no és pas el menor la nostra tradicional dificultat d’unir-nos en un
projecte polític i de dotar-nos d’un lideratge clar i determinat en aquest
terreny.
11. Entre les
virtuts, cal comptar la constància, la valentia, el profund sentit democràtic, la
voluntat de pau i la determinació.
12. Així, quan
l’1 d’octubre vam protegir les urnes, no només protegíem la sobirania del
nostre poble, sinó la nostra voluntat tossuda de donar veu als nostres
conciutadans, perquè aquest és la manera justa de resoldre els conflictes.
13. Quan ara
demanem l’alliberament dels nostres presos i el retorn dels exiliats, no
busquem només refer unes dificultats personals, sinó el restabliment de la
justícia en una part d’Europa on s’ha suspès.
L’aportació específica de la Lliga al moviment
emprés pel nostre Poble
14. Queda clar
doncs que el poble català ha emprés un camí de millora espiritual i temporal.
Quina pot ser l’aportació de la Lliga a aquest moviment? Creiem que pot ser
múltiple.
1r Encoratjar a l’acció col·lectiva al costats de
les altres entitats del País
15. En primer
lloc, com ja hem fet reiteradament en els darrers mesos, animem tots els seus socis, amics i simpatitzants a participar i donar
suport a totes les accions que condueixin a l’alliberament del nostre poble i,
ara també, dels seus presos i represaliats polítics. Amb el convenciment que la causa és justa i
que el mitjans escollits, de pau i democràcia, són el més encertats.
2n Promoure els principis i criteris que aporta
doctrina social de l’Església
16. La Lliga
també ha de difondre, recordar, proclamar, àdhuc vindicar, que
aquesta voluntat del nostre poble i l’acció que ha endegat s’inscriuen plenament en la Doctrina Social de
l’Església.
17. Aquesta
doctrina, avalada per la màxima autoritat dels papes i del concili, afirma que és el poble el subjecte de l’autoritat
política, defensa la democràcia com a sistema i reconeix els drets dels pobles
i de les nacions, el primer dels quals és el de l’autodeterminació.
3r Promoure
el reconeixement de la identitat catalana en el terreny eclesial
18. Finalment,
la Lliga ha de promoure la voluntat col·lectiva
de reconeixement de la identitat catalana en el terreny específicament
eclesiàstic.
19. La tradició
de l’Església a Catalunya és d’una forta vinculació amb Roma. Els exemples
d’aquesta tendència es remunten als nostres moments fundacionals com a nació i
n’és un cas paradigmàtic la reivindicació, sempre exitosa, de la primacia de la
seu tarragonina.
20. La Lliga defensa
que ha arribat el moment de fer avançar aquesta tradició i aprofundir-hi i, per
tant, defensar el reconeixement de la nostra
Conferència Episcopal Tarraconense i la seva vinculació directa i sense
intermediaris amb la Santa Seu.
 |
| www.lalliga.cat |
