Tal persona no podia contenir les llàgrimes; un bisbe auxiliar deia: ‘ha mort amb fama de santedat’; un bon amic comentava ‘hem viscut un moment de transfiguració’...
Aquest proper dissabte, 7 de gener de 2012, a les 19 h, a la Parròquia de Sant Agustí, de Barcelona, celebrarem, com cada any, la missa en memòria de la Rosa Deulofeu. S’acompleixen 8 anys ja del funeral celebrat, al mateix temple, també un 7 de gener, dos dies després del seu traspàs, l’any 2004.
Aquella eucaristia del matí de dimecres 7 de gener de 2004, no va ser una eucaristia més, ni sumant-hi la dosi d’emotivitat que un funeral, més si és d’una persona jove, comporta. Crec que va ser un esdeveniment especial i crec també que aquesta experiència la van viure molts dels presents aquell dia. Hi he pensat sovint i em sembla remarcable.Jaume Galobart, referint-se a aquella jornada parlava d’Epifania del Senyor, precisament l’endemà de la seva festa litúrgica, una experiència de la manifestació de Déu a tothom. Si tantes coses són d’agrair a la vida de la Rosa, no ho són menys els fruits de la seva memòria, per això ens cal saber mantenir-la viva i actuant.
Pensant en el 7 de gener de 2004, he tornat a unes paraules que Josep M Rovira Belloso va escriure poques setmanes després: Molts vam experimentar, en les exèquies de Sant Agustí, la impressió que vivíem un moment religiós important: tal persona no podia contenir les llàgrimes; un bisbe auxiliar deia: ‘ha mort amb fama de santedat’; un bon amic comentava ‘hem viscut un moment de transfiguració’ (per la proximitat d’una vida transfigurada); el pare de la Rosa va agrair en la cloenda del funeral, que aquest do de Déu hagués brollat en la seva família... Jo vaig dir, a totes les persones que trobava a la sortida del temple, que em semblava viure el darrer episodi de la vida de santa Teresa de Lisieux. No penso que això fos emotivitat d’un moment. Com més dies passen, més penso que Déu ha visitat el seu poble, com en temps de Josep Oriol. El Senyor ha mostrat el seu amor a la nostra estimada ciutat.
Han passat 8 anys i molts seguim pensant el mateix que Mn. Rovira: que Déu ha visitat el seu poble, que la Rosa durant quaranta-quatre anys ens va mostrar que Déu és molt a prop de les persones i que ens ho pot seguir mostrant, si hi som receptius.
