A les passades eleccions europees em vaig estrenar com a abstencionista, però no reincidiré. Enguany aniré a votar.
No es pas que la campanya electoral m’hagi animat a fer-ho. Potser és que ja tinc molt oblidades les anteriors, però aquesta em sembla especialment degradada sobretot pel que fa al dos grans partits espanyols. Però de tals circumstàncies no se’n escapen les seves sucursals o delegacions catalanes. No ens poden tractar així als electors!
Però aniré a votar. No és cert que tots els polítics siguin iguals –encara que sovint s’assemblin molt-. Ben segur que ningú accepta una generalització així del seu col·lectiu (tots els metres són iguals? tots els futbolistes són iguals? ...). I, a Catalunya, hi ha algun cap de llista –més d’un, fins i tot- amb cara i ulls. Fins i tot amb capacitat de dir coses interessants, encara que mig ofegades entre tant soroll, tòpics i banalitats.
Tal com està tot plegat, el sentit del deure i la responsabilitat em faran anar a votar i podré fer-ho sense massa entusiasme però, casualment, amb confiança respecte el nom que encapçalarà la llista que posaré al sobre. Dic casualment perquè en aquesta democràcia tutelada no em deixen triar candidats sinó paquets on deu haver-hi de tot. Per quan llistes obertes? Que ja som grandets!
No es pas que la campanya electoral m’hagi animat a fer-ho. Potser és que ja tinc molt oblidades les anteriors, però aquesta em sembla especialment degradada sobretot pel que fa al dos grans partits espanyols. Però de tals circumstàncies no se’n escapen les seves sucursals o delegacions catalanes. No ens poden tractar així als electors!
Però aniré a votar. No és cert que tots els polítics siguin iguals –encara que sovint s’assemblin molt-. Ben segur que ningú accepta una generalització així del seu col·lectiu (tots els metres són iguals? tots els futbolistes són iguals? ...). I, a Catalunya, hi ha algun cap de llista –més d’un, fins i tot- amb cara i ulls. Fins i tot amb capacitat de dir coses interessants, encara que mig ofegades entre tant soroll, tòpics i banalitats.
Tal com està tot plegat, el sentit del deure i la responsabilitat em faran anar a votar i podré fer-ho sense massa entusiasme però, casualment, amb confiança respecte el nom que encapçalarà la llista que posaré al sobre. Dic casualment perquè en aquesta democràcia tutelada no em deixen triar candidats sinó paquets on deu haver-hi de tot. Per quan llistes obertes? Que ja som grandets!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada