dimecres, 30 de juny del 2010

I encara s’ho gasten en propaganda!

Quan l’esbodellament de l’Estatut m’havia distret momentàniament de la injusta i maliciosa retallada a l’escola concertada, fullejant el diari, topo aquest matí amb un anunci a dos pàgines pagat pel departament que dirigeix el Conseller Saura. El titular principal és Tecnologia millor per lluitar contra els incendis de l’estiu, acompanyat d’una gran foto d’un helicòpter del que destaca especialment el logo del departament del Sr. Saura. Propaganda pura i dura! Encara tenen la barra de dir que és informació de servei per a la ciutadania!
Aquests que dilapiden l’escàs diner públic disponible per fer-se propaganda són els que ens demanen comprensió per la situació econòmica que vivim. Una mica d’exemplaritat, si us plau, abans de començar a parlar.
Un dia més em reafirmo amb la necessitat d’oposar-nos frontalment al mal govern.

dimarts, 29 de juny del 2010

No és a favor de l’Estatut, sinó del dret a decidir

El dimarts 25 d’agost de 2009 vaig escriure una anotació en aquest blog amb aquest mateix títol: No és a favor de l’Estatut, sinó del dret a decidir. Constato que en aquesta línia va la convocatòria que Òmnium acaba de fer per a una manifestació el proper 10 de juliol.


L'Estatut plebiscitat pel poble de Catalunya ja va tenir una retallada pràctica encoberta en la negociació del finançament autonòmic. Per a mi va ser la prova definitiva de que d'aquest estatut no es podia esperar gran cosa. Al cap de ben poc ja era vell.

divendres, 18 de juny del 2010

Vàrem omplir la plaça de Sant Jaume

[foto de La Vanguardia]

[foto de Sergi Gallego]

Ahir, amb l’ajut de molts, vàrem omplir la Plaça Sant Jaume de Barcelona. Més de 5.000 persones vàrem defensar l’escola concertada i a tots els qui hi treballen. És una fita important per tal que la nostra veu sigui escoltada. Alguns mitjans de comunicació ho recullen fidelment (Avui, La Vanguardia, El Periódico) i altres opten per un clamorós silenci. Moltes gràcies a totes i tots.

Més fotos de la concentració clicant aquí.

dimecres, 16 de juny del 2010

L’escola concertada sortirà al carrer

CATALUNYA RÀDIO- Notícia llegida als butlletins informatius: ‘Les escoles concertades duran als tribunals la retallada de sous als professors’

EL PAÍS- La escuela concertada llevará a los tribunales a Educación por recortar el sueldo de los docentes

CATALUNYA RELIGIÓ- L’escola concertada surt al carrer

DIARI DE GIRONA- L’escola concertada surt al carrer contra la política de la Generalitat

Llegiu a: http://www3.escolacristiana.org/wp_recullpremsa/

dimarts, 15 de juny del 2010

Roda de premsa de la concentració del 17 de juny

Aquest matí, representants de les 11 entitats convocants de la concentració d'aquest dijous, contra la discriminació de l'escola concertada, hem ofert una roda de premsa per explicar-ne els motius. Els lectors de Vent de Cara, ja els coneixeu prou!

dilluns, 14 de juny del 2010

Magma

Aquell impuls profund que confereix

densitat a silencis i paraules
no ens l'han arrabassat, ni l'arbre en què
tots els vents conflueixen i s'exalten.
Una cortina blava ens fa de mar
perquè la hisenda és magra; però totes
les veus del temps inciten al retorn
i són altes i clares les mirades.
¿D'on sinó del profund d'aquest combat,
n'haurem senyals i força? Tant vida
no creix debades. Fosca i llum fan un
sol baluard i els anys ens configuren
a poc a poc. Petgem sense temor.
Tots els camins proclamaran certeses.
Miquel Martí i Pol (L'àmbit de tots els àmbits, 1980)

diumenge, 13 de juny del 2010

Un fet insòlit: l’Escola Cristiana surt al carrer!

L’escola cristiana de Catalunya (titulars, professorat i AMPAs) junt a les principals organitzacions de l’escola concertada, han convocat una concentració davant el Palau de la Generalitat, per al dijous dia 17 de juny, amb el lema: no a la discriminació! Aquesta convocatòria és un fet insòlit. Mai l’escola cristiana havia convocat un acte al carrer i amb aquest marcat caràcter de protesta. Mai l’escola concertada havia fet una convocatòria conjunta amb el grau d’unitat que caracteritza aquesta.

dijous, 10 de juny del 2010

No a la discriminació!

L’escola concertada de Catalunya diu
no a la discriminació!

Després de la postergació de l’escola concertada i de les seves necessitats acumulades en els darrers temps, ara el govern de la Generalitat, de manera unilateral i injusta, vol fer pagar la crisi al professorat d’aquestes escoles.

Les comunitats educatives de l’escola concertada de Catalunya (titulars, professorat, personal d’administració i serveis i famílies que hi confien l’educació dels fills) no poden acceptar aquestes mesures:

Cap retallada al professorat de la concertada

Per una resposta a la crisi, pactada, solidària i ben gestionada

Per expressar aquesta voluntat, es convoca totes les comunitats educatives de les escoles concertades de Catalunya i persones que comparteixin aquestes justes reivindicacions a la:

Concentració
a la Plaça Sant Jaume de Barcelona
Dijous 17 de juny de 2010 a les 19 h

Convoquen:
Agrupació Escolar Catalana - AEC
Confederació de Centres Autònoms d’Ensenyament de Catalunya - CCAEC
DINCAT - Associació Empresarial d’Economia Social
Federació Catalana de Centres d’Ensenyament de Catalunya - FCCEC
Federació d’Associacions de Pares d’Escoles Lliures - FAPEL
Fundació Escola Cristiana de Catalunya - FECC (Associació de Professors de les Escoles Cristianes de Catalunya - APECC, Associació Professional Serveis Educatius de Catalunya - APSEC, Confederació Cristiana d’Associacions de Pares i Mares de Catalunya - CCAPAC)
Unió General de Treballadors de Catalunya - UGT
Unió Sindical Obrera de Catalunya - USOC

dissabte, 5 de juny del 2010

Ens aixequen la camisa

El malbaratament de recursos públics no s'atura.
Els anuncis de retallades coincideixen en el temps amb notíces com aquesta: El Govern accelera els concursos de mèrits per blindar els sous als càrrecs directius.

divendres, 4 de juny del 2010

Solidaritat

L'oposició frontal a la retallada salarial del professorat de la concertada, es pot qualificar de poc solidaria?
Sens dubte hi ha gent que ho passa ptijor, la crisi és ben real i la situació és molt greu, però els qui ens governen tenen alguna credibilitat per demanar-nos austeritat, sacrificis o solidaritat?

Solidaritat amb els que més pateixen o solidaritat amb ells, els primers responsables del dèficit públic que obliga ara a les retallades desesperades i sense miraments?

Motius per expressar aquest dubte n'hi ha molts. Sense anar més lluny podem analitzar els exemples d'austeritat del tripartit. Però tampoc l'Estat es queda curt amb Ministeris sencers sense competències, institucions tant útils i imprescindibles com el Senat... i també tenim els Ajuntaments, les Diputacions, els Consells Comarcals... sort que encara no han arribat les Vegueries!

I rèmores històriques (com les peonades) o remores incomprensiblement més modernes com la bogeria antieconòmica de la xarxa espanyola de l'AVE encara en ple desenvolupament (allò del "coser España con hilos de hierro" de la Maleni).

I si calia arribar a retallar en educació, hi havia alternatives més justes i eficaces.

Sense que s'assumeixin responsabilitats no hi ha credibilitat per demanar solidaritat. Algú les pensa reconèixer i assumir algun dia?

dimarts, 1 de juny del 2010

Maragall no té cap justificació

El conseller Maragall no dona (ni té) cap justificació a la retallada a la concertada. Una mesura:

Socialment injusta:

El professorat de la concertada fa més hores de classe, amb més alumnes i amb menys recursos (fa basarda repetir-ho però per algun missatge rebut, hi ha gent que no se n’assabenta i és que el nostre sistema educatiu sembla que ha causat estralls en la capacitat de comprensió de molta gent).

Políticament malintencionada:

Instada per sector minoritaris del govern per desestabilitzar l’escola concertada, enfrontar sindicats i titulars de centre i generar divisió entre el professorat de l’escola concertada (ara els que estan en nivells no concertats a una mateixa escola passaran a cobrar més que els companys de nivells concertats).

Jurídicament deficient:

Un autèntic nyap jurídic que genera una total inseguretat respecte les mesures a totes les parts implicades: treballadors, empresa i administració pública (vulnerant la negociació col·lectiva i els mandats constitucional i estatutari).