divendres, 29 d’abril del 2011

Consellera Rigau: deixi’ls tancar!


Foto d'Oriol Vàzquez publicada a l'Avui
 Diu la premsa que ahir va haver-hi una escadussera tancada d’alliberats sindicals en un edifici annex a la seu del Departament d’Ensenyament. Sembla que la cosa va durar poc. Llàstima! La tancada d’alliberats sindicals era una magnífica oportunitat de pedagogia social. Ja es podien passar tant un dia com cinc anys tancats, que no hi hauria el més mínim perill de trobar-los a faltar enlloc. Així es posaria de relleu d’una vegada per totes la seva utilitat social, que és la mateixa ja estiguin tancats a la Conselleria, reunits a les seves seus o fent el “cafelito” al bar.

Els alliberats sindicals són una xacra del nostres sistema, ja que esdevenen una mena de funcionariat més pròpia de models totalitaris i caducs, com el sindicalisme vertical del franquisme o l’estat corporatiu de Mussolini (disculpeu, però ara que es compleixen anys del seu afusellament, m’ha vingut al cap).

A l’ensenyament públic català els sindicats han estat especialment actius i amb un poder que –diguem-ho pel seu nom- vulnera l’equilibri de poders d’una societat democràtica. La política educativa a Catalunya ha estat massa condicionada per uns sindicats que tot i dir-se de classe solen actuar de manera brutalment corporativa. Un dels darrers i més indignes regals del tripartit –amb la crisi ja esclatada- va ser ampliar substancialment el nombre d’alliberats sindicals a l’ensenyament públic. Encara no sabem què van voler pagar amb aquest gest.

Si és temps de sacrificis, ho ha de ser per a tots! Disculpeu la indignació però, en circumstàncies com les actuals, o juguem tots o estripem les cartes! (en calent també em ve al cap una versió més grollera d’aquest principi, però no quedaria bé escriure-la).

Si a aquesta gent dels sindicats tant els preocupa la manca de professorat als centres, que abandonin el seu estatus i tornin a fer classe (tot i que ja sé que molts estareu pensant que els alumnes no tenen cap culpa!). I si es volen tancar, per a mi, allà poden quedar-s’hi fins que els tornin les ganes de treballar com a professionals i no com a buròcrates.

divendres, 15 d’abril del 2011

Les activitats complementàries de la concertada no són cap discriminació per a ningú!

Es normal que les retallades crispin els nervis, però no cal anar dient disbarats com hem anat sentint tota la setmana a l’entorn de la sisena hora. La CCAPAC ha tingut que sortir al pas amb aquesta nota:

Les activitats complementàries de la concertada no són cap discriminació per a ningú!

Si es destinen fons públics per a finançar la sisena hora cal que sigui en igualtat de condicions entre el sector públic i el concertat

Amb motiu de la retirada parcial de la 6ª hora a l’escola pública hem hagut de tornar a sentir discursos que pensàvem oblidats sobre igualtat i discriminació entre escola pública i escola privada concertada.

Davant d’aquests fets, la CCAPAC, que representa les famílies de més de 250.000 alumnes, vol deixar palès que, en l’actual situació dels horaris escolars, l’única discriminació existent és la que sofreixen els pares i mares que opten per l’escola concertada ja que, si volen que la jornada escolar sigui de 6 hores han de pagar una quota per a la sisena hora, la qual cosa no passa a l’escola pública.

D’altra banda, el manteniment de les activitats complementàries que són les que configuren la sisena hora a les escoles concertades no suposa cap discriminació per a ningú, faci el que faci l’escola pública. Tot i que la CCAPAC les recomana i advoca per la seva plena continuïtat, la participació en aquestes activitats és decisió voluntària per a les famílies.

Res impedeix a les AMPAs de les escoles públiques organitzar activitats extraescolars amb el mateix caràcter que tenen les activitats complementàries a l’escola concertada i que les famílies les financin, tal com fem les de l’escola concertada.

En qualsevol cas, si fora recomanable mantenir ajuts o beques per aquelles famílies que no pugessin pagar la quota corresponent, caldria que ho fossin tant per a les de l’escola pública com per a les de l’escola concertada, defugint la discriminació que fins ara hem patit el col·lectiu concertat.

Barcelona, 15 d’abril de 2011

[Sobre la 6a hora i els seus embolics també podeu lleguir: La 'sisena hora', el talisma de la nostra escola.]