divendres, 26 de febrer del 2010

Maragall front al xantatge sindical

Catalunya està fatigada de tripartit i els docents, de tots els sectors, estan més que fatigats de les administracions educatives (de la d’aquí i de la d’allà). La cosa dels docents ve de lluny. Els continus canvis normatius, fins i tot al bell mig del curs escolar, el creixent pes burocràtic sobre les escoles, les mesures incomprensibles... Sovint aquestes coses arrenquen de Madrid, com la famosa LOCE avortada en els primers mesos d’aplicació, substituïda per una LOE amb previsions vulnerades pels propis governs. La llista seria llarga i els responsables molts, però acaba pagant el darrer en arribar, el de més a prop i, en aquest cas també, el més valent a l’hora de manifestar-se: Ernest Maragall. A més, la crisi econòmica ha entrempat del tot un Departament d'Educació que venia d'una gran expansió en despesa, assumint compromisos més enllà de les seves reals possibilitats i ara la situació econòmica és molt greu (que ho preguntin a la concertada!). Amb tot plegat, el Conseller ha esdevingut l’ase dels cops preferit pels sindicats.

Però ni la crisi, ni el desconcert i malestar del professorat no justifica el xantatge al que volen sotmetre al Conseller Maragall, gairebé des dels inicis del seu mandat, els sindicats de l’ensenyament públic, malacostumats per l'excessiu poder que se'ls havia conferit. Ara hi tornen amb una nova i covarda proposta de vaga. Convocar un dia de vaga desqualifica els seus propis arguments. Si tant enfonsat i sense remei està l’ensenyament públic i tan penoses son les condicions laborals del professorat perquè no fan el pols definitiu i convoquen una vaga indefinida? Se’ls veus massa el llautó!

Ja sabem que el pitjor dels xantatges és caure en el parany de cedir, perquè aleshores la roda no s’atura. Però aquests aviciats sindicalistes van perden el desmesurat crèdit públic que tenien. Denuncien el descrèdit de l’ensenyament públic, però no s’adonen –o no volen adonar-se’n- que a l’hora de desacreditar-lo ells han estat els agents més eficaços.

dimecres, 17 de febrer del 2010

“Aquests son els meus principis, si no li agraden en tinc d’altres” (Groucho Marx)


Tot l’afer Maragall (Ernest) - Montilla, del 10 al 15 de febrer, podria ser perfectament una estratègia pactada per satisfer interessos partidistes (el teatre -o carnaval- de la política). O no. No sé quin dels dos supòsits deixa en pitjor situació a Ernest Maragall. En qualsevol cas molt avall. Un descrèdit profund i definitiu! Em sap greu. Quina fatiga!

M'adono que he estat 15 dies sense atendre el blog. Potser millor així. Hi ha coses que no les salva ni un tel d'ironia.  Avui, dimecres de cendre, comença la quaresma. Aquest any sembla que la guardarem amb recta observança. No sé si farem molt dejuni, però el sacrifici i la mortificació estan més que assegurats. Penitentia agite!

dimarts, 2 de febrer del 2010

Voluntariat en família: un projecte oportú

(Publicat al blog de Xarxanet.)

En el 2n Congrés de l’Associacionisme i el voluntariat, ja llunyà en el temps, un de les novetats abordades va ser la necessitat de trobar nous formats al compromís voluntari i noves formes d’articulació d’aquest, davant del possible estancament dels models més tradicionals.

Entre aquestes noves formes o estratègies de voluntariat es parlava, per exemple, del voluntariat corporatiu o del voluntariat familiar. A la pràctica, però, aquestes idees, especialment la segona, varen restar en poc més que idees. És per això que m’ha sorprès molt favorablement i m’ha interessat força el Projecte Voluntariat en família Pare Manyanet, promogut per dues AMPAs d’escoles de Barcelona: la del Col·legi Pare Manyanet del barri de les Corts i la del Col·legi Jesús Maria i Josep del barri de Sant Andreu.

La idea és molt bona ensems que simple. Es tracte que el compromís voluntari sigui del conjunt de la família o d’una part d’aquesta i no tant sols individual com ho és habitualment. Poden ser pares i fills conjuntament, avis i nets, la parella... totes les combinacions possibles tot i que serà més ric quan més àmplia sigui la participació dels elements familiars i especialment si es manté una composició intergeneracional. Les característiques del compromís (durada, intensitat...) poden ser variables en funció de la diversitat de projectes en els que es pugi participar. Els àmbits de voluntariat on intervenir també poden ser diversos. Per tal d’encaixar en una dinàmica familiar cal prioritzar aquells en que el perfil del voluntari pot ser intergeneracional i l’activitat es pot desenvolupar en petit grup.

En l’exemple que ens ocupa, la selecció d’àmbits i projectes de voluntariat inclou voluntariat ambiental (col·laboració amb el Projecte rius i amb el Centre d’acollida d’animals de companyia), voluntariat social (col·laboració amb Amics de la Gent Gran, amb residències de geriàtriques dels barris respectius i amb campanyes de recollida d’aliments) i voluntariat educatiu (suport escolar i activitats extraordinàries a l’escola). Analitzant aquesta selecció podem veure també que ofereix una diversitat en quant a durada, intensitat, temporalitat i demés condicions de l’activitat a realitzar i facilita, per tant, l’encaix amb les possibilitats i interessos d’un gran nombre de famílies o nuclis familiars.

Més enllà de possibilitar una major presència de voluntaris i dels beneficis (no econòmics, està clar!) que tota acció voluntària comporta a qui la realitza, els beneficis per a la família també poden ser molt importants. M’agradaria anar-hi a fons en un altra ocasió, quedem-nos ara amb el més evident: el voluntariat en família és una excel·lent alternativa d’oci familiar. Un àmbit on l’oferta és més exigua del que ens pot semblar a primera vista.

Per acabar aquesta primera noticia sobre el Projecte, voldria destacar-ne encara dues virtuts. En primer lloc que l’opció no ha estat crear nous projectes de voluntariat o noves entitats en un món ja prou marcat pel minifundisme sinó col·laborar amb entitats ja existents. La segona virtut la trobo en l’origen de la iniciativa: dues AMPAs. La funció de les AMPAs no pot ser només, ni principalment, promoure activitats extraescolars per als alumnes per tal d’ocupar-ne quant més temps millor. Preocupar-se per la vida familiar és important i amb un projecte com el voluntarit en família es pot estar explorant una beta molt fructífera. Tant de bo el projecte reïxi i en seguim parlant.