dimarts, 22 de desembre del 2015

Nadal, és a dir naixement. Bon Nadal!

Nadal ha esdevingut una festa, o un conjunt de celebracions, bigarrada de sentits i de símbols, a voltes contradictoris. No ho dic amb afany crític -la majoria de crítiques que escolto em semblen del tot hipòcrites-, ni tampoc nostàlgic. Així és el món en el que vivim i en podem pensar de millors, però no crec que els trobem mirant enrere.

Amb tot, mentre al Nadal li diguem Nadal, ni que sigui etimològicament ens remet a un "natalici", a un "naixement".  I si ens apuntem a la moda, fa temps adoptada, dels termes anglosaxons, no podem oblidar que "Christmas" es una paraula derivada d'aquell el naixement del qual celebrem: Crist. 

La novetat i la singularitat d’un fet insòlit en tota tradició religiosa: un Déu que es fa home, plenament home. Potser val la pena que ens deixem sorprendre i interrogar per aquesta realitat, encara que sigui contemplant una imatge que hem vist milers de vegades –la de l’infant nu al pessebre o als braços de la mare-. 

Us convido a provar-ho i si els interrogants neixen no els foragiteu de vosaltres. I si voleu anar un xic més enllà proveu amb aquesta meditació nadalenca de Gregorio Luri: El dubte fructífer.

Molt bon Nadal!

dilluns, 26 d’octubre del 2015

Interludi (vers una nova etapa professional)

Comiat amb agraïment

Després de més de dotze anys assumint la responsabilitat de secretari general adjunt de la FECC, a l’inici d’aquest curs escolar, vaig demanar al secretari general, Enric Puig, el meu relleu. De comú acord vàrem fixar que aquest fos efectiu en acabar el mes d’octubre, havent ja engegat el curs.

Un alt nivell de responsabilitat, l’exercici de tasques molt diverses i una intensa dedicació mantinguda en el temps, a alguns ens arriba a buidar una mica i fa necessari  aturar i ressituar-se. Sovint la renovació és necessària i positiva, tant per les persones com per les institucions. Per això aquesta decisió de canvi professional que, un cop traspassades les meves actuals responsabilitats, començaré a planificar.

No puc resumir el que han suposat aquests anys intensos i apassionants dels que estic molt satisfet d’haver viscut. El sentiment predominant és el de l’agraïment, començant per en Francesc Riu que va crear aquest lloc i em va proposar assumir-ne la responsabilitat i per n’Enric Puig que ha continuat confiant amb mi al llarg dels seu anys de mandat, també pels companys de feina amb els que he col·laborat en una tasca que no pot reeixir sinó és d’equip i que són la garantia del servei que la Fundació ha de seguir prestant. I m’aturo aquí perquè l’agraïment es per tanta gent que és literalment innombrable.

El millor, sens dubte, ha estat conèixer tanta gent, com la que esteu al front de les aules, de les escoles, de les institucions titulars d’escoles i d’altres institucions relacionades amb l’educació, que viviu amb passió i amb responsabilitat una autèntica vocació educativa, que és sempre una vocació d’amor i servei. Sovint hem compartit també una inspiració i un sentit darrer a tota la nostra vida que és el que ens dona la voluntat d’estar arrelats a Crist, com les sarments ho estan del cep.

Segur que, amb molts, el viaranys de la vida ens poden donar noves ocasions de trobada i col·laboració i serà quelcom joiós.

Aprofito per demanar perdó pel mal que hagi pogut fer, que haurà estat involuntari, i per les errades que segur he comés en aquest llarg període. Us prego benvolença atenent que, si més no de manera conscient, m’he guiat sempre per allò que he cregut millor per al col·lectiu de l’Escola Cristiana de Catalunya, amb lliurament total i amb plena lleialtat institucional.

Per tot plegat gràcies. Gràcies. Gràcies.

Moment d’aturada

Entro en un moment de reflexió per repensar algunes coses i pensar com encarar una nova etapa professional.

De moment no publicaré en el blog, que ja tenia molt abandonat des de fa un cert temps i faré més silenci a les xarxes socials. Quan tingui més encarrilat el futur decidiré que n’he de fer del blog (tancar-lo, continuar-lo o reorientar-lo) i també quina presència serà bo de tenir a les xarxes socials i en altres àmbits.

Ara, per a mi, és moment per a un interludi.

dijous, 10 de setembre del 2015

Missa en commemoració de la Diada Nacional de Catalunya

Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat

Seguint una tradició centenària, la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat organitza, un any més, la Missa en commemoració de la Diada Nacional de Catalunya, l’onze de setembre de 2015.


La Lliga convoca el poble català a l’Eucaristia concelebrada per pregar per tots aquells patriotes catalans que ens han precedit i que han donat la seva vida per Catalunya o l’han dedicada al seu enaltiment.

Com és costum, aquest acte es celebrarà a la basílica de Santa Maria del Mar, el proper 11 de setembre a les 10,00 hores del matí, i serà presidit pel Cardenal Arquebisbe de Barcelona, monsenyor Lluís Martínez Sistach.

Esperem veure’ns honorats amb la vostra companyia en l’únic acte religiós que es celebra a Barcelona amb motiu de la Diada.

dimarts, 17 de febrer del 2015

Llibertat i responsabilitat a l’hora de triar escola

Cada any, moltes famílies han de triar escola per als seus fills, bé perquè comencen l’escolarització, bé perquè canvien d’etapa, bé perquè senzillament volen canviar de centre.

És una decisió important que cal afrontar responsablement, amb coneixement delsdrets que assisteixen els pares i amb una valoració acurada de les possibilitats existents.


Llegeix l'article aInici

Quin preu estem disposats a pagar?

A l'estiu vaig escriure aquest article per CatalumyaReligió.Cat
No l'havia penjat al blog. Avui ho faig esborronat per més vessaments de sang. 
Sembla que no estem massa disposat a pagar cap preu o que tenim massa por, però el terror augmenta al món.  

Les notícies internacionals d’aquest estiu són especialment sagnants, pels diferents focus de conflicte: Síria, Iraq, Nigèria, Gaza, Ucraïna... i d’altres que sempre queden més amagats de l’interès mediàtic. Sovint ens arriben noves, i fins i tot imatges, de matances especialment esfereïdores per la seva crueltat.

La reacció immediata i espontània és demanar-nos si la comunitat internacional no pot fer-hi alguna cosa. Però no ens aturem massa a pensar qui és aquesta comunitat i quins interessos serveix. Més enllà de les simplificacions reduccionistes, si aprofundim, al si d’aquesta comunitat ens trobarem a nosaltres mateixos i, per tant, aquests interessos són en bona part els nostres.

Quan es diu que els americans només actuen en els conflictes motivats pel petroli (o altres interessos) oblidem que tots volem un preu baix del petroli, encara que alguns se’n beneficiïn molt més que d’altres. Les conseqüències de les sancions russes en la fruita dels nostres pagesos ha posat en evidència la connexió directa de moltes realitats aparentment allunyades i com n’és de cert que aquesta “comunitat internacional” també som nosaltres individualment i no tant sols els governs i les superestructures anònimes.

Per això, després de l’esgarrifança en sentir o veure la barbàrie del món, el que haurem de començar a preguntar-nos és, si volem fer alguna cosa, quin preu estem disposats a pagar. I no ho dic ara en termes de vides humanes, que també. Però el tema de les intervencions militars requereix un altre debat. Quin preu estem disposats a pagar en termes de benestar personal, diguis preu del petroli, recessió econòmica o altres conseqüències. Al cap i a la fi, en aquests termes sempre serà un preu molt més econòmics que si comptem vides humanes, tot i que aquest principi avui no sé si està prou assentat.

No justifico la inacció ans al contrari. Apel·lo no a la indignació, sinó al compromís autèntic per la pau al món i per aturar la barbàrie a costa dels nostres nivells de benestar. Sabent que té un preu i estant disposats a pagar-lo.  

Dret a triar escola: com exercir-lo?

Podem triar el centre que vulguem, sempre que tingui places disponibles           
Els pares poden escollir l’escola que prefereixen per als seus fills. Un dret amb limitacions, però eficaç
La Generalitat acaba d’anunciar els terminis per sol·licitar l’admissió als ensenyaments no universitaris per al proper curs escolar i que en el cas dels ensenyaments obligatoris i el segon cicle de l’educació infantil (de P3 fins a 4t d’ESO) serà del 10 al 17 de març. Un bon moment per recordar un dels drets que assisteixen als pares pel que fa l’escolarització dels fills.
Per això us enllaço l'article publicat al Matí Digital.