divendres, 27 de desembre de 2019

Missa 16è aniversari de Rosa Deulofeu

16è aniversari - Rosa Deulofeu

En el setzè aniversari del seu traspàs, tots el que la recordem des de l’esperança en Crist ressuscitat, us convoquem a l’eucaristia en la seva memòria, presidida pel  Excm. i Rvdm. Sr. Sergi Gordo Rodríguez, bisbe auxiliar de Barcelona.

Dimarts, 7 de gener de 2020, a les 19 hores.
Parròquia de Sant Agustí de Barcelona.
Plaça Sant Agustí, 2 – Metro línia 3 estació Liceu.




Rosa Deulofeu i González (29 d'abril de 1959 - 5 de gener de 2004) va ser una laica barcelonina, lliurada de manera exemplar a ajudar i propagar el missatge cristià entre els joves de tota condició.

Es dedicà a l’educació en el lleure, a la formació de monitors i directors de lleure i a la pastoral de joventut. Aquesta darrera tasca la realitza com a delegada de pastoral de Joventut de l’arquebisbat de Barcelona, al llarg de més de 10 anys, i també des del Secretariat Interdiocesà de Joventut de Catalunya i Balears. Va col·laborar i participà en diverses entitats (Moviment de Centres d’Esplai Cristians, Escola de l’Esplai, Cursets de Cristiandat, Moviment Cristià de Joves, Fundació Escola Cristiana de Catalunya, Hospitalitat de la Mare de Déu de Lourdes...), va col·laborar amb Radio Estel i va ser membre del Concili Provincial Tarraconense de 1995.

L’Arquebisbat de Barcelona, el 2009, va obrir una causa de beatificació per a la Rosa, que va seguint el seu curs.

Si voleu rebre informació faciliteu les vostres dades a Associació Rosa Deulofeu: amicsrosa@gmail.com

Ajudeu a difondre el missatge de fe i vida de Rosa Deulofeu. Feu les vostres aportacions econòmiques al compte: ES44 2100 3006 9321 0729 4864

dijous, 25 de juliol de 2019

Vèncer el consumisme


Entrevista que em va fer Òscar Bardají i Martín per al Full Dominical

La manera de consumir ens configura com a persones, i el consumisme de tota una societat està vinculat a la crisi social i ambiental que s’està patint a escala global i que ens urgeix a canviar la nostra manera de viure. Conscient d’això, el mestre, educador social i pedagog Carles Armengol es proposa en el llibre Canviar el consum per canviar la vida (Ed. Claret) conscienciar-nos sobre el canvi en els nostres hàbits i descobrir-nos fins a quin punt ens és urgent aplicar-los.


El consumisme ens està fent més pobres com a persones?

El consumisme és un estil de vida que consisteix a cercar la resposta a totes les nostres necessitats en la compra o en el consum de quelcom aliè a nosaltres. Tot acaba esdevenint objecte de consum que usem i llancem. No només l’aliment o el vestit, sinó la cultura, les mateixes relacions humanes o fins i tot l’espiritualitat. Aquesta dinàmica ens fa cercar tota solució fora de nosaltres mateixos, no ens fa créixer i ens empobreix, i la nostra experiència de vida es va fent superficial.

Què proposa per ajudar al canvi en els nostres estils de vida?

L’estil de vida és fruit d’un conjunt de circumstàncies de l’entorn –econòmiques, socials, culturals...-, però també de la nostra decisió o de la manca d’ella. Sovint aquest estil de vida consumista és una dinàmica en la que estem immersos i de la que no n’acabem de ser conscients. Un primer pas és ser-ne conscients. Una proposta educativa sobre el consum implica prendre consciència de perquè i com consumim i, des d’aquesta consciència, avançar cap a un consum responsable.

El llibre és una interpel·lació directa als cristians...

La interpel·lació s’adreça a tots els educadors –en especial als cristians seguint el missatge de la Laudato si’ del Papa Francesc- i a tota la humanitat. Afrontem problemes globals que requereixen una intervenció de tots. Com a seguidors de Jesús ens hem de sentir particularment concernits per la crisi social i mediambiental que vivim, i que té arrels en comportaments contraris als ensenyaments cristians.

En versió castellana es pot llegir aquí.


divendres, 28 de juny de 2019

Per canviar el consum primer cal ser-ne conscient i tenir criteri

Presentació del llibre Canviar el consum per canviar la vida, premi Joan Profitós d’Assaig Pedagògic 2019, 

20190626-presentacio-canviar-consum-armengol (3)

(Claret) L’Editorial Claret va presentar aquest dimecres el llibre Canviar el consum per canviar la vida, premi Joan Profitós d’Assaig Pedagògic 2019, en un diàleg entre Josep Maria EsquirolLaura Mor i Carles Armengol. Laura Mor, editora i periodista que va conduir l’acte, va iniciar la presentació introduint el filòsof Josep Maria Esquirol, autor de La penúltima bondatLa resistència íntima i el Respirar dels dies; i el pedagog i autor del llibre a presentar, Carles Armengol, actual responsable d’anàlisi i relació amb les confessions religioses a la Direcció General d’Afers Religiosos, que ha treballat en diverses fundacions socials i educatives.

El llibre fa una proposta pedagògica i també de canvi d’hàbits, en l’estil de vida. Des d’un punt de vista pedagògic, l’autor va defensar que “per canviar el consum, primer cal ser-ne conscient i, en segon lloc, tenir criteri”. El treball d’Armengol aborda la dimensió personal i antropològica del consum i ofereix orientacions sobre com educar i ajudar al canvi necessari en els nostres estils de vida. L’obra descobreix també fins a quin punt és urgent aplicar aquests canvis. Laura Mor va subratllar que “el llibre reflexiona sobre com fem les coses, com decidim viure, com decidim caminar”.

Per la seva banda, Carles Armengol, va explicar que el primer pas per canviar alguna cosa era ser-ne conscient. I un cop se n’era, calia tenir criteri, un concepte associat al sentit comú, que ens havia de donar la base en el context de la conversió ecològica. En el llibre, l’autor recupera textos bíblics, referències a la doctrina social de l’Església i tot un llegat eclesial que ens ajuda a orientar-nos.

Fent referència a l’encíclica de Laudato Sí, Laura Mor va citar una frase del papa Francesc on afirmava que: “mentre més buit està el cor de la persona, més necessita objectes, comprar, posseir, consumir”. Davant d’aquesta relació entre el tenir i el ser,  el filòsof Josep Maria Esquirol va aprofundir en el significat de la paraula consum,  afirmant que el concepte en sí no era intrínsecament pervers, sinó que era la degeneració d’aquest, és a dir, el consumisme, el problema principal ja que ens mantenia indeterminadament insatisfets i ens limitava a les satisfaccions passatgeres i superficials. 

Davant d’aquest context on la societat tendeix a fer-ho tot consumible i a reduir-ho a objecte de consum, la periodista va fer referència a una cita del llibre que deia: “El creador, viu entre nosaltres, i la seva presència no ha de ser fabricada, sinó descoberta, revelada”. L’autor va afirmar que la frase en el llibre connectava amb el consumisme com a estil de vida, com a model, i que situava la satisfacció de les nostres necessitats fora de nosaltres mateixos.

Carles Armengol també va fer referència a l’encíclica de Laudato Sí’ del papa Francesc, que parla de la conversió ecològica integral, que planteja una mirada sobre la realitat i intenta abastar els problemes i fractures del món i la societat. Una encíclica que com va dir: “Marcarà una era en el pensament social de l’Església, un abans i un després”. Carles va afirmar que la crisi no es dividia entre una qüestió social i una qüestió ecològica, sinó que havia de considerar-se a nivell global, ja que l’origen, el problema de fons, era el mateix: la mentalitat, la manera de fer, el sistema.

El llibre proposa una guia pedagògica per treballar el canvi de consum a les escoles, el canvi d’hàbits, però deixa palès que el canvi comença en la família. El llibre, amb una inspiració cristiana, vol ser una interpel·lació directa als cristians, als educadors cristians en concret, però està escrit amb el convenciment que bona part d’aquesta interpel·lació i del camí a recórrer pot ser compartit per creients i no creients.
20190626-presentacio-canviar-consum-armengol (1)20190626-presentacio-canviar-consum-armengol (2)
20190626-presentacio-canviar-consum-armengol (4)20190626-presentacio-canviar-consum-armengol (5)20190626-presentacio-canviar-consum-armengol (6)20190626-presentacio-canviar-consum-armengol (7)20190626-presentacio-canviar-consum-armengol (8)
20190626-presentacio-canviar-consum-armengol (9)
Recupereu la presentació del llibre aquí:

    

Anar a la publicació original: aquí.
[http://claretians.cat/2019/06/27/carles-armengol-canviar-consum-conscient-criteri/]


dimecres, 12 de juny de 2019

"Qüestionar el consum és qüestionar tot el sistema de valors"

(Escola PiaCarles Armengol, mestre, educador social i pedagog, va guanyar la XXIXè edició del premi Joan Profitós d’Assaig Pedagògic, que convoquen la Fundació Joan Profitós i la Societat Catalana de Pedagogia, filial de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), amb l’obra Canviar el consum per canviar la vida. Una proposta educativa i de conversió ecològica. Actualment és responsable d’anàlisi i relació amb les confessions religioses de la direcció general d’Afers Religiosos de la Generalitat. Ha treballat en diverses fundacions socials i educatives i desenvolupa una intensa activitat cívica des de diferents entitats com la Fundació d’Escoles Parroquials de Barcelona, el Grup Sant Jordi de Drets humans, Fundació Quatre Vents per a la petita infància, Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat. Escriu a El Matí Digital i col·labora amb altres mitjans.

Com definiries què és consum per explicar-ho a gent jove o a nens? Hi ha tipus diferents de consum?
Consumir és utilitzar o gastar alguna cosa en benefici d’un mateix. Ja sigui per cobrir alguna necessitat, per gust, per plaer o per la raó que sigui. La idea de consum semànticament està associada a la de desgast o desaparició de quelcom i això és important. És una noció prou propera als nois i noies i tant quotidiana que la coneixen perfectament de ben petits, però no s’adonen fàcilment de tot el que hi ha al darrera. Hi ha moltes maneres de consumir i encara més maneres de satisfer el que podem sentir com una necessitat, fins i tot prescindint del consum. Donar aquest pas, prendre consciència d’això, ja no és tant fàcil ni espontani.
Consum i consumisme, diferències?
El consum és un fenomen habitual, quotidià i necessari en la nostra vida, per tal de satisfer necessitats. Quan parlem de consumisme fem referència al consum desmesurat o, sobretot, a un estil de vida que situa el consum com a eix central del nostre capteniment. Consumisme és la cultura de l’usar i llençar, és convertir el consum en un hàbit d’oci, és consumir de manera poc o gens conscient i de manera poc responsable. El consumisme ens porta a tenir una relació merament utilitària amb les coses i a desvalorar-les. De retruc també ens porta a empobrir la nostra relació amb els altres.
El consum està lligat a un estil de vida, a una manera d’entendre la vida o el món? Què hi tenim a dir com a cristians?
Com va dir Benet XVI tota decisió de consum és un acte moral. El consumisme ignora aquesta realitat i ens fa actuar de manera inconscients. Si vull quelcom, i tinc la capacitat de comprar-ho, ho compro. I si no tinc diners els demano prestats. Com a cristians no podem ignorar els efectes que els nostres comportaments i les nostres decisions generen sobre els altres. Per això ens cal fer conscient el nostre consum. Més enllà de consumir més o menys es tracta de conèixer la petja social i medioambietal del nostre consum i les seves conseqüències. Així, per exemple, no podem afavorir els productes i les empreses que esclavitzen el treball, aquí o al tercer món, o aquells que tenen un efecte depredador dels recursos naturals. El primer pas és ser conscients per poder començar a ser responsables.
Quins valors cal relacionar, treballar quan parlem de consum? (responsabilitat, justícia, sostenibilitat…)
El consum no només és omnipresent en la nostra vida sinó que és un dels elements claus del model
econòmic imperant al món. Qüestionar el consum és qüestionar tot el sistema de valors actual. No els valors que diem defensar, sinó aquells que realment regeixen la nostra vida. Però parlat d’educació prefereixo centrar-me en els hàbits i les actituds. L’educació en valors no acaba de funcionar. Proclamem uns valors que no són sinó grans abstraccions que no sabem traduir en comportaments concrets i en canvis reals en la nostra vida. Cal refer la nostra manera de relacionar-nos entre nosaltres, amb les coses, amb la creació, amb un mateix. Aquest canvi pot estar il·luminat per uns determinats valors, però el que cal és fer passes concretes, generar nous hàbits.
Cal educar en el consum des de l’escola? Per què? I des de les famílies?
L’educació es juga alhora en tots els marcs i contextos. Els hàbits solen néixer i consolidar-se en el món familiar però també reben les influències exteriors. Pel que fa al consum també són molt importants els coneixements. Aquí l’escola té un rol crucial. Un consum responsable només és possible si sabem que és el que consumim, com s’ha produït i en quines condicions, com s’ha transportat, quin efecte té el consum en el medi ambient. Ens cal una mirada holística sobre la realitat i l’escola ha d’ajudar a construir-la.
Com ho podem fer? Quin paper juga el mestre?
No hi ha cap mitjà màgic. Un nou estil de vida demana coneixements, propostes, voluntat, fins i tot passió. L’exemplaritat sempre és un factor important, per tant, ho és el testimoni directe del mestres, però en aquest terreny també és necessària la implicació institucional. Tot el centre educatiu s’ha de gestionar amb voluntat de respecte a l’entorn i amb criteris socials i mediambientals. També és important l’espiritualitat. Un canvi en la manera de viure només és possible si és sostingut en el temps i motivat de manera continuada. La passió que cal posar-hi necessita ser alimentada. Moltes tradicions espirituals han posat de relleu la necessitat de la sobrietat, d’un cert despreniment, de la senzillesa… com a condicions per a viure millor, de manera més intensa i de manera més pacífica. Amb més pau interior i amb relacions més pacífiques amb l’entorn.
Ens queda esperança? (en un món que sembla apostar pel consumisme, el capitalisme, la utilitat, la rapidesa…)
I tant que hi ha esperança! Tot aquests fenòmens –consumisme, utilitarisme, pressa i acceleració, deshumanització…- tenen una mateixa arrel. Són conseqüències d’un deliri de la persona humana que és creu autònoma de tot altra realitat, principi i fi de tot i, per tant, amb dret a ser guiada pel seu únic desig i interès. És un humanisme enfollit que esdevé transhumanisme i que està amenaçant el planeta i la pròpia humanitat. Però per molt que aquest pensament sigui dominant en alguns àmbits també hi ha reaccions. Aquest estil de vida del consumisme i de la centració individualista està tocant determinats límits i cada cop hi ha més gent esgotada i descartada del sistema. Tenim força alarmes enceses i comencen les reaccions, potser febles encara, però les persones tenim capacitat de canviar. Ens cal donar passes que ens ensenyin que aquest canvi és possible i que podem aprofundir-lo. La encíclica Laudato si’ del Papa Francesc és un clam adreçat a tot el món en aquesta línia. Francesc no s’està d’insistir en com els cristians estem especialment concernits en aquesta crida i com la nostra fe en Jesús també és verifica ara en ser constructors d’aquests nous estils de vida. És un repte apassionant.