dimecres, 21 de juny de 2017

Francesc davant la tomba de Milani: una reparació històrica


El dimarts 20 de juny de 2017, el Papa Francesc va visitar la tomba del sacerdot i educador italià, Lorenzo Milani, en el cementeri de Barbiana (Florencia). Barbiana, el poble que molts vàrem saber-ne de la seva existència per l'escola que Milani hi va fundar.
Milani va tenir sovintejats problemes amb la jerarquia. La visita de Francesc, el rés davant la seva tomba i les paraules pronunciades som una autèntica reparació històrica.
Ho diu el mateix Francesc: "el gesto de hoy, quiere ser una respuesta a la petición que don Lorenzo hizo tantas veces a su obispo, o sea, que fuera reconocido y comprendido en su fidelidad al Evangelio y en la rectitud de su acción pastoral"


Discurs del Papa
(traducció a l'espanyol de Zenit) 


«Queridos hermanos y hermanas:
He venido a Barbiana para rendir homenaje a la memoria de un sacerdote que ha dado testimonio de cómo al entregarse a Cristo, se encuentra a los hermanos en sus necesidades, y se les sirve, para que sea defendida y promovida su dignidad como personas, con la  misma entrega de sí mismos que Jesús nos enseñó hasta la cruz.
1. Me alegro de encontrar aquí a los que en su tiempo fueron alumnos de don Lorenzo Milani, algunos en la escuela popular  de San Donato de Calenzano, otros aquí en la escuela de Barbiana. Sois los testigos  de como un sacerdote haya vivido su misión, en los lugares dónde la iglesia lo llamó, con fidelidad plena al Evangelio y por eso precisamente, con fidelidad plena a cada uno de vosotros, a todos los que el Señor le confió. Y vosotros sois testigos de su pasión educativa, de su intento de despertar en las personas lo humano para abrirlas a lo divino.
De aquí, el que se dedicara completamente a la escuela, con una decisión que aquí en  Barbiana, llevará a cabo de una forma  todavía más radical. La escuela para don Lorenzo, no era algo diferente de su misión como sacerdote, sino el modo concreto con el cual desarrollar esa misión, dándole  un fundamento sólido y capaz de subir hasta el cielo. Y cuando la decisión del  obispo, lo condujo de Calenzano hasta aquí, entre los chicos  de Barbiana, comprendió enseguida  que si el Señor había permitido aquella separación, era para darle nuevos hijos, a los que criar y  amar.
Devolver la palabra a los pobres, porque sin la palabra no hay dignidad, y por lo tanto, tampoco libertad y justicia: esto es lo que enseña don Milani. Y la palabra, es la que podrá abrir el camino a la plena ciudadanía en la sociedad, mediante el trabajo, y la  plena pertenencia a  la Iglesia, con una fe consciente. Esto vale también en cierto modo para nuestro tiempo, en el que solamente poseyendo la palabra, podemos  discernir entre tantos y a menudo confusos mensajes que nos llueven encima; y también dar expresión a las instancias más profundas de nuestro corazón, como también a las expectativas de justicia de tantos hermanos y hermanas que  la esperan. De esa humanización que reivindicamos, para cada persona en esta tierra, además del pan, de la casa, del trabajo y de la familia, es parte también el dominio de la palabra como instrumento de libertad y de fraternidad.
2. Están también aquí algunos jóvenes y niños, que representan para nosotros a tantos jóvenes y niños que necesitan hoy alguien que les acompañe en su camino de crecimiento. Se que vosotros como tantos otros en el mundo, vivís en  situaciones marginales, y que alguien  está a vuestro lado para no dejaos solos, e indicaos un camino de rescate posible y un futuro que se abra hacia horizontes más positivos. Quiero desde aquí dar las gracias  a todos los educadores, a todos los que se ponen al servicio del crecimiento de las nuevas generaciones, en particular de aquellos que se encuentran en situación de malestar.
La vuestra es una  misión llena de obstáculos, pero también de alegrías. Pero sobre todo es una misión. Una misión de amor, porque no se puede enseñar sin amar, y sin la conciencia de que lo que se da, es sólo un derecho que se reconoce, el de aprender. Y hay tantas cosas que enseñar, pero la esencial  es la del crecimiento de  una conciencia libre, capaz de confrontarse con la realidad, y de orientarse en ella, guiada por el amor, por las ganas de comprometerse con los demás, de hacerse cargo de sus fatigas, de sus heridas,  de rehuir cualquier egoísmo, para servir al bien común. Encontramos escrito en Carta a una maestra: “He aprendido que el problema de los demás es igual que el mío. Salir todos juntos de ello, es la política a seguir. Salir solos es avaricia.” Esto es una llamada a la responsabilidad. Una llamada que tiene que ver con vosotros, queridos jóvenes, pero sobre todo con nosotros adultos, llamados a vivir la libertad de conciencia en modo auténtico, como búsqueda de lo verdadero, de la belleza y del bien, dispuestos a pagar el precio que esto conlleva. Y sin compromisos.
3. Para terminar, pero no por último, me dirijo  a vosotros sacerdotes, que he querido que estuvieráis junto a mí, hoy en Barbiana. Veo entre vosotros  sacerdotes ancianos, que habéis compartido con don Lorenzo Milani los años de seminario y ministerio en lugares vecinos ; y también curas jóvenes, que representan el futuro del clero florentino e italiano. Algunos de vosotros sois, por tanto, testigos de la aventura humana y sacerdotal de don Lorenzo, otros sois herederos. A todos quiero recordar que la dimensión sacerdotal de don Lorenzo Milani está en la raíz de todo lo que hasta el momento he recordado de él. La dimensión sacerdotal es la raíz de todo lo que hizo. Todo nace de su ser sacerdote. Pero al mismo tiempo, su ser sacerdote nace de una raíz todavía más profunda: su  fe. Una fe “total”, que se convierte en una entrega completa al Señor, y que en el ministerio sacerdotal, encuentra una forma plena y cumplica para el joven convertido.
Son conocidas las palabras de don Raffaele Bensi, su director espiritual, al cual acudieron en aquellos años, las figuras más altas del catolicismo florentino, que tenía tanta vitalidad, a mitad del siglo pasado, bajo el ministerio paterno, del venerable cardenal Elia Dalla Costa. Así decía  don Bensi: “Para salvar el alma vino a mi. Desde ese día de agosto hasta el otoño, se empachó, literalmente, de Evangelio y de Cristo. Aquel joven partió inmediatamente hacia el absoluto, sin vías intermedias. Quería salvarse y salvar a cualquier precio. Transparente y duro como un diamante, pronto tenía que herirse y herir”. (Nazzareno Fabbretti, Entrevista a Monseñor Raffaele Bensi, Domenica del Corriere 27 de junio de 1971). Ser sacerdote como forma de vivir el Absoluto. Decía su madre Alicia: “Mi hijo buscaba el Absoluto. Lo encontró en la religión y en la vocación sacerdotal”. Sin esta sed de Absoluto, se puede ser  buenos funcionarios de lo sagrado, pero no se puede ser sacerdotes, verdaderos sacerdotes, capaces de hacerse servidores de Cristo en los hermanos.
Queridos sacerdotes, con la gracia de Dios, busquemos ser hombres de fe, una fe franca, no aguada, y hombres de caridad, caridad pastoral hacia todos aquellos que el Señor nos confía como hermanos e hijos. Don Lorenzo nos enseña también a querer a la Iglesia, como él la quiso, con la franqueza y la verdad que pueden crear tensiones, pero nunca fracturas, abandonos. Amemos a la Iglesia, queridos hermanos, y hagámosla amar, mostrándola como madre atenta a todos, sobre todo a los más pobres y frágiles, ya sea en la vida social, como en la vida personal y religiosa. La Iglesia que don Milani ha mostrado al mundo, tiene este rostro materno y atento, dispuesto a dar a todos la posibilidad de encontrar a Dios y, por lo tanto, de dar consistencia a la propia persona en toda su dignidad.
4. Antes de concluir, no puedo ocultar, que el gesto de hoy, quiere ser una respuesta  a la petición que don Lorenzo hizo tantas veces  a su obispo, o sea, que fuera reconocido y comprendido en su fidelidad al Evangelio y en la rectitud de su acción pastoral. En una carta al obispo escribía: “Si usted no me honra hoy  con algún acto solemne, todo mi apostolado aparecerá como un acto privado.” Desde el Cardenal Silvano Piovanelli, de querida memoria, los arzobispos de Florencia, han dado en varias ocasiones este reconocimiento a don Lorenzo. Hoy lo hace el Obispo de Roma. Esto no borra las amarguras que acompañaron la vida de don Milani, – no se trata de cancelar  la historia o de negarla, sino de comprender las circunstancias y la humanidad  en juego-  pero dice que la Iglesia reconoce en esa vida, un modo ejemplar de servir al Evangelio, a los pobres, y a la misma Iglesia. 

Con mi presencia en Barbiana, con la oración sobre la tumba de don Lorenzo Milani pienso haber respondido a lo que deseaba su madre: “Quiero sobre todo que se conozca al sacerdote, que se sepa la verdad, que se rinda honor a la iglesia también por lo que él fue en la Iglesia y que la Iglesia le rinda honor a él... Esa Iglesia que le hizo sufrir tanto, pero que también le dio el sacerdocio, y la fuerza de esa fe que sigue siendo para mí el misterio más profundo de mi hijo. Si no se comprende de verdad el sacerdote que ha sido don Lorenzo, difícilmente se podrá comprender en él todo el resto. Por ejemplo su profundo equilibrio entre dureza y caridad”. (Nazareno Fabbretti, “Incontro con la madre del parroco de Barbiana a tre anni della sua morte” Il Resto del Carlino, Bolonia, 8 de julio de 1970). 

El sacerdote “transparente y duro como un diamante”, sigue transmitiendo la luz de Dios en el camino de la Iglesia. Tomad la antorcha y llevadla adelante. Gracias».

dimecres, 26 d’abril de 2017

Coneixeu la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat? Un text pòstum de Joaquim Ferrer

Una crida a formar part de la Lliga

A càrrec de Joaquim Ferrer, president de la Lliga 2005-2016


En l’ampli i frondós teixit d’associacions que existeixen a Catalunya en els més diversos camps, que ajuden a projectar les nostres energies col·lectives, la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat, és una entitat creada el 1899 per l’impuls de joves amb conviccions cristianes i afany cívic i el mestratge del qui fou bisbe de Vic, Josep Torras i Bages.

L’ideari de l’entitat es concreta en el treball per donar vitalitat a la fe cristiana i, alhora, l’acció per avançar en la reconstrucció nacional de Catalunya. Aquests propòsits s’expressen en la “Visita Espiritual a la Mare de Déu de Montserrat” redactada per Torras i Bages que ràpidament aconseguí una gran difusió. Homes i dones de les generacions que han protagonitzat la vida de Catalunya al llarg del segle XX i en l’actualitat han format part d’aquesta entitat.


El primer grup de socis va pertànyer a la que forjà la Mancomunitat (1914-1924), que impulsaren la realització del Congrés Litúrgic de 1915 a Montserrat i que posteriorment treballaren constantment per a difondre els criteris que s’hi havia recomanat amb la intenció d’acostar els actes de pràctica religiosa al poble.

La segona generació fou la que col·laborà en diverses iniciatives organitzades per l’Abat Marcet, amb els criteris de pensadors com Carles Cardó i amb la projecció de l’Escoltisme a través d’Antoni Batlle.


La següent generació visqué el drama de la Guerra d’Espanya (1936-1939) i la posterior represa de l’entitat que amb l’ajut de Montserrat fou en la llarga postguerra un signe d’espiritualitat i catalanitat des de Barcelona a través del Casal de Montserrat.

A continuació, una nova generació feu present la Lliga entre els joves propiciant l’anàlisi de les realitats religioses, socials i polítiques. Posteriorment, restablertes les llibertats democràtiques, l’entitat continuà amb les dificultats que aquells anys experimentà l’associacionisme en general, per la prioritat que la societat donà al treball en les institucions polítiques.


Finalment, havent celebrat el centenari de la Lliga el 1999, en l’actualitat l’entitat continua l’acció de recolzament d’iniciatives que fan difusió de pàgines de la nostra història i d’aquelles altres accions que signifiquen un suport concret a les aspiracions espirituals i cíviques actuals del poble català.

El programa d’actuació de la Lliga és fàcil d’expressar. Es desplega cada curs amb les prioritats de ser útils a la vitalitat cristiana i de contribuir a que siguem un poble amb formes de vida justes i lliures.


Formar part de la Lliga no és ocupar un lloc d’observador en l’actual realitat catalana, és prendre responsabilitats concretes al servei del nostre poble. Si en voleu formar part, sereu benvinguts.

Text inèdit fins a la seva publicació al butlletí 148 de la Lliga del març de 2017 i al Matí digital.

divendres, 7 d’abril de 2017

Grup Sant Jordi: Data, tema i primer ponent de la Jornada d'enguany...


Grup Sant Jordi: Data, tema i primer ponent de la Jornada d'enguany...: Un any més, us anunciem amb antelació, perquè us ho pugueu reservar, la data i el títol de la  XIII Jornada del Grup Sant Jordi.
Enguany, serà el dissabte 18 de novembre i el tema serà “La comunitat”.
La primera ponència, titulada “La comunitat eclesial”, anirà a càrrec del bisbe emèrit de Sant Sebastià, Juan María Uriarte, gran amic del bisbe Carrera.

Posteriorment parlarem de la comunitat política i també hi haurà l'habitual taula rodona de la tarda.
Us informarem més endavant de la resta de detalls d’aquesta Jornada. Et demanem, doncs, que et reservis la data a l’agenda si ho creus oportú. 

dilluns, 3 d’abril de 2017

Torras i Bages entre el desconeixement i la desfiguració

El record de l’insigne eclesiàstic Torras i Bages (1846-1916) es mou entre el desconeixement i la desfiguració. El desconeixement habitual i majoritari de la nostra història s’agreuja amb l’ocultació de personalitats que, en determinats moments, han resultat incomodes civilment, eclesiàstica o a l’ensems.

Un clar indici de la incomoditat amb Torras és la seva causa de beatificació, incoada l'any 1931. Al llarg de vuitanta-cinc anys, aquesta causa no ha avançat més enllà de reconèixer-ne les virtuts i declarar-lo venerable. Per alguns, doncs, "Torras i Bages" potser només evoca el nom d’una estació del metro transversal de Barcelona, en la prolongació construïda als anys seixanta del segle passat.

Sobre aquest escàs coneixement de l’home i de la seva obra pastoral i intel·lectual, pesen, a més, els tòpics projectats per la cultura dominant a Catalunya des dels darrers temps del franquisme.

És la cultura de vernís progressista i marxista, d’esquerres –sobretot en el discurs-, més urbana –de Barcelona- que cosmopolita, internacionalista –és a dir més espanyolista que catalanista-, amb un punt de radicalitat que s’expressa preferentment en un anticlericalisme força anacrònic. Una cultura que va esdevenir dominant, sobretot en els mitjans de comunicació, a la universitat i en el medi intel·lectual en general. Un domini que en bona part encara s’ha prolongat –i enquistat- fins als nostres dies. Aquesta cultura va trobar en la seva visió de Torras i Bages, deformada fins a la caricatura, una mena d’antítesi del seu ideal.

El Dr. Torras i Bages ha rebut els qualificatius de rural, carrincló, carca, catalanista barretinaire, tradicionalista, integrista... La seva obra intel·lectual –va ser un autor prolífer- ha estat sistemàticament ignorada. No és estrany que la seva màxima més repetida, manllevada i parodiada, "Catalunya serà cristiana o no serà", sigui en realitat apòcrifa. Tot i que es troba gravada a l’Abadia de Montserrat, els experts asseguren que la citació no es troba en els seus escrits.

Ha calgut esperar el centenari del seu traspàs, que es compleix enguany, per recordar-lo i potser per començar –tímidament- a recuperar-lo i vindicar-lo. Per ara amb iniciatives fonamentalment eclesiàstiques i especialment des del bisbat de Vic, del que en va ser pastor des de 1899 fins a la seva mort, el 1916.

Sorprèn –o, malauradament, potser no tant- el silenci civil, tractant-se d’un patriota exemplar, d’un defensor i impulsor incansable de la llengua catalana, de qui, entre molts altres mèrits, va presidir la comissió redactora de les Bases de Manresa el 1892. El mateix any en que publicà la seva obra cabdal "La tradició catalana", abans d’arribar a l’episcopat però essent ja un eclesiàstic i intel·lectual molt reconegut.

No cal ser especialista en Torras, ni haver-lo llegit en extensió, per adonar-nos-en de la preparació –dret, filosofia, teologia...- i el gruix intel·lectual –obra publicada, acadèmic de Belles Arts i de Bones Lletres...- d’aquest bisbe, conservador en la doctrina però oposat als integrismes i als integristes, gran renovador de l’església a Catalunya, reconegut com a precursor en diversos ordres del Vaticà II.

Una primera visió de tot això ens la van donar les brillants intervencions de Mn. Manuel M. Fuentes, historiador, de Mn. Jaume Aymar, historiador de l’art, i del P. Abat de Montserrat, Josep M Soler, en l’acte d'homenatge que se li va dedicar recentment a l'Ateneu barcelonès. Esperem que la prompta publicació de les intervencions en permeti una major difusió.

L’acte fou organitzat per la Lliga Espiritual de la Mare de Deu de Montserrat*, entitat fundada pel mateix Torras el 1899 i que ha perdurat fins avui, amb la col·laboració d’altres entitats d’alguna manera vinculades a l’eclesiàstic o a Montserrat, una presència constant en la biografia de Torras.

No anem sobrats de personalitats i de referents com per passar per alt figures de gran talla com fou el bisbe Torras. Una personalitat plena de vigència, si no en tota l’extensió del seu pensament, limitat i contextualitzat en una època molt determinada –com no pot ser d’altra manera-, sí en les corrents de fons que l’animaren i en les seves actituds vitals, de les que podem aprendre tant o més que de l’obra escrita.

Benvinguda sigui, doncs, tota recuperació i vindicació del llegat de Torras i Bages.

*També podeu llegir: Salutació als socis i amics de la Lliga Espiritual Mare de Déu de Montserrat

diumenge, 2 d’abril de 2017

Salutació als socis i amics de la Lliga Espiritual Mare de Déu de Montserrat

www.lalliga.cat
Benvolgudes sòcies i socis de la Lliga,


En la darrera assemblea de la Lliga Espiritual Mare de Déu de Montserrat, celebrada el passat 9 de febrer, se’m va confiar la presidència d’aquesta, més que centenària, entitat inspirada pel venerable Josep Torras i Bages.

He assumit, doncs, el càrrec que, malauradament, va restar vacant per la sobtada mort del nostre anterior president, l’Honorable Sr. Joaquim Ferrer i Roca.

Des d’aquesta nova responsabilitat, vull saludar-vos a tots els membres de la Lliga i em poso a la vostra disposició per treballar en el compliment de les finalitats d’aquesta entitat que es resumeixen en maldar pel millorament espiritual i material de Catalunya. En un moment que el país viu amb esperança, però que també és ple de dificultats, no hi pot mancar la contribució la Lliga

Dr. Josep Torras i Bages
fundador de la Lliga
També vull agrair als membres de la junta sortint la seva tasca, així com agreixo que segueixin format part de la nova junta. D’una manera molt especial vull agrair –i estic segur que tota la Lliga ho fa amb mi- el treball de l’Assumpta Cendra, que com a vice-presidenta en el moment de la mort del Joaquim Ferrer, va assumir la presidència en funcions, càrrec que ha mantingut fins a aquesta darrera assemblea. Ha estat una etapa complexa i marcada pel dolor de la pèrdua del President, i d’altres membres de la nostra associació. El treball discret però diligent i eficaç de l’Assumpta ha permès una perfecte continuïtat de la Lliga.

Amb la nova junta anirem treballant en la definició d’un programa d’actuació. Mentre tant, cal fer notar que entrem ja al mes d’abril, que és el de la celebració de la diada de la Mare de Déu de Montserrat. Com sabeu, a banda de les celebracions a la Basílica on la Lliga hi serà present, convoquem, el mateix dia 27 d’abril, a la missa que es celebra a l’Església parroquial de Sant Just i Pastor a Barcelona. També aviat començarem a fer els preparatius per celebrar, com ja és tradició, la missa de San Jordi, en la seva capella del Palau de la Generalitat. Preveiem fer-ho cap a finals de maig. Estem a l’espera que es concreti la celebració d’un homenatge cívic al Joaquim Ferrer, al que la Lliga ja ha donat la seva adhesió. 

De tot plegat i d’altres iniciatives n’anireu tenint puntual informació. En breu esperem pugueu rebre un nou full informatiu. Només he aprofitat l’ocasió per apuntar algunes qüestions que ens ocuparan properament.  

Amb els millors desitjos per a tots vosaltres, per a la Lliga i per al nostra país, reitero la meva disposició i m’encomano, i encomano aquestes intencions, a la Mare de Déu de Montserrat, patrona nostra i de la nostra pàtria.

Rebeu la meva salutació més cordial,

Carles Armengol Siscares
Barcelona, 29 de març de 2017

dijous, 2 de març de 2017

Vídeo de l'acte de presentació del document "El fet religiós en la Catalunya del futur"



"El fet religiós en la Catalunya del futur. Drets humans, reconeixement i cooperació"
http://www.catalunyareligio.cat/ca/ar...

La presidenta del Parlament de Catalunya, Hble. Sra. Carme Forcadell, presideix l’acte públic de presentació del document 'El fet religiós en la Catalunya del futur'. Aquest text ha estat promogut per entitats religioses i té el suport de diverses confessions. El document defensa la llibertat religiosa i la cooperació de les administracions públiques amb les institucions religioses. També formula el marc en el que s’hauria de basar la relació entre l’estat i religions en la Catalunya del futur, en qualsevol context de reforma o canvi constitucional o d’un nou Estat. 21 de febrer de 2017.

divendres, 27 de gener de 2017

dimarts, 20 de desembre de 2016

Missa en memòria de Rosa Deulofeu: enguany el 9 de gener

El dilluns dia 9 de gener de 2017, a les 19 h. es celebrarà una missa en memòria de la Rosa Deulofeu, Serventa de Déu, a la Parròquia de Sant Agustí, de Barcelona (Plaça Sant Agustí, 2 – Metro línia 3, estació Liceu).

L’eucaristia serà presidida per Mons. Sebastià Taltavull, bisbe auxiliar de Barcelona i administrador apostòlic de Mallorca. 

Rosa Deulofeu i González (29 d'abril de 1959 - 5 de gener de 2004) va ser una laica barcelonina, lliurada de manera exemplar a ajudar i propagar el missatge cristià entre els joves de tota condició.

Es dedicà a l’educació en el lleure, a la formació de monitors i directors de lleure i a la pastoral de joventut. Aquesta darrera tasca la realitza com a delegada de pastoral de Joventut de l’arquebisbat de Barcelona, al llarg de més de 10 anys, i també des del Secretariat Interdiocesà de Joventut de Catalunya i Balears. Va col·laborar i participà en diverses entitats (Moviment de Centres d’Esplai Cristians, Escola de l’Esplai, Cursets de Cristiandat, Moviment Cristià de Joves, Fundació Escola Cristiana de Catalunya, Hospitalitat de la Mare de Déu de Lourdes...), va col·laborar amb Ràdio Estel i va ser membre del Concili Provincial Tarraconense de 1995.

L’Arquebisbat de Barcelona, el 2009, va obrir una causa de beatificació per a la Rosa, que va seguint el seu curs.

Cada any, en l’aniversari del seu funeral, celebrat el 7 de gener de 2004 a la Parròquia de Sant Agustí, els familiars i amics de la Rosa celebren una eucaristia en la seva memòria. Enguany, en escaure en dissabte el dia 7, s’ha traslladat aquesta celebració al dilluns dia 9 de gener.

Aquesta eucaristia –així com altres actes organitzats per l’Associació Rosa Deulofeu- ajuda a mantenir més viva i actual la seva memòria.


Més informació: Associació Rosa Deulofeu amicsrosa@gmail.com