diumenge, 2 de setembre de 2018

L'11 de setembre a les 10 h a Santa Maria del Mar



Missa de l'onze de setembre






Missa en la Diada Nacional de Catalunya
Any Cardenal Vidal i Barraquer

11 de setembre de 2018 - 10 h del matí
Basílica de Santa Maria del Mar de Barcelona

Donant continuïtat a una tradició més que centenària, la Lliga promou una missa en la Diada Nacional de Catalunya, en sufragi i acció de gràcies pel defensors de les llibertats catalanes i per tots els patriotes que han lliurat la seva vida al servei de Catalunya.


La Lliga us convoca a celebrar aquesta eucaristia l’11 de setembre, a les 10 h del matí, a la Basílica de Santa Maria del Mar de Barcelona. Enguany hi haurà un record especial pel Cardenal Vidal i Barraquer en l’aniversari del seu naixement (150 anys), de la seva mort (75 anys) i del trasllat de les seves despulles de l’exili a Catalunya (40 anys). Per aquest motiu la missa serà presidida per Mn. Miquel Barbarà que fou qui organitzà el trasllat de les despulles mortals del cardenal, essent secretari general-canceller de l’arquebisbe Pont i Gol.

En acabar hi haurà el rés de la Visita Espiritual a la Mare de Déu de Montserrat, la pregària redactada per l’inspirador de la Lliga, el Dr. Torras i Bages. Tothom és convidat a participar en aquesta eucaristia que és l’únic acte religiós que es celebra amb motiu de la Diada.

Barcelona, 28 d’agost de 2018


divendres, 31 d’agost de 2018

Misses pel país

Article publicat a:

La Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat ha celebrat la missa de Sant Jordi a la capella que aquest sant té dedicada al Palau de la Generalitat. Aquesta missa se celebra anualment per una concessió a la Lliga quan aquesta va cedir a la Generalitat una relíquia de sant Jordi en una custòdia obra de l’argenter Sunyer i datada el 1932. Enguany s’ha fet al juliol perquè no s’ha volgut celebrar fins que s’aixequés l’aplicació del 155.

Tot i que als laïcistes més primaris els pot generar certa urticària pensar que al Palau de la Generalitat hi ha una capella i que ocasionalment s’hi celebra culte, la realitat és que, amb una mínima perspectiva històrica, la capella està plena de sentit. Les referència a sant Jordi al Palau són constants. Figures del sant han estat sempre presents a les diverses façanes que l’edifici ha tingut i també en diferents estances. Més enllà de les llegendes que envolten la seva figura, de gran popularitat, l’apel·latiu de sant està vinculat al fet que l’Església catòlica el va canonitzar al segle V. La seva veneració a Catalunya es remunta al segle XI. Que un petit espai del Palau estigui dedicat al culte catòlic vers aquest sant és un signe de les profundes arrels històriques i populars de la institució de la Generalitat. Canònicament és una capella particular adscrita a la presidència de la Generalitat i, per tant, sense cap dependència de l’arquebisbat de Barcelona ni de la jerarquia catòlica en general.
capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat

L’historiador Hilari Ragué va trobar consignada en l’obra d’un polític espanyol, catòlic i republicà, la sorpresa que va produir-li una visita al Palau, el 23 d’abril de 1936, acompanyat del president Companys. Va veure un palau ple de flors i de fidels que el visitaven i que anaven a venerar la relíquia del sant a la capella. Aquest va dir al president: “Caram, estimat Companys, la veritat és que no es coneix gaire que hi hagi al front d’aquesta casa un lliurepensador com vostè.” Companys va respondre amb gran serietat: “Jo soc el governant transitori i no tinc cap dret a imposar a ningú el meu criteri personal. Aquestes bones gents són les que des de fa segles venen a resar al sant aquest dia. El meu deure és de respectar-les i defensar-les. Jo no hi entraré. Soc aquí com a guardià dels drets de tots. Mentre ocupi el meu càrrec no hi haurà ningú que pertorbi la llibertat de cap catòlic.” Malauradament, mesos després, Companys no va poder complir aquesta promesa, però va donar proves de la seva sincera intenció.

Santa Maria del Mar un 11 de setembre
Per als catòlics, l’eucaristia és el cimal del culte. La Lliga la celebra tot pregant pel país. Per això es diu aquesta missa de Sant Jordi. Com també, entre d’altres, la missa en sufragi dels que han donat la vida per Catalunya i els seus drets cada 11 de setembre a les deu del matí, a la basílica de Santa Maria del Mar, que aquest any recordarà els 150 anys del cardenal Vidal i Barraquer.

divendres, 4 de maig de 2018

La Lliga Espiritual manté l’esperit catalanista fundacional i vol ser motor d’una Església de baix a dalt




SOCIETAT | BARCELONA - 27 abril 2018


Després de quasi 120 anys,la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat manté l’esperit catalanista amb què es va fundar i és, encara, motor d’una Església que mira de baix a dalt

MIREIA ROURERA - BARCELONA

Un dels darrers actes que heu fet ha estat una missa als Caputxins de Sarrià a favor dels presos polítics.

La qüestió dels presos ens afecta d’una manera especial. El cristianisme, sempre preocupat pels més febles i desvalguts, ha tingut la tradició de preocupar-se pel pres. Una de les obres de misericòrdia del catecisme de l’Església catòlica és visitar el pres amb independència de quin sigui el seu delicte. El cas concret dels nostres presos polítics a nosaltres ens toca molt perquè estem convençuts que estan injustament a la presó.

L’Església catalana s’ha de defensar per catalana però també perquè representa una opció més oberta i progressista?

Aquest és un fenomen molt antic. Ja en Carles Cardó va escriure Les dues tradicions. Història espiritual de les Espanyes, perquè, de fet, respon a dues tradicions no només d’Església sinó de la concepció mateixa de país. Més que progressista, diria que la catalana és una Església més de baix a dalt i molt arrelada en la societat, i en canvi l’Església espanyola és més de dalt a baix, més impositiva, més lligada al poder.

Quan un cardenal com Cañizares diu que la unitat d’Espanya és una qüestió moral...

La doctrina social de l’Església més aviat sempre ha defensat la subsidiarietat per sobre de les unitats. L’esquema mental de determinats prelats espanyols, la concepció que tenen del país, els condiciona totalment la doctrina. Tenen una cosmovisió que no els deixa ser autènticament cristians, els pesa més la seva espanyolitat.

La Lliga va néixer a finals del segle XIX quan es començava a reivindicar la identitat del país.

Hi havia un grup de joves que volia escriure una pregària a favor de la independència de Catalunya. Van anar a veure Torras i Bages, que encara no era bisbe però que ja era una persona de renom, i li van preguntar si aquella pregària es podria aprovar per ser llegida. La pregunta era, més que tot, perquè no hi havia pregàries en català en aquell moment. Torras i Bages va estar d’acord a promocionar les pregàries en català però va trobar que aquella era “una mica massa forta”. Aleshores va redactar el que és conegut com “la visita espiritual a la Mare de Déu de Montserrat”. “Això us ho aprovaran”, els va dir. I, sí, tots els bisbats de Catalunya la van reconèixer. A partir d’aquí Torras i Bages va animar aquests joves a estructurar-se i va néixer la Lliga.

Per què els va animar?

Perquè va percebre de seguida que el catalanisme, fruit de la Renaixença i que ja s’estava estructurant políticament, era una força important i que els catòlics havien de participar en aquest moviment com fos. Ell, com la majoria del clergat, però no els bisbes, la majoria dels quals eren imposats i, per tant, castellans, es va identificar amb aquest moviment. També volien ser el contrapunt del catalanisme laïcista de Valentí Almirall...

Va ser ell que va dir que Catalunya serà cristiana o no serà?

Se li atribueix i a Montserrat està inscrita aquesta frase, però de fet no s’ha trobat en cap dels seus escrits. Però el pensament sí que és molt Torras i Bages. La seva gran obra d’aportació al catalanisme ésLa tradició catalana, perquè ell sempre vinculava el catalanisme amb la tradició i veia que si Catalunya deixava de ser cristiana, no només en un sentit religiós o de fe, sinó si perdia aquestes connotacions cristianes i culturals, aleshores ja no seria aquella Catalunya.

Teniu lligam amb Montserrat?

És un lligam d’afecte, perquè la Lliga és una entitat independent. La relació possiblement neix d’aquesta pregària inicial que Torras i Bages va dotar de forma de visita espiritual a la Mare de Déu de Montserrat, que ja era la patrona de Catalunya. Això va ser una mica el que va marcar aquesta mirada cap a Montserrat.

La Lliga ha participat en el procés d’independència?

Som una entitat que assumeix, des dels plantejaments de la doctrina social de l’Església, el dret a decidir de les nacions i s’identifica amb un concepte nacional de Catalunya. En la mesura que el procés ha anat endavant i el poble s’hi ha manifestant a favor, no n’hem volgut quedar la marge.

L’acte més important que feu és la missa de l’Onze de Setembre pels patriotes catalans.

Des que existeix la Lliga, es va fer càrrec d’aquesta missa, que s’ha intentat celebrar sempre tot i els problemes. Primo de Rivera la va prohibir i hi ha l’anècdota de la detenció d’Antoni Gaudí, que va acabar als calabossos de la Guàrdia Civil perquè es va negar a parlar en castellà quan intentava accedir a l’església per a una missa de l’Onze de Setembre. La primera d’aquestes misses, que la va promoure el canonge Collell, va ser el primer acte de celebració de l’Onze de Setembre que es va fer a Catalunya de manera pública.



Aquesta entrevista és un extracte de la del programa “Religions” de El Punt Avui TV
Es va emetre el dilluns 23 d’abril a les 17:30 h de la tarda




dimecres, 2 de maig de 2018

Presentació de "Sixena: la croada de la memòria"

Acte de presentació del llibre


Organitzat per la Lliga, conjuntament amb el Grup Sant Jordi i Sobirania i Justícia 
Dimecres dia 16 de maig a les 19 h, a la sala P. Casaldàliga de la Llibreria Claret.
Hi intervindran: l'autor, Francesc Canosa, Salvador Cardús i Jordi Llisterri.
Inscripcions: monica.morros@sij.cat

El llibre

Aquest no és un llibre sobre la guerra de l’art. Supereu el quadre del conflicte entre Catalunya i Aragó per les 97 peces artístiques i les pintures murals del monestir de Sixena. Mireu darrere el marc i hi veureu la història de veritat: reis, prínceps, comtes, cavallers, papes, soldats, lladres, salvadors, jutges, militars, pintors, polítics, arqueòlegs, fasificadors, paletes, bisbes, dictadors, advocats, policies, anarquistes, profanadors, capellans, monges…

Sí, més de vuit segles que mostren la ficció i el fracàs d’això que s’ha anomenat Espanya, a través de Sixena. El monestir que està enmig de tot. La frontissa de Catalunya i Aragó. Aquí: entre el record i l’oblit hi viu la memòria. Aquesta és l’obra més valuosa de la vida per continuar vivint. Perquè Sixena no és una història d’art: és la darrera croada de la memòria.

L'autor

Francesc Canosa i Farran és explicador de coses. Periodista, escriptor, guionista. Llicenciat en periodisme. Màster en comunicació social. Doctor en comunicació per la Facultat de Comunicació Blanquerna (URL). Articulista del diari ARA i Nació Digital. Col·laborador del Catalunya Migdia i dels serveis informatius de Catalunya Ràdio, Televisió de Catalunya, la Xarxa i el PuntAvui TV. També és professor associat a la Facultat de Comunicació Blanquerna.

Títol: Sixena: la croada de la memòria
Autor: Francesc Canosa
Editorial: Editorial Fonoll
Pàgines: 276


dimarts, 23 de gener de 2018

dimarts, 16 de gener de 2018

Desfent malentesos: sobre els catòlics i la independència

Com vaig intentar d'explicar a Els catòlics i la política: unitat i pluralitat, en l'àmbit polític és d’esperar una unitat del catòlics en els principis fonamentals i els valors essencials, que són aquells que es troben més arrelats a les veritats de la nostra fe. És plenament legítima, d’altra banda, la pluralitat de posicionaments polítics entre catòlics en l’aplicació d’aquests principis a cada realitat, en cada temps i en cada territori o circumstància.

Sobre la independència de Catalunya la posició dels catòlics és i ha de poder ser plural. Ni en el sí ni en el no està en joc cap principi essencial de la doctrina catòlica. Pel que fa als valors se’n podrien trobar tant en el sí com en el no. Per tant no s’ha pretendre imposar cap unitat política dels catòlics en aquesta qüestió.

Altre cosa és si el que està en joc és la llibertat o l’exercici dels drets humans. Aquí sí topem amb principis essencials i la resposta catòlica, si vol mantenir el caràcter de catòlica, només pot ser del costat de la llibertat i els drets humans. A la Doctrina Social trobarem moltes pistes sobre que comporta aquest posicionament.

Alguns catòlics no han entès o han reprovat la existència d’una sectorial de cristians dins de l’Assemblea Nacional Catalana (anomenada Cristians per la independència). Quan es va posar en marxa jo mateix vaig dubtar de si era oportú o adient. És evident que per a un cristià la independència és una opció legítima, però també és evident que no és pas l’única de legítima i la mateixa denominació pot ser una mica equívoca.

Personalment, crec molt importat treballar en àmbits on els catòlics en sentim plenament units i avancem plegats, encara que amb posicionaments concrets diversos, i també que els catòlics treballem junts als que no ho són en projectes en els que podem coincidir. Però vaig entendre que quelcom tant explícit i precís com un grup de catòlics compromesos amb l’objectiu de la independència de Catalunya era necessari davant dels greus errors doctrinals que es propagaven i es segueixen propagant sobre una pretesa incompatibilitat entre ser catòlic i defensar la independència. Una creuada en la que han excel·lit, i ho segueixen fent, els cardenals Rouco i Cañizares.

En un context diferent, crec que la sectorial de cristians dins l’ANC no tindria massa sentit. Millor que els catòlics independentistes fossin actius en les altres sectorials o territorials amb les que tenen vinculació com a ciutadans.

Em consta que algunes accions d'aquesta sectorial han generat incomprensions. Si són sincers són plenament legítimes i fora bo entrar en diàleg. Davant del referèndum de l’1 d’octubre, per exemple, es va organitzar una pregària. La voluntat no era pregar per una victòria del sí, com si volguéssim fer posicionar Déu. Aquest no és el sentit d’una pregària cristiana. La pregària era per demanar Déu que ens il·luminés i ens beneís en aquell moment, no per “condicionar els resultats”. A més, tota pregària catòlica no pot sinó finalitzar demanant “que no és faci la meva voluntat sinó la vostra”. Potser no es va explicar prou bé o potser hi ha qui cerca tres peus al gat.

Acabo amb les mateixes paraules amb les que acabava l'article citat a l'inici: serà bo que els catòlics, en el necessari procés de discerniment sobre la nostra acció política recorrem a la doctrina social i estiguem ben oberts a escoltar les diferents opcions, cercant sempre que estiguin il·luminades per l’amor a Déu i als germans i no cegades per les ideologies del món.

dimecres, 27 de desembre de 2017

La missa en memòria de Rosa Deulofeu el 8 de gener

La missa en memòria de Rosa Deulofeu
serà el dilluns 8 de gener de 2018

El dilluns dia 8 de gener de 2018, a les 19 h. es celebrarà una missa en memòria de la Rosa Deulofeu, Serventa de Déu, a la Parròquia de Sant Agustí, de Barcelona (Plaça Sant Agustí, 2 – Metro línia 3, estació Liceu).

Cada any, en l’aniversari del seu funeral, celebrat el 7 de gener de 2004 a la Parròquia de Sant Agustí, els familiars i amics de la Rosa celebren una eucaristia en la seva memòria. Enguany, en escaure en diumenge el dia 7, s’ha traslladat aquesta celebració al dilluns dia 8 de gener.

Aquesta eucaristia –així com altres actes organitzats per l’Associació Rosa Deulofeu- ajuda a mantenir més viva i actual la seva memòria.

Rosa Deulofeu i González (29 d'abril de 1959 - 5 de gener de 2004) va ser una laica barcelonina, lliurada de manera exemplar a ajudar i propagar el missatge cristià entre els joves de tota condició.

Es dedicà a l’educació en el lleure, a la formació de monitors i directors de lleure i a la pastoral de joventut. Aquesta darrera tasca la realitza com a delegada de pastoral de Joventut de l’arquebisbat de Barcelona, al llarg de més de 10 anys, i també des del Secretariat Interdiocesà de Joventut de Catalunya i Balears. Va col·laborar i participà en diverses entitats (Moviment de Centres d’Esplai Cristians, Escola de l’Esplai, Cursets de Cristiandat, Moviment Cristià de Joves, Fundació Escola Cristiana de Catalunya, Hospitalitat de la Mare de Déu de Lourdes...), va col·laborar amb Radio Estel i va ser membre del Concili Provincial Tarraconense de 1995.

L’Arquebisbat de Barcelona, el 2009, va obrir una causa de beatificació per a la Rosa, que va seguint el seu curs.

Si voleu rebre informació faciliteu-nos les vostres dades a
Associació Rosa Deulofeu - amicsrosa@gmail.com
Ajudeu-nos a difondre el missatge de fe i vida de Rosa Deulofeu
Feu les vostres aportacions econòmiques al compte
ES44 2100 3006 9321 0729 4864

Nadal i els regals: un intent d’explicar-ho als nens

Engunay el desig d'un bona Nadal l'he acompanyat d'un petit relat. El relat l’he fet pensant en els educadors, i en aquestes dates.

La meva filla, mestra d'infantil, em comentava que es veia desbordada a l'hora d'explicar als nens la “bogeria” dels regals per Nadal. Que si Reis, Tió, Pare Noel... Cada nen de la seva classe fa coses diverses i alguns totes! Com explicar-ho respectant la diversitat de famílies?

Ho intento en aquest relat publicat a Catalunya Religió:


divendres, 15 de desembre de 2017

L'1 d'octubre de 2017 gravat a la mirada

No oblidaré mai l’1O2017 però, per si de cas, ja me n’he proveït d'unes quantes.
Gran iniciativa d'Omnium!