divendres, 28 d’agost del 2009

Frivolitat?

Hom podia esperar que la crisi acabés o posés cert fre a la frivolitat en la que bona part de la nostra societat estava instal•lada. Però res sembla indicar-ho, i menys en el sector públic on, precisament, aquesta frivolitat és més sagnant ja que es fa a costa dels nostres diners i dels nostres drets. Potser no és frivolitat sinó quelcom de més estructural i biològic, i més universal que no sembla, l’estupidesa.

dijous, 27 d’agost del 2009

Ai, ai, ai!

Que això del finançament autonòmic ho era tot menys clar, no cal ni recordar-ho. Que donar xifres i xifres de recaptació eren mers brindis al sol i que ens estaven aixecant la camisa també ho sospitàvem la majoria.

El que potser no esperàvem és que la merenga es desfés tant aviat. Encara no sabem que tindrem en el futur però, per començar... caldrà tornar diners!

dimecres, 26 d’agost del 2009

L’estabilitat dels matrimonis, un actiu social

A cada bugada perdem un llençol, quan no l’aixovar sencer. El bescantament d’una determinada moral del matrimoni i la regulació de la possibilitat del divorci, del tot legítima i necessària, ha comportat un oblit o fins i tot menyspreu dels valors, no ja morals sinó també socials, de l’estabilitat matrimonial. En determinats països ja fa temps que hi ha una reacció i es promouen polítiques públiques per ajudar a aquesta estabilitat.

Un dels terrenys on aquests valors socials són més evidents és en el de la cura i l’educació dels fills. Els estudis al respecte són nombrosos i ben reputats. El professor Dronkers, expert en desigualtat educativa que citava en una anotació anterior, insisteix en la necessitat d’afrontar també aquesta qüestió si és vol millor l’equitat en l’educació.

Per Dronkers, la forma més efectiva per combatre la desigualtat d’oportunitats educatives és disminuir les diferències en el desenvolupament cognitiu primerenc dels infants i, per fer-ho, cal millorar la qualitat de la funció dels pares. En aquesta sentit fa afirmcions com aquestes:

Una bona sintonia entre els pares és una condició importantíssima per tenir èxit a l’hora d’educar els fills, per tant, repercuteix indirectament sobre la desigualtat social. Mantenir aquesta relació és més que un assumpte purament privat, en última instància afecta el conjunt de la societat.”
“Ara que el matrimoni de per vida no es dóna per fet, ni tampoc s’espera que sigui així en les properes dècades, la qualitat de la relació dels pares (tant abans com després del divorci) ha de convertir-se en un motiu de preocupació per a la societat. L’assegurança mèdica estàndard hauria d’incloure els consellers i les teràpies matrimonials, ja que el procés de tenir i criar fills pot introduir noves tensions en una parella (conflictes en la divisió de tasques, filosofia educativa, expectatives de feina i d’oci). Per aquest motiu, els pares que volen separar-se o divorciar-se (independentment de si estan casats o tenen un contracte formal de parella) primer haurien de sotmetre’s a una teràpia de parella per determinar si el desig de divorciar-se o separar-se no deriva simplement d’una fase difícil, inevitable en qualsevol relació”.
“Els pares haurien de poder separar-se o divorciar-se només si s’han establert prèviament normes concretes sobre l’atenció al fill per part d’ambdós progenitors. Cal fer-ho tot per prevenir la continuïtat de conflictes (o l’empitjorament) després del divorci o la separació, com acostuma a ser el cas.”
I com que d’estudis n’hi ha per tot, ara n’acabo de descobrir un (de les Universitats de Chicago y Johns Hopkins als Estats Units) que permet afirmar que el divorci perjudica la salut.

(Gregori Luri es va fer ressò a El café d'Ocata de l'obra de Dronkers i de retruc Ferran Sáez també l'esmentava en el seu article d'ahir a l'Avui Tot això, qui ho paga?. M'alegra que es divulgui. Val la pena fugir de tòpics que ens fan persistir en determinats errors.)

dimarts, 25 d’agost del 2009

No és a favor de l’Estatut, sinó del dret a decidir


De retorn de vacances. Sense desconnectar del tot, una de les cançons de l’estiu ha estat la de la manifestació en relació a la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut, que encertadament ha posat sobre la taula l'Òmnium. Ha estat i ho és encara. Aquest mateix matí una ràdio preguntava: sortiries al carrer per defensar l’Estatut?

Crec que la pregunta és equívoca i no va a l’arrel de la qüestió. No es tracta d’estar a favor de l'actual Estatut. Es tracta de defensar el resultat d’un referèndum, com expressió sobirana d’un poble, fins i tot amb independència del teu propi vot en la consulta.

En l’arquitectura jurídica de l’actual Constitució alguna cosa falla. No hi ha coherència en que els estatuts d’autonomia necessitin l’aprovació per referèndum, si després un tribunal pot capgirar-ne el sentit i introduir-hi canvis substancials. Ho explica molt bé en Lopez Tena.

D’altra banda, la qüestió és encara més enverinada per la irresponsabilitat dels dos partits espanyols majoritaris (PSOE i PP) que han portat a un total i absolut desprestigi al Tribunal Constitucional al posar en qüestió el seu fonament: la independència. La separació i l’equilibri entre els tres poders bàsics de l’estat és un dels fonaments indispensables de la democràcia i l’estat de dret. PSOE i PP, aprofitant una potser deficient regulació d’aquest tribunal, han estat corrompent una de les bases de l’ordenament democràtic. Això ens porta a atzucacs com aquest. I si no fos tant dramàtic seria senzillament ridícul escoltar les proclames en pro del respecte al Tribunal, pronunciades per aquells que són personalment responsables del seu més absolut desprestigi.

Potser és en aquest sentit que també es pot parlar de manifestació per la dignitat.

dijous, 13 d’agost del 2009

Ha mort el germà Joan Lluís Casanovas


Amb motiu del Premi Ensenyament del Cercle d’Economia, a l'abril vaig dedicar algunes anotacions al projecte Cintra. Un breu video de TV3 un pot donar idea de la seva tasca

Avui m'assabento que una de les ànimes de Cintra i d'altres projectes en pro dels mes desafavorits, Joan Lluís Casanovas, germà de La Salle, ha mort en un accident de muntanya.

Tot just ara, després de les cuites pel futur de Cintra per raó del canvi de local, en Joan Lluís estava animat per les garanties de continuïtat.

Sempre tenim la sensació que els millors se'ns van abans d'hora. Descansi en pau.

diumenge, 9 d’agost del 2009

Estimulació cognitiva amb televisió i videojocs (Com la cultura de masses ens fa més intel.ligents)


La cultura de masses ens fa cada cop més intel·ligents. Els seus productes (els videojocs sobretot, però també les series televisives i altres) són cada cop més complexos i, per tant, exigeixen un esforç intel·lectual cada cop més gran als seus consumidors.

Els videojocs demanen decisions a curt termini sense perdre de vista objectius a més llarg termini i exigeixen un esforç analític que s'acosta al mètode científic. Les telesèries tenen trames cada cop més envitricollades. Tot plegat suposa un estímul intel·lectual per als consumidors d'aquests productes.

Aquesta és la senzilla -tot i que sorprenent- tesi d’Steven Johnson en el seu assaig titulat Si és dolent t'ho recomano. A través de les seves pàgines es multipliquen els exemples que donen raó a aquesta tesi, recorrent a diferents videojocs, series i programes televisius. I val a dir que resulta força convincent. No crec que els educadors en puguin treure recursos directes per a la seva tasca, però la lectura d'aquest llibre pot provocar una mirada diferent (i més matisada) sobre el món de l'oci audiovisual en el que viuen els nostres infants i adolescents.

diumenge, 2 d’agost del 2009

De vacances

Fer vacances és de pobres (i no diguem fer-les el mes d’agost), però com aquesta és la nostra condició, farem uns dies de vacances en ple agost. També de blog. Ens farà mandra cercar des d’on penjar les anotacions... i potser també escriure-les, que la mandra és expansiva. Fins aviat!