dimecres, 15 d’abril de 2009

Sense finançament, la LEC només servirà per aprofundir la frustració

En mig d’aquest malson sobre el finançament fa patir, i molt, la Llei d’Educació de Catalunya (LEC) que s’està debatent en el Parlament.

Algunes de les xifres sobre l’increment de finançament que podria rebre Catalunya amb un nou sistema es situaven a l’entorn del que la memòria econòmica de la LEC exigeix per al seu desplegament.

Si això es confirmés, la frustració al món educatiu seria de proporcions inimaginables. Amb tot el que la LEC està suposant de tensionament del sistema educatiu, que s’aprovés sense el finançament necessari per al seu compliment seria nefast.

Després d’uns anys expansius en la despesa en favor de l’escola pública (creació de noves escoles públiques, sisena hora a l’escola pública, nou acord de plantilles per a l’escola pública, reducció d’hores lectives per al professorat de primària de l’escola pública...) ara l’administració educativa està regatejant fins al cèntim –si més no, a l’escola concertada- i comença i incomplir els seus propis compromisos més elementals (incompliment radical del Pacte Nacional per a l’Educació pel que fa a finançament, negociació de plantilles per a la concertada congelada des de la signatura del PNE, partides de subvenció que s’exhaureixen deixant sol·licituds que compleixen tots els requisit fora, vetlladors assignats per resolució que no arriben...).

A més entre les prioritats de la revisió del pacte d’entesa que aquest dies han acordat els membres del tripartir governant, la única referència pública que s’ha fet a educació ha estat sobre les beques de menjador.

Què passarà amb la LEC? No podem estar pas tranquils!

Sense finançament, més valdria deixar de marejar la perdiu i guardar la LEC en un calaix. L’abisme entre la política educativa i l’escola només es farà més profund... insalvable?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada