Fa uns dies es va poder llegir un encreuament de cartes a l'Avui. La primera denunciava que, a l’hora de sol·licitar plaça pels fills, les opcions eren optar per una escola on tens garantia d’accés (en aplicació del barem) encara que no t’agradi gaire o optar per aquelles escoles que realment t’agrades però a les que l’accés pot dependre d’un sorteig. Parlava de l’escola pública, però el problema és el mateix a la concertada.
La qüestió no es fàcil de resoldre. Cal arbitrar mecanismes per regular l’accés quan la demanda és superior a l’oferta. L’actual regulació podria ser molt més respectuosa amb el dret d’elecció d’escola per part dels pares que deriva del dret d’elecció del tipus d’educació que es vol donar als fills. A més, la llibertat d’elecció és un mecanisme de millora del sistema.
El que trobo sorprenent es la resposta que la carta va rebre d’un altre lector que ho solucionava pel broc gros afirmant que ens hem d’anar acostumant a portar els nostres fills on ens toca per domicili i proximitat. Més enllà de la vulneració de drets fonamentals que suposaria assignar-nos l’escola que “ens toca”, l’empobriment del sistema seria evident o és que no recordem les botigues de la URSS?
Em preocupa també que l’aplicació que s’està fent de la normativa d’admissió d’alumnes hagi generat aquest imaginari segons el qual a cadascú li toca una o unes escoles determinades. De fet la norma no diu pas això. L’elecció d’escola és lliure, mentre hi hagi places vacants. L’aplicació d’una barem només es dona quan hi ha més demanda que places. La configuració d’aquest barem si que és una qüestió discutible. Ara per ara, la proximitat és una factor potser massa excloent, però no confonguem el principi. Cadascú pot triar l’escola que vulgui, com ens recordava la primera carta, i establir un ordre de preferència tot i que no sigui fàcil aconseguir les primeres opcions fetes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada