diumenge, 19 d’abril de 2009

"El cim dels espadats"


M’ha semblat una obra remarcable. No soc pas un coneixedor de la literatura juvenil ni domino les claus del gènere, però, sens dubte, Marcel Fité ens fa una aportació a tenir en compte.

Una trama prou viva i atractiva, amb les dosis de misteri que poden captivar el lector i amb alguna picada d’ullet a l’adolescent que el tingui entre mans, permet a l’autor desplegar una obra d’intencions didàctiques ben explícites, sense minvar el valor lúdic de la lectura.

L’amor a la llengua, amb referències directes a Pompeu Fabra a través d’uns dels personatges, i l’estima a una terra concreta –l’Alt Urgell, d’on procedeix l’autor i les comarques properes- i a les seves tradicions, amb petits apunts descriptius i situant la trama en paral·lel a la festa dels raiers al Noguera, traspuen a cada pàgina.

Hi ha, encara, un altre valor pedagògic de primer ordre en l’aproximació que fa a la història en tombants crucials per al país. Especialment la guerra del 36, tot i que apareixeran també en algun moment les referències a les guerres carlines. En aquesta recuperació històrica cal agrair a Fité que s’allunyi dels simplismes i maniqueismes i que, en ben poques paraules –no hi espereu cap tractat d’història que anul·li la narració-, aconsegueixi fixar la complexitat dels fets històrics i les seves contradiccions projectades sobre l’esdevenidor de la nació, però viscudes també en la microhistòria d’un petit poble, en la relació entre uns amics o reflectides en moltes biografies personals. Que el país i les persones concretes han perdut les darreres guerres viscudes es prou evident.

La llengua que empra Fité és acurada, però accessible. Aquesta estima per la llengua no es tant sols una declaració retòrica sinó que es plasma en l’ús que en fa. En algunes pàgines no renunciarà a introduir-nos en el vocabulari bàsic del món raier, ajudant-nos amb unes notes.

Tant de bo sigui un llibre llegit pels nostres adolescents. No ho serà en debades. El llibre és de l’any passat, les circumstàncies han fet que ara el llegís i aprofito la proximitat de Sant Jordi per recomanar-lo i per felicitar-ne l’autor.

1 comentari:

  1. Sóc un adolescent d'aquesta generació i puc dir que he llegit molts llibres. Aquest ha sigut un dels quals he llegit. El problema és que parla massa de què va passar i parla molt poc sobre l'enamorament d'en Roc i la Marta...

    ResponElimina