De retorn de vacances. Sense desconnectar del tot, una de les cançons de l’estiu ha estat la de la manifestació en relació a la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut, que encertadament ha posat sobre la taula l'Òmnium. Ha estat i ho és encara. Aquest mateix matí una ràdio preguntava: sortiries al carrer per defensar l’Estatut?
Crec que la pregunta és equívoca i no va a l’arrel de la qüestió. No es tracta d’estar a favor de l'actual Estatut. Es tracta de defensar el resultat d’un referèndum, com expressió sobirana d’un poble, fins i tot amb independència del teu propi vot en la consulta.
En l’arquitectura jurídica de l’actual Constitució alguna cosa falla. No hi ha coherència en que els estatuts d’autonomia necessitin l’aprovació per referèndum, si després un tribunal pot capgirar-ne el sentit i introduir-hi canvis substancials. Ho explica molt bé en Lopez Tena.
D’altra banda, la qüestió és encara més enverinada per la irresponsabilitat dels dos partits espanyols majoritaris (PSOE i PP) que han portat a un total i absolut desprestigi al Tribunal Constitucional al posar en qüestió el seu fonament: la independència. La separació i l’equilibri entre els tres poders bàsics de l’estat és un dels fonaments indispensables de la democràcia i l’estat de dret. PSOE i PP, aprofitant una potser deficient regulació d’aquest tribunal, han estat corrompent una de les bases de l’ordenament democràtic. Això ens porta a atzucacs com aquest. I si no fos tant dramàtic seria senzillament ridícul escoltar les proclames en pro del respecte al Tribunal, pronunciades per aquells que són personalment responsables del seu més absolut desprestigi.
Potser és en aquest sentit que també es pot parlar de manifestació per la dignitat.
Crec que la pregunta és equívoca i no va a l’arrel de la qüestió. No es tracta d’estar a favor de l'actual Estatut. Es tracta de defensar el resultat d’un referèndum, com expressió sobirana d’un poble, fins i tot amb independència del teu propi vot en la consulta.
En l’arquitectura jurídica de l’actual Constitució alguna cosa falla. No hi ha coherència en que els estatuts d’autonomia necessitin l’aprovació per referèndum, si després un tribunal pot capgirar-ne el sentit i introduir-hi canvis substancials. Ho explica molt bé en Lopez Tena.
D’altra banda, la qüestió és encara més enverinada per la irresponsabilitat dels dos partits espanyols majoritaris (PSOE i PP) que han portat a un total i absolut desprestigi al Tribunal Constitucional al posar en qüestió el seu fonament: la independència. La separació i l’equilibri entre els tres poders bàsics de l’estat és un dels fonaments indispensables de la democràcia i l’estat de dret. PSOE i PP, aprofitant una potser deficient regulació d’aquest tribunal, han estat corrompent una de les bases de l’ordenament democràtic. Això ens porta a atzucacs com aquest. I si no fos tant dramàtic seria senzillament ridícul escoltar les proclames en pro del respecte al Tribunal, pronunciades per aquells que són personalment responsables del seu més absolut desprestigi.
Potser és en aquest sentit que també es pot parlar de manifestació per la dignitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada