Aquell impuls profund que confereixMiquel Martí i Pol (L'àmbit de tots els àmbits, 1980)
densitat a silencis i paraules
no ens l'han arrabassat, ni l'arbre en què
tots els vents conflueixen i s'exalten.
Una cortina blava ens fa de mar
perquè la hisenda és magra; però totes
les veus del temps inciten al retorn
i són altes i clares les mirades.
¿D'on sinó del profund d'aquest combat,
n'haurem senyals i força? Tant vida
no creix debades. Fosca i llum fan un
sol baluard i els anys ens configuren
a poc a poc. Petgem sense temor.
Tots els camins proclamaran certeses.
"Si algú té raó se li estira l'americana, tot recomanant-li calma i serenitat" (J. Pla)
dilluns, 14 de juny del 2010
Magma
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada