Islamisme i amenaça totalitària

L’islamisme és l’amenaça totalitària de la humanitat en el segle XXI, tal com el comunisme i el nazisme ho foren en el segle XX. Potser d’aquesta segona part de l’afirmació ens en vàrem donar compte massa tard i encara resten alguns dels que han volgut ocultar o dissimular la estreta identitat entre ambdós formes de totalitarisme. Després del regueró de morts i barbàrie que cadascun ha deixat, el joc de discutir quin era pitjor, només pot ser fruit del cinisme més brutal o de la devastació moral més absoluta.

Constatar el risc de l’islamisme (dic islamisme i no pas religió islàmica!) és a l’abast de qualsevol observador de la realitat mínimament informat. Sorprèn, per tant, el silencia que a casa nostra es fa sobre aquesta qüestió. Una part important dels nostres laicistes estan tant malaltissament obsessionats amb l’església catòlica que per a minoritzar-la socialment no s’estan de fer la gara gara a l’islamisme.

Per tot plegat m’ha sobtat, positivament, llegir avui a l’Àngel Colom, persona de provat pacifisme i bon coneixedor del món islàmic, que s’expressa amb aquesta claredat i contundència: Occident no es pren prou seriosament la lluita contra l'islamisme. La gent creu que es tracta només d'una flamarada i que passarà. No és així. L'islamisme radical és el front més perillós que hi ha avui al món contra la democràcia. L'hem de combatre com vam combatre el nazisme i el comunisme.

L’entrevista de la que he extret aquest paràgraf és molt interessant per que tracta amb la mateixa claredat d’idees qüestions d’actualitat ben diferents, entrar-hi ens portaria molt lluny i a terrenys potser encara més polèmics, però la recomano.