divendres, 23 d’octubre de 2009

Barcelona capital del "papanatisme" multicultural

Més d’un cop, parlant amb educadors del nou context multicultural que es dona a les nostres escoles, he utilitzat el concepte –poc científic, però expressiu- de papanatisme multicultural per expressar allò en el que no hem de caure. Acollida, respecte, valoració de la diferencia... però sense papanatisme multicultural.

Què és aquest papanatisme? Amb aquest terme em refereixo a totes les renuncies a la pròpia identitat en ares a un mal entès respecte, que cauen en una mena d’asèpsia cultural, artificial i ridícula. Exemples? Barcelona, que és la capital mundial d’aquest papanatisme, i per extensió tot Catalunya, ens forneix d’abundants exemples. El darrer: canviar el nom de les vacances escolars de Nadal pel de vacances d’hivern.

La premsa ha publicat múltiples reaccions, majoritàriament negatives, a la peregrina proposta. Poc es pot afegir a l’editorial a el Períodico o als articles, entre altres, de Pilar Rahola, Empar Moliner o Josep M Fonalleras.

M’ha agradat, especialment, el repte plantejat per aquest darrer. Si els que hi ha al darrera d’iniciatives com aquesta, n’estan convençuts i volen ser conseqüents, perquè no enfilen el problema per la directa i deixen de marejar la perdiu. Si són tant valents que declarin laborable el dia de Nadal. I que deixin de molestar! El país té molta feina a fer, i l’educació encara més, per què ens distreguin amb collonades d’aquesta magnitud!

Quedi clar: com a catòlic m’importa un bledo quin nom posin a les vacances, però com a ciutadà em doldria molt que el govern del meus país fes aquest insòlit i absurd gest d’autoodi.

La història de Déu fet home, nascut de dona, pobre i en una establia, seguirà sent, per a creients i no creients, una de les històries més belles de tots els temps. Carregada de tendresa i d’esperança per a tots.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada