Qui té por de Joan Laporta?

Visc i he viscut sempre aliè al món de l’esport. Ni el practico ni en gaudeixo com a espectacle. També del futbol. Tot lo aliè que es pot estar del futbol vivint a Barcelona. Em vaig començar a encuriosir pel fenomen Laporta, no fa pas massa, quan vaig constatar la duresa de les campanyes que s’endegaven contra ell i la pràctica, i inusual, unanimitat de la premsa en la seva crítica. Havent vist els personatges que es mouen a l’entorn del futbol (i quins personatges!), em va sorprendre la magnitud dels atacs que rebia en Laporta i la critica, si no injustificada, si absolutament desproporcionada, mai vista. La Vanguardia va estar especialment activa, però era una actitud majoritària entre els mitjans. Els èxits esportius de la temporada passada els van fer ensordir una mica.

Ara que en Laporta entra en el darrer any de presidència, els atacs continuen i, fins i tot, s’incrementen, apuntant no ja a la seva presidència sinó al seu futur. Avui, per exemple, l’Ernest Folch li dedica un article duríssim, no en la forma, però si en el fons. Jugant entre el que diu i el que li diuen, amb retòrica i simulant una certa ponderació en deixar anar de l’alçada d’un campanar (no l’enllaço per no donar carnassa). Vist com és tractat per la gent i els mitjans, especialment aquells que sempre estan en l’òrbita del poder, la pregunta de qui té por d’en Laporta adquireix relleu i, potser encara més, cal preguntar-se: de què tenen por d’en Laporta?