Més enllà de l’aparició dels PC o d’altres ginys, és Internet el que ha provocat més canvis ja no ens les maneres de fer, sinó ens les formes de percebre i entendre la realitat. A més, Internet ha penetrat en quasi totes, per no dir totes, les esferes de la vida de les persones. El treball, el lleure, les relacions socials, la vida quotidiana... Des de llegir el diari a compartir una fotografia o enviar una carta, Internet ens possibilita formes noves i amb un gran potencial democratitzador o d’universalització dels recursos. En poc temps, el que entra en un ús actiu de la xarxa, ja troba estranya i llunyana la forma de fer les coses sense Internet.
No advoquem per una escola sotmesa a modes o a l’imperatiu de l’actualitat o de la novetat. L’escola té altres missions. Però un fenomen com el d’Internet no és negligible, per molt que encara no tinguem idees clares respecte a què cal fer i com fer-ho. Tampoc cal abocar-se a solucions que se’ns presentin com a panacees o remeis universals. Cal reflexió i experimentació. Ni els ordinadors per a cada nen de Zapatero, ni els llibres digitals de Maragall resoldran l’ús de les tecnologies de la informació i el coneixement a l’escola, menys encara els “problemes de l’ensenyament”. Però cal restar oberts i actius en aquest àmbit i cal aprofitar cada oportunitat que es presenti. Amb prudència però amb decisió.
El que de cap manera pot fer el professorat ni les direccions dels centres és girar-s’hi d’esquena. Per això, per exemples, des de l'Escola Cristiana hem posat en marxa el blog EDUCACIÓ, TECNOLOGIA, CONEIXEMENT.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada