dijous, 2 de juliol de 2009

Moviments conservadors en la política educativa

És molt lamentable que per defensar el “no” a la LEC es recorri a la tergiversació del seu contingut. Molt mitjans han posat en boca de la portaveu d’ICV que la LEC no iguala en obligacions les escoles públiques i les concertades. La política té aquestes coses. Em va saber més greu veure per televisió un representant dels autoanomenats Moviments de Renovació Pedagògica repetint exactament el mateix argument. Repto a que es citi l’article o els articles que emparen aquesta prestesa desigualtat, però no cal que s’hi esforcin perquè no els trobaran!

Em sap greu, ho dic sincerament, que els moviments de renovació pedagògica ja siguin només un espectre del que van ser. De fet sempre van ser més moviments polítics (de política educativa) que no pas pedagògics, però accepto que hi ha una clara connexió entre ambdues coses (política educativa i pedagogia) tot i que no en són una de sola. Avui segueixen en la mateixa tònica. El que ara ja no s’aguanta per enlloc és això de la renovació. El seu discurs està ubicat en el passat i gairebé sense evolució. Des dels manifestos de les escoles d’estiu de 1975 i 1976 no han dit pràcticament res de nou. Autèntics moviments conservadors a la mateixa alçada que alguns sindicats! Un llastra pel futur educatiu de Catalunya que caldria anar deixant de banda. Ja no cal riure-los-hi totes les gràcies.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada