Encara avui mateix (i amb la que està caient!) es poden llegir en un diari català, parlant dels problemes a l’escola en aquest curs que acabem, coses com aquesta: tampoc ens hem d’oblidar dels bombardeig del PP a la immersió lingüística, de l’ombra de la tercera hora de castellà a primària...
Com si d’un fenomen paranormal es tractés, l’articulista recorda perfectament que és el PP el que crida contra la immersió però oblida que és el PSOE qui està al govern i qui dicta les mesures que entorpeixen aquesta immersió. Tant fort és l’encanteri al que ens té sotmesos el tal ZP? Perquè es cita el PP però s'amaga el PSOE? La cridòria del PP contra la immersió lingüística encara no ha tingut cap efecte, però la tercera hora de castellà és un decret vigent del govern Zapatero (del PSOE) que ha fet anar de corcoll als mestres al llarg de tot el curs.
O com és que, ara que tant es parla de l’esperada sentència sobre l’estatut, es recorda sempre el recurs presentat pel PP, però s’oblida sistemàticament el presentat pel Defensor del Pueblo, un senyor que està en el lloc que està per decisió del PSOE?
Els exemples es poden multiplicar i venen de lluny. Són anteriors al miratge Zapatero i estan motivats per quelcom més profund. És tracte del gran èxit de la potent maquinari propagandística del PSC, emparada en el control de moltes institucions públiques i en la influència directe o indirecte sobre molts mitjans de comunicació. Vendre el PP com l’enemic de Catalunya (val a dir que el PP els hi posa fàcil) sempre ha anat acompanyat –i aquí ve l’engany majúscul- de presentar el PSOE com a quelcom significativament diferent. Si oblidem les paraules i anem als fets descarnats, aquesta tesi no s’aguanta per enlloc, però ha fet forat en la societat catalana, fins i tot, en els sectors més catalanistes.
Crec que part de la desorientació, i fins i tot de la decadència, actual de Catalunya té a veure amb aquest engany o autoengany.
Com si d’un fenomen paranormal es tractés, l’articulista recorda perfectament que és el PP el que crida contra la immersió però oblida que és el PSOE qui està al govern i qui dicta les mesures que entorpeixen aquesta immersió. Tant fort és l’encanteri al que ens té sotmesos el tal ZP? Perquè es cita el PP però s'amaga el PSOE? La cridòria del PP contra la immersió lingüística encara no ha tingut cap efecte, però la tercera hora de castellà és un decret vigent del govern Zapatero (del PSOE) que ha fet anar de corcoll als mestres al llarg de tot el curs.
O com és que, ara que tant es parla de l’esperada sentència sobre l’estatut, es recorda sempre el recurs presentat pel PP, però s’oblida sistemàticament el presentat pel Defensor del Pueblo, un senyor que està en el lloc que està per decisió del PSOE?
Els exemples es poden multiplicar i venen de lluny. Són anteriors al miratge Zapatero i estan motivats per quelcom més profund. És tracte del gran èxit de la potent maquinari propagandística del PSC, emparada en el control de moltes institucions públiques i en la influència directe o indirecte sobre molts mitjans de comunicació. Vendre el PP com l’enemic de Catalunya (val a dir que el PP els hi posa fàcil) sempre ha anat acompanyat –i aquí ve l’engany majúscul- de presentar el PSOE com a quelcom significativament diferent. Si oblidem les paraules i anem als fets descarnats, aquesta tesi no s’aguanta per enlloc, però ha fet forat en la societat catalana, fins i tot, en els sectors més catalanistes.
Crec que part de la desorientació, i fins i tot de la decadència, actual de Catalunya té a veure amb aquest engany o autoengany.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada