dijous, 20 de desembre del 2012

LOMCE: ombres més enllà de la llengua


El ministre Wert ha presentat un segon esborrany d’avantprojecte de Ley Orgánica para la Mejora de la Calidad Educativa (LOMCE),, que és la reforma educativa que vol impulsar el govern espanyol.

D’entrada cal insistir que, en els aspectes pedagògics, és una reforma tan innecessària com inútil. Les reformes pedagògiques del segle XXI s’han de fer des dels centres educatius i en una dinàmica de millora contínua, i no amb aparatoses reformes legals que semblen canviar-ho tot però que no canvien en res les pràctiques escolars.

Aquest nou esborrany presenta alguns canvis en relació al primer, però en la mateixa direcció. Aspectes que preocupen són:

Redueix dràsticament l’autonomia

Tot l’avantprojecte es mou en clau de recentralització i recuperació de competències per part de l’estat, en detriment de les autonomies i dels centres. Allà on resulta aclaparador és en l’àmbit del currículum i de l’avaluació. Per una dobla via: incrementant el percentatge de currículum que fixa el propi estat i multiplicant les avaluacions externes homogènies a càrrec del propi estat.

Arracona les llengües cooficials

En aquest segon text emergeix de manera molt més punyent que el català, com totes les llengües cooficials, queda relegat en el currículum i en l’avaluació. També en limita l’ús com a llengua vehicular de l’ensenyament, fent inviable el model d’immersió lingüística.

No dóna garanties als centres concertats

Tot i que s’esmenten els concerts educatius i s’hi introdueixen alguns canvis menors, cosa que pràcticament no es feia en el primer esborrany, no hi ha cap millora substancial. És greu perdre aquesta oportunitat per revisar un model que, si ja va néixer amb fortes dificultats, la crisi ha posat del tot en entredit.

Posa fi al model comprensiu fins als 16 anys

Els canvis en profunditat d’aquesta reforma es concentren a l’ESO. Es dóna un tomb al model de secundària obligatòria comuna per a tot l’alumnat, vigent des de la LOGSE, introduint-hi 3 itineraris diferents, als quals els alumnes seran encaminats a l’inici o al final del 3r curs.

El fracàs i l’abandonament en aquesta etapa no avalen el model actual, però la reforma pot resultar profundament segregadora si no hi ha prou mecanismes de mobilitat entre els itineraris ni segones oportunitats.

No està generant consens

Si s’acabés aprovant només amb el suport del PP, podria ser una llei inestable i a l’espera d’un enèsim canvi, en la més pura i nefasta tradició espanyola. Encara s’és a temps perquè no sigui així, però al ministre no se li veu massa predisposició.

Publicat a Catalunya Cristiana

En memòria de la Rosa Deulofeu


Com cada any, la missa en memòria de la Rosa es farà a la Parròquia de Sant Agustí, de Barcelona (Plaça Sant Agustí, 2 – Metro línia 3 Liceu), el dia 7 de gener de 2013 a les 19 h. 
Ens ajudarà a mantenir més viva i actuant la seva memòria.

Rosa Deulofeu González neix a Barcelona el 29 d’abril de 1959 i és batejada el 7 de maig a la Parròquia de Sant Jaume. Inicia la seva gran vocació en el treball diocesà en el Moviment de Centres d’Esplai Cristians i l’Escola de l’Esplai de la Fundació Pere Tarrés. L’any 1990 l’arquebisbe de Barcelona la nomena delegada de Joventut de l’arxidiòcesi, des d’on desenvolupà una gran tasca i activitat fins a la seva mort, el 5 de gener de 2004.

dijous, 13 de desembre del 2012

Ofec econòmic, ofec lingüístic... ofensiva recentralitzadora, també contra la concertada


Les escoles concertades de Catalunya fa temps que resistim en una situació d’extrema duresa han d’afrontar sense els recursos adients múltiples dificultats.

Com si no n’hi hagués prou, ara ens cau un segon esborrany de l’avantprojecte de ley orgánica para la mejora de la calidad educativa (LOMCE) amb uns despropòsits vers la llengua a l’escola que ens obliga a reaccionar-hi en contra i ho hem fet amb total contundència.

El que passa amb la LOMCE no està tan lluny de la greu situació d’ofec econòmic de la Generalitat. A l’endèmic mal finançament de Catalunya, cal afegir-hi una política de repartiment de l’esforç per a la contenció del dèficit que castiga amb duresa les comunitats autònomes i pràcticament no afecta les estructures centrals de l’Estat que no s'ha aprimat gens (ministeris sense competències, exercit, embaixades, casa reial...). L’ofensiva recentralitzadora de l’estat és fortíssima i passa per tots els fronts: lingüístic, econòmic, d’infraestructures...

Quan des de l’escola concertada ens hem posicionat a favor de la hisenda pròpia de Catalunya no ho fèiem per cap opció política, sinó com a mera defensa de les nostres escoles. Ara ens caldrà pensar, de manera responsable i operativa, què més haurem de fer, i potser prendre posicions més agosarades. Personalment penso que sense la independència de Catalunya no hi ha res a fer.

L’anunci que la Generalitat haurà de reduir uns 4.000 milions d’euros el seu pressupost de 2013 per acomplir els objectius de dèficit és esfereïdor. Cal tenir present que el pressupost del departament d’Ensenyament no arriba als 5.000 milions i que el pressupost que es dedica, per tots els conceptes, als centres concertats està a l’entorn dels 1.000 milions. Si la reducció dels 4.000 milions es fes proporcional a totes les despeses de la Generalitat (comptant-hi tots els departaments), caldria fer una reducció en tots els conceptes de despesa a l’entorn del 18%.

Aquestes dades ens indiquen que el compliment del dèficit només es pot assolir amb reduccions sagnants i fent trontollar el model social. Queixar-nos i denunciar les nostres particulars dificultats caldrà seguir-ho fent, però encara caldrà molt més.

dimarts, 4 de desembre del 2012

Fart de defensar la llengua. Anem a totes!


Aquest matí tenia una reunió amb persones del sector educatiu. L’ordre del dia en orris. Com no podia ser d’altra manera, hem parlat de Wert i del que caldrà fer per defensar el català. 

Després repàs al nou esborrany de la LOMCE i canvi de plans per anar a un plenari de Som Escola aquesta mateixa tarda.

N’estic fart! A tremolar a cada ximpleria de Madrid? Tenim massa feina per perdre el temps amb Wert. La resposta per blindar el català és la independència. Anem per feina, doncs, i no ens perdem en escaramusses.


Escola en català? Estat català!

Voluntaris per la lectura

Convocatòria de voluntaris per al programa Amb el llibre sota el braç!

Amb el llibre sota el braç és un programa de l'Escola Cristiana de Catalunya que pretén motivar i potenciar la lectura dels nens i nenes a través de l’acompanyament individualitzat.

Per a la realització d’aquest programa ens és imprescindible la col·laboració de persones que, voluntàriament, n’intervinguin en el desenvolupament.

Si pots dedicar-hi una estona a la setmana...
Si consideres que aquest acompanyament és important per potenciar el gust per la lectura...
Si...
... aleshores

n’ets un dels protagonistes principals

*     El programa s’adreça a nens i nenes de 6 a 14 anys.

*    Horari i lloc de realització: l’activitat lectora serà d’una hora de durada i a partir de les 5 de la tarda; el lloc, el mateix centre educatiu. Ho concretarem cas per cas.

*    El compromís del voluntari ha de ser, com a mínim, d’una hora per setmana i per curs escolar.

*  Els voluntaris disposaran de diferents materials per desenvolupar la tasca amb els nens i nenes. Alhora, disposaran d’una sessió de formació inicial i sessions d’avaluació i seguiment.

*    En el programa s’inscriuran les escoles adherides a la Fundació Escola Cristiana de Catalunya, FECC.

*   Treballarem en col·laboració amb el programa Lecxit, de la Fundació Jaume Bofill.

Per inscriure-us-hi  entreu a la web: www.escolacristiana.org
A la dreta hi trobareu l’accés al programa; només cal clicar i emplenar el formulari.
Si us cal alguna informació addicional, adreceu un missatge a fecc@escolacristiana.org.

dijous, 29 de novembre del 2012

Mas, Junqueras i el nostre futur

M'està agradant molt l'Enric Vila en mig de la boira postelectoral que estem vivint.

Tot i que a molts els molesta la metàfora bèlica, trobo exactes les paruales de l'Enric Vila, a El Punt-Avui de dimarts: La guerra. I, ben mirat, potser l'expressió és més literal que metafòrica.

També m'ha agradat molt avui, en el seu blog: Mas i Junqueras: 
Mas va dir que els catalans havíem de creure en nosaltres mateixos, fins i tot si aquesta vegada no ens en sortíem. Aviam si aquesta fe que ens demanava ara li haurem d’anar a reclamar a ell. Hem guanyat. Tothom que tingui dos dits de front pot entendre que la clatellada que s’ha clavat Mas va molt més enllà del que es podia exigir a un líder polític. Qualsevol persona que no sigui imbècil de matar és capaç de veure que els vots que ha perdut CiU no fugien de Mas, sinó de la història, i dels dimonis amb els quals ha hagut de ballar el president per poder posar la independència en el centre del debat.


dissabte, 24 de novembre del 2012

Intervenció de Salvador Cardús al miting final de CiU


Una magnífica intervenció molt reveladora del caràcter excepcional d'aquestes eleccions.


President,
Fa molts anys que m’interessa la política d’aquest país i que he tingut l’oportunitat i el privilegi d’opinar-ne en públic. I sempre he fet bandera de mantenir una distància escrupolosa amb els interessos de partit. Sóc dels que es resisteixen a signar manifestos, i no solc anar a mítings. L’únic compromís que sempre he professat i confessat, a més de tenir-lo amb la veritat, ha estat amb la independència del meu país, és a dir, en la seva ambició de prosperitat, justícia, llibertat i dignitat.
Però les eleccions d’aquest 25 de novembre són excepcionals, i calen gestos excepcionals. I sóc aquí, president, perquè vull que se sapigueu que he posat tota la confiança en la vostra fidelitat en el compromís coratjós que heu pres de portar aquest poble a l’exercici democràtic de la seva voluntat sobirana. No faig un gest d’adhesió, president. L’adhesió el relaxa, el compromís. És un gest de confiança, perquè sé que només la confiança obliga al compromís.
Tots sabem que som en temps difícils, tan difícils com gran és la glòria que anuncien. A vos que us agraden les metàfores nàutiques, deixeume que us n’expliqui una. L’explorador britànic d’origen irlandès, Ernest Shackleton, per trobar tripulació per a la seva darrera exploració a l’Antàrtida amb l’Endurance el 1916, va posar un anunci per paraules al The Times que deia: “Es busca tripulació per a viatge perillós. Sou baix. Fred intens. Llargs mesos de foscor completa. Perill constant. [D’esborranys, no en deia res...] Retorn segur, dubtós. Honor i reconeixement en cas d’èxit”. S’hi van presentar 5.000 voluntaris…
A vos, president, sense anuncis, l’Onze de Setembre us vam venir a buscar un milió i mig de voluntaris.
President, el 26 a primera hora del matí, salpem!
Salvador Cardús i Ros
Terrassa, 23 de novembre de 2012
Pot llegir la notícia a Vilaweb clicant aquí, o al diari Ara clicantaquí.

dimecres, 14 de novembre del 2012

"No ens confessem mai del pecat contra la caritat"

Aquest dissabte s’ha celebrat la vuitena jornada anual del Grup Sant Jordi, una iniciativa de debat transversal que va promoure el bisbe Joan Carrera. La caritat ha estat el punt de referència de la reflexió en un context de crisi econòmica i com a resposta des de la comunitat cristiana. Una Església que se sosté per la caritat.
“L’Església de Jesús es composa d’un poble que tendeix a estimar-se, fet que avui és més imprescindible que mai”. Aquesta ha estat una de les reflexions de l’historiador Juan María Laboa en una de les ponències de la jornada. Laboa, autor del llibre Por sus frutos los conoceréis. Historia de la caridad en la Iglesia ha remarcat la dificultat de ser realment fidels a la pobresa que predica l’Evangeli: “La gent gairebé no es confessa mai del pecat contra la caritat” i “parlem de la riquesa del Vaticà però pocs cristians reparteixen la meitat de la seva fortuna”. En aquest sentit, ha remarcat “la immensa capacitat que tenim de seleccionar i fer políticament correcte l’Evangeli”.
La ponència del germà de Sant Joan de Déu Miguel Martín també ha situat com a nucli del cristianisme la donació als altres en una societat que “som molt de fer-nos llàstima i no de compadir-nos”. Per Martín, davant dels eslògans en els que tots podem estar d’acord, és necessària la pràctica: “tot indica que no serem jutjats per la nostra ortodòxia, sinó per la nostra ortopraxis”.
Les intervencions han situat la caritat com un dels signes que pot fer més visible l’Església i amb la que es pot fer entendre. “L’Església com un espai de caritat on tothom sigui acollit”, ha definit Laboa, i ha lamentat en que durant molts anys no s’hagi comptat amb un laïcat preparat o que no s’hagi sabut donar-li suficient protagonisme.
Martín també ha parlat de “la caritat com un llenguatge universal” i ha alertat de que “no tot el Regne de Déu està en l’Església, ni tot el que fa l’Església construeix el Regne de Déu”.
La taula rodona que ha completat la jornada s’ha centrat en l’experiència concreta de caritat de cinc testimonis que ha deixat frases com que “La caritat no entén de fronteres, i al mateix temps la caritat és respectuosa amb tots els pobles” o que “El que tens de més és el que falta a un pobre”.

A la jornada de reflexió hi han participat unes 150 persones de diversos ambients eclesials i socials, entre ells Francina Alsina, Carles Armengol, Oriol Badia, Josep M. Benítez, Joaquim Brustenga, Miquel Calsina, Josep Maria Carbonell, Josep Maria Cullell, Oriol Domingo, Josep Maria Esquirol, Miquel Esquirol, Pere Fàbregas, Josep Maria Fisa, Eduard Fornés, Ignasi Garcia Clavel, Concepció Huerta, Eduard Ibañez, Marcel Joan, Josep Maria Jubany, Jordi Lòpez Camps, Josep Llunell, Albert Manent, Antoni Matabosch, Màxim Muñoz, Ramon Maria Nogués, Lluís Portabella, Manel Pousa, Felip Puig, Enric Puig, Xavier Puigdollers,  Josep Maria Puigjaner, Francesc Rosaura, Peio Sánchez, Lluís Serra, Josep Vaquer, Caterina Verdera, Antoni Vives i l’arquebisbe Joan Enric Vives. També hi han assistit convidats de Madrid, del País Basc i del País Valencià com José María Aguirre, Jesús Bastante, José A. Badiola, Javier Baeza, Ramón Ibeás, Fernando Sanz, i Julio Silvestre. 

[No ens confessem mai del pecat contra la caritat]

dimecres, 31 d’octubre del 2012

¿Puede un centro educativo hacer algo mas por su sociedad?

Una reflexió de Rubén Bagües i la presentació inicial del seminari que estem promovent des de l'Escola Cristiana de Catalunya: irreflexion | El Blog personal de Rubén Bagüés Vicente | New Baby Born Digital: ¿Puede un centro educativo hacer algo mas por su sociedad?

El Seminari ja s'ha fer a Tarragona i hi haurà noves edicions:
- Dilluns, 5 de novembre: Lleida, a l' Acadèmia Mariana, c. Acadèmia, 17.
- Dimecres, 7 de novembre: Manresa, a La Salle, c. La Pau, 109-111.
- Dijous, 8 de novembre: Barcelona, a la seu de la FECC, c. Àngels, 18, 4t.

Programa – Inscripcions: – Lleida – Manresa – Barcelona