El ministre Wert ha
presentat un segon esborrany d’avantprojecte de Ley Orgánica para la Mejora de la Calidad Educativa (LOMCE),, que
és la reforma educativa que vol impulsar el govern espanyol.
D’entrada cal
insistir que, en els aspectes pedagògics, és una reforma tan innecessària com
inútil. Les reformes pedagògiques del segle XXI s’han de fer des dels centres
educatius i en una dinàmica de millora contínua, i no amb aparatoses reformes
legals que semblen canviar-ho tot però que no canvien en res les pràctiques
escolars.
Aquest nou esborrany
presenta alguns canvis en relació al primer, però en la mateixa direcció. Aspectes
que preocupen són:
Redueix dràsticament l’autonomia
Tot l’avantprojecte
es mou en clau de recentralització i recuperació de competències per part de l’estat,
en detriment de les autonomies i dels centres. Allà on resulta aclaparador és
en l’àmbit del currículum i de l’avaluació. Per una dobla via: incrementant el
percentatge de currículum que fixa el propi estat i multiplicant les
avaluacions externes homogènies a càrrec del propi estat.
Arracona les llengües cooficials
En aquest segon
text emergeix de manera molt més punyent que el català, com totes les llengües
cooficials, queda relegat en el currículum i en l’avaluació. També en limita l’ús
com a llengua vehicular de l’ensenyament, fent inviable el model d’immersió
lingüística.
No dóna garanties als centres concertats
Tot i que s’esmenten
els concerts educatius i s’hi introdueixen alguns canvis menors, cosa que
pràcticament no es feia en el primer esborrany, no hi ha cap millora
substancial. És greu perdre aquesta oportunitat per revisar un model que, si ja
va néixer amb fortes dificultats, la crisi ha posat del tot en entredit.
Posa fi al model comprensiu fins als 16 anys
Els canvis en
profunditat d’aquesta reforma es concentren a l’ESO. Es dóna un tomb al model
de secundària obligatòria comuna per a tot l’alumnat, vigent des de la LOGSE, introduint-hi
3 itineraris diferents, als quals els alumnes seran encaminats a l’inici o al
final del 3r curs.
El fracàs i
l’abandonament en aquesta etapa no avalen el model actual, però la reforma pot
resultar profundament segregadora si no hi ha prou mecanismes de mobilitat
entre els itineraris ni segones oportunitats.
No està generant consens
Si s’acabés
aprovant només amb el suport del PP, podria ser una llei inestable i a l’espera
d’un enèsim canvi, en la més pura i nefasta tradició espanyola. Encara s’és a
temps perquè no sigui així, però al ministre no se li veu massa predisposició.
Publicat a Catalunya Cristiana
