M'està agradant molt l'Enric Vila en mig de la boira postelectoral que estem vivint.
Tot i que a molts els molesta la metàfora bèlica, trobo exactes les paruales de l'Enric Vila, a El Punt-Avui de dimarts: La guerra. I, ben mirat, potser l'expressió és més literal que metafòrica.
També m'ha agradat molt avui, en el seu blog: Mas i Junqueras:
Mas va dir que els catalans havíem de creure en nosaltres mateixos, fins i tot si aquesta vegada no ens en sortíem. Aviam si aquesta fe que ens demanava ara li haurem d’anar a reclamar a ell. Hem guanyat. Tothom que tingui dos dits de front pot entendre que la clatellada que s’ha clavat Mas va molt més enllà del que es podia exigir a un líder polític. Qualsevol persona que no sigui imbècil de matar és capaç de veure que els vots que ha perdut CiU no fugien de Mas, sinó de la història, i dels dimonis amb els quals ha hagut de ballar el president per poder posar la independència en el centre del debat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada